Entrades
La periodista Txell Feixas treballa a Beirut com a
corresponsal a l’Orient Mitjà a TV3 i
Catalunya Ràdio. Ha cobert la guerra
contra Estat Islàmic a l’Iraq, la caiguda del Califat des de Rojava o les
marxes pel retorn a la Franja de Gaza. És una persona que viu de primera mà el
conflicte d’aquesta zona i això, creieu-me, se nota en tot el llibre.
No penseu que a través de les seves pàgines veurem el retrat de
dones violades, derrotades i desconsolades o al contrari la imatge de dones
idealistes, fortes i vencedores, és molt més que això i més complex.
És un llibre que reflecteix a través de diferents entrevistes la
situació social d’aquesta zona personificada en la lluita que han de suportat
aquestes dones per a subsistir. Són dones valentes, sense cap dubte.
El relat està format per 13 entrevistes que ens passegen per
les vivències de 13 dones i tot el seu entorn social. A partir de les seves
històries personals la Txell es dona a conèixer tota una societat.
Dir-vos que he llegit el llibre sense plorar? Ups perquè us
havia de mentir?
És difícil no fer-ho, quan el fet de ser dona sembla que sigui
ja un handicap per a néixer... què trist oi? Tot m’ha impactat i no sé quines
cites triar del llibre per a fer ressò, ja que totes les pàgines us les
tornaria a escriure coma per coma, perquè creieu-me hauria de ser lectura
obligada per a tothom.
La veritat, que és la ressenya que em costa més d’abordar, ja
que em resulta difícil destriar perquè és tot tan important de conèixer.... Confesso
que he pensat anar una per una i explicar les seves vivències, però seria massa
extens, també he barrejat la possibilitat d'anar escrivint diferents fragments.
“Tot continua igual, normalitzat i invisibilitzat. Ningú no
vol veure l’Abed treballant en un taller mecànic mentre respira pintures
tòxiques i solda, perillosament, trossos de xapa. Ni la Baraà pelant durant
hores quilos d’alls amb les mans plenes de talls... Ni la Zaynab sota cinquanta
graus collint verdures de sol a sol mig desmaiada. Ni un petit de qui no ha transcendit
el nom, que han trobat mort a la part de darrere de l’establiment on
treballava, penjat d’una corda.”
“T’imagines ser segrestada per Estat Islàmic amb poc més de
setze anys? Venuda com a esclava sexual fins a tres vegades? Violada i
colpejada cada dia? Quedar-te embarassada d’un dels gihadistes que t’ha
comprat? T’imagines veure’t obligada a deixar el teu fill a una ONG perquè quan
finalment aconsegueixes escapar-te, la teva comunitat t’accepta a tu, però no a
la criatura?”
Creieu-me no puc destriar, ja que com deia a l’inici us escriuria
tot el llibre i suposo que no és plan, oi?
També he pensat encarar aquesta ressenya marcant els temes
que trobo més interessants: La incongruència de les lleis, el fet que jo
desconeixia de la situació de convivència que han de patir dones com el cas que
explicava abans segrestades i violades per gihadistes, en camps de refugiats juntament
amb les dones dels seus agressors, que en molts casos formaven part de la tan temuda policia moral. Tota una bomba de rellotgeria. Minyones esclaves gràcies a la llei
Kafala.... Creieu-me són tants i tants
els temes que apunta i les raons socials i econòmiques que amaguen que millor llegir
el llibre de primera mà.
Així que al final m’he decidit a voler ressaltar l’esperança
i la lluita que es respira en la seva lectura. Vull parlar-vos, en definitiva
de dones valentes. Escriptores com la Joumana, “dibuixants de guerra” com la
Diala, que es juguen la vida amb les seves obres. La Majd al -Mashharawi, dona
palestina, enginyera que està darrera el projecte empresarial i humanitari que dissenya un prototip que transforma l’energia solar
en electricitat. Vull ensenyar-vos a la Bencymer,
esclava que ha pogut fugir gràcies a l’ajuda de gent altruista que allibera
minyones de les seves madames. I també de la Maya, que al veure com un amic es radicalitzava
i es sumava a les files de Al-Qaida, va optar per dedicar la seva vida
juntament amb la seva germana a treballar amb els presoners d’aquesta
organització, per a estudiar els perfils psicosocials i tractar-los. La Gulan i
la Lara, de Rojava i de Catalunya, que han vist la guerrilla com a forma de
supervivència. Vull parlar-vos de la lluita,
de les manifestacions de les dones al Líban que finalment van aconseguir la supressió
de la llei per la qual un violador evitava la presó si es casava amb la seva
víctima.
Potser tots els meus dubtes alhora de fer la ressenya només
venen marcats per la responsabilitat de fer-vos arribar la necessitat de la
lectura d’aquest llibre, ja que si visquem entre les seves pàgines sortirem com
elles, com a DONES VALENTES!!!
Rosana Villagrasa Andrés
