Cercar

Infantils recomanats

0 comentaris


LARI, Montse. Els Viatges del Mag Lari. Barcelona: Estrella Polar, 2015. I 79 LAR

“Està demostrat que a totes les persones, tinguin l’edat que tinguin, siguin del sexe que siguin, o siguin del continent que siguin, a totes, els deixa amb la boca oberta qualsevol cosa que s’escapi de la lògica i de les lleis naturals”

Doncs bé partint de la base d’aquesta fascinació que desperten els trucs de màgia, el Mag Lari ens presenta aquest llibre farcit de trucs, anècdotes i consells per als amants de la màgia i ens convida a un viatge a través dels seus referents. 

Comencem viatjant a Las Vegas, capital de l’entreteniment, i en aquest capítol coneixem alguns dels mags que hi van actuar o hi actuen ara mateix com en David Copperfield o Criss Angel. Després continuem el nostre itinerari per quatre indrets més –Japó, Índia, Zúrich, Portugal- per acabar a Barcelona, una ciutat plena d’històries màgiques. 

En aquest viatge el Mag Lari ens anirà parlant dels paisatges, els mags més importants i els trucs més divertits –un total de 20 jocs d’arreu del món que faran del lector/a un bon aprenent de mag/a-.

Si us agrada la màgia no us el perdeu!



Share/Bookmark

Us recomano

0 comentaris



Andrés Neuman és un jove escriptor argentí afincat fa anys a Granada que escriu poesia, novel·la i assaig i ha guanyat diversos premis literaris, entre els quals l’Alfaguara de novel·la l’any 2009 per l’obra que avui us recomano.

El Viajero del siglo és més de 500 pàgines de literatura amb majúscules. La història de Hans, un traductor viatger que arriba a Wandernburgo amb la idea d’estar-hi només uns dies. La seva visita, però, s’allarga molt més del que havia previst i en aquest temps coneix diferents persones que canviaran la seva vida, com un organiller que viu en una cova, un espanyol que també ha quedat “atrapat” per Wandernburgo i, sobretot, Sophie Gottlieb.

L’amor per Sophie és un dels grans temes de la novel·la, però també hi trobem reflectida la lluita de classes, l’amor per la literatura, apunts d’història europea, les diferents visions de la religió… i tot amb un estil literari impecable. Té fragments memorables i frases per a recordar. He triat per a fer un tastet la primera relació física entre Sophie i Hans, m’ha semblat meravellosa la veracitat amb què està tractada: no busqueu photoshop, no n’hi ha:


Se palparon rodeando lo que ardía. Más que acariciar, las manos largas de Sophie leían. Sophie notó que Hans se esforzaba en no ser brusco y sintió ternura: a ella no le hacía ninguna falta esa delicadeza. Él la encontró más blanda de lo que había imaginado. Percibió cómo ella se le anticipaba, cómo sus reacciones no eran cándidas ni juveniles. A Sophie le pareció que, sin ser fuerte, él era tenso. Que sus contornos suaves recubrían una lejana musculatura. Empezaron a desvestirse con absoluta torpeza, como pasa cuando no se finge. Se levantó el aroma no necesariamente limpio de las pieles. El deseo se abrió en forma de válvula" (p. 276)



Rosana Andreu




Share/Bookmark

Infantils recomanats

0 comentaris



LE HUCHE, Magali. Héctor: el hombre extraordinariamente fuerte. Buenos Aires: Adriana Hidalgo, 2013. RECEPTES PARES I2 PIP

“En un país llano y ventoso, muy lejos de todo y en medio de ningún lugar, se encuentra el Circo EXTRAORDINARIO.  Este circo es EXTRAORDINARIO porque en él encontramos mucha gente EXTRAORDINARIA...” 

