Entrades
GOLDSTYN, Jacques. Azadah. Barcelona: Juventud, 2017. I2 JOV
Àlbum il·lustrat que amb molt poc text és capaç d’explicar-nos la història d’amistat entre una nena afganesa i la fotògrafa que s’hi ha desplaçat per retratar la situació què es viu a la zona. El seu punt de partida és un homenatge que l’autor vol fer a la fotoperiodista Anja Niedringhaus que va morir assassinada el 2014 a l’Afganistan.
És un àlbum que ens parla també de moltes altres coses com per exemple la precarietat en què viuen molts infants en països immersos en guerres i conflictes inacabables i especialment les nenes, que ni tindran accés a l’educació. Potser per això ens colpeix tant veure el desig d’aprendre, de descobrir, de tenir les mateixes oportunitats que d’altres infants de la seva protagonista, l’Azadah. És una nena plena de coratge i de determinació que provoca tendresa i per a qui desitges que pugui complir els seus somnis.
Us el recomano molt especialment perquè m’ha agradat molt el seu plantejament i com a través d’unes imatges realistes i seqüenciades, com si es tractés d’un còmic, ens fa reflexionar sobre la desigualtat al món tot i que ja ens estiguem tornant insensibles a la denúncia.
Agafeu-lo, mireu-lo i llegiu-lo, és un llibre per a totes les edats que estic segura que cada cop que l’obriu us tocarà el cor, paraula de bibliotecària!
ARIAS, Patricia de. El Camí de Marwan. [Vilanova i la Geltrú]: El Cep i la Nansa, 2017. MARES I PARES I2 CEP
Àlbum il·lustrat que ha rebut diversos reconeixements: Menció especial a la categoria New Horizons de los Bologna Ragazzi Awards 2017 (Italia) i incorporació a la llista de recomanats per la Fundación Cuatro Gatos (EE.UU).
Com diu a la contracoberta: és un àlbum fet de coratge i de memòria. El seu protagonista és un nen que, juntament amb milions d’éssers humans, travessen mars i deserts, fugint de la guerra i la fam, a la recerca d’un altre lloc. Un pas i un altre, una frontera, la veu materna, i així camina Marwan, portant el lector de la mà, camí a la llibertat.
Us el recomano perquè és un llibre de textos breus, gairebé musicals, i d’il·lustracions que omplen les pàgines i a la vegada que mostren també suggereixen. M’ha semblat molt interessant la manera com les autores connecten amb la nostra condició d’humans per parlar-nos -als qui no ens hem d’exiliar ni mirar de refugiar-nos en un altre país perquè el nostre està immers en la guerra- de sentiments que tots coneixem: la pèrdua, la incertesa, la nostàlgia, el dolor i vincular-los a determinats moments del camí del protagonista.
No us el perdeu, és un llibre d’aquells que fa biblioteca, que tot i la duresa del que explica no et deixa pòsit d’amargor ni de desesperança!
Rosa Ma Fusté