Doncs sí, es tracta d’un circ molt especial perquè tots els artistes són extraordinaris, tots tenen una qualitat molt especial, fins i tot el protagonista: Héctor, el hombre EXTRAORDINARIAMENTE  fuerte. Héctor es capaz de hacer cosas asombrosas, como levantar con su dedo índice dos lavadoras llenas de ropa mojada o tirar de una carreta repleta de elefantes con la sola ayuda de sus dientes. Sin embargo, cuando termina su número, Héctor es un hombre discreto, más bien distante. Instaló su casa rodante en un lugar solitario... porque guarda un secreto... I si voleu saber quin és us convido a descobrir-lo tot fullejant aquest àlbum tan divertit i tendre.

M’ha agradat molt la història que s’hi explica, el text amb repeticions i rimes, que el fan molt adient per ser llegit en veu alta, i les il·lustracions en colors vius, plenes d’expressivitat i de detalls on entretenir-nos. També per l’intent de trencar amb alguns estereotips sexistes i pel missatge que s’hi amaga: de vegades ens quedem amb la primera impressió i no descobrim allò que, per timidesa, s’amaga al fons de les persones. 


Share/Bookmark

Fem un trencaclosques?

0 comentaris









Aquest estiu us proposem una activitat lúdica i alhora literària. Es tracta de crear col·lectivament un puzzle de 1000 peces. És de Revelation Puzzles, l'empresa de Teo Salvadó, que ens va fer donació d'uns quants dels seus puzzles, combinació de literatura i art. Una proposta interessant que podreu conèixer si visiteu la seva web.

Alguns valents ja s'hi han atrevit. Qui vol continuar?









Share/Bookmark

Us recomano

0 comentaris



La casa de Paco Roca. Continuo amb el còmic i estic més que encantada. Aquest llibre que és premi al millor còmic Nacional de 2015 otorgat per les llibreries especialitzades integrades en “Zona Comic” de la CEGAL,  l’hem tret ara a l’estiu com a novetats. Paco Roca, segur que el coneixeu per la seva obra Arrugas, que es va adaptar al cinema i va rebre entre d’altres el Goya al millor guió adaptat. Per cert, si encara no l’heu llegit també us el recomano.
La trama de la casa en un inici és molt senzilla, tres germans desprès d’un any de la mort del seu pare queden a la casa de segona residència que amb molts esforços ha aixecat el seu pare, per arreglar-la i poder  vendre-la, però cada racó els porta tants records...
La casa és un llibre intimista que plasma la situació personal de l’autor, la mort del seu pare:

Cuando mi padre murió es cuando decidí contar esta historia. Pensé cómo contarla, si sería ficción o autobiográfica… Qué tono debía tener…
Nunca dibujo nada hasta no tener el guión. Así que lo primero que me hago son esquemas de la historia y escribo borradores del guión.
(…) Entonces decidí que la casa sería la protagonista de esta historia. Allí acabé el guión y aboceté buena parte de la historia. Allí también, un año después, acabé de dibujar las páginas definitivas.
Cada cómic se lee con un ritmo diferente. La casa debe leerse despacio, es una historia de sensaciones, de contemplar. Intentaba transmitir el paso del tiempo y la nostalgia. Los largos veranos de la infancia y esos momentos de felicidad sin preocupaciones.

El format del còmic és apaïsat, però juga amb efectes i utilitza a vegades les vinyetes de manera vertical, a vegades de manera oposada i de diferent tamany, sempre amb el seu estil tant cuidat fins al detall....





Jo diria que l’argument de la casa és un joc de temps; veiem els protagonistes de petits, el pare, la mare, com es va anant construint la casa i el moment actual amb la seva situació personal, els fills, tot d’una manera tant natural i cuidada....Totes les petites coses tenen una importància  vital, ja que tenen vida perquè ens transporten i ens fan sentir situacions passades o presents. D’aquí que tots els detalls cobrin importància en aquesta obra: l’hort , la piscina, el porxo, la figuera.... La casa és un llibre de comiat, on potser el temps és representat per ella mateixa, però a l’hora un llibre d’esperança ja que el pas d’una persona per la vida deixa una marca totalment personal al seu voltant. Per aquesta raó tots els objectes, tots els detalls s’enriqueixen amb un sentit transcendental.



                                                                                                    


Share/Bookmark