Cercar

Recomanats

0 comentaris




Fa uns dies he acabat de llegir “Todo esto te daré”, de Dolores Redondo, últim premi Planeta. La veritat és que no acostumo a llegir aquest tipus de premis,  però com és de novel·la d’intriga no ho he pogut evitar i m’he endinsat en la seva  lectura que vull compartir amb vosaltres.

El protagonista del llibre és Manuel, un escriptor famós que viatja fins a Galícia, quan li comuniquen la mort del seu home, Álvaro. A partir d’aquest moment comença a descobrir la doble vida que portava la seva parella, i s’inicia una investigació extraoficial. Va ser un accident o un assassinat? Manuel, amb Nogueira, guàrdia civil retirat i Lucas, sacerdot amic de la família intentaran arribar a la veritat. Dins l’escenari de la Ribera Sacra el protagonista coneixerà a la noble família política acostumada als privilegis, amb uns secrets que poc a poc aniran sortint a la llum. 

A mesura que anava avançant en la lectura veia com sorgien trets que em recordaven les obres anteriors de l’autora. Així, si abans tenia un protagonisme especial La vall del Baztan, ara també el paisatge cobra importància, però en aquest cas anem a Galícia, a la Ribera Sacra. Com abans, la natura que envolta al protagonista i la gent senzilla que viu en harmonia amb ella cobren vida a la novel·la i són com a aigua termal que dóna pau al protagonista. La importància de la figura infantil, en aquest llibre gira al voltant del nebot, que també aporta aquell toc espiritual o màgic que marca la trilogia.   La sensació del drama que persegueix als personatges, i el toc moltes vegades intimista es manté en aquesta obra.

Un altre fet que m’ha cridat l’atenció és la visió de la creació artística, en aquest cas, literària, com a culminació del dolor. Manuel, el protagonista, mentre va avançant a la investigació va escrivint la novel·la “La bona novel·la”, que sorgeix del canvi personal i el patiment.

En la meva opinió com a àvida lectora, la trama m'ha enganxat i la veritat és que he estat fins al final en suspens sense saber qui era el dolent, per això malgrat algunes crítiques pejoratives que he vist jo matreveixo a recomanar-lo perquè estic més que segura que a molts de vosaltres us encantarà


Rosana Villagrasa Andrés



Share/Bookmark

Infantils recomanats

0 comentaris



MESSINA, Lilli. Cuando el yayo era peque. Barcelona: Takatuka, 2014. RECEPTES PARES I1 TAK

Àlbum il·lustrat on un avi i el seu net estableixen un diàleg al voltant del món que els envolta. L’avi va recordant per exemple que “la llet venia directament de la vaca o que li tocava banyar-se a la cuina” i és molt divertit veure a la doble pàgina el que recorda l’avi i el que imagina el nen i la veritat és que et fas un tip de riure perquè per exemple l’avi s’imagina un nen munyint la vaca i l’infant s’imagina la vaca amb un davantal venen bricks de llet. 


M’ha agradat molt perquè explica de manera molt divertida els canvis que han viscut les diferents generacions i pot ser una bona manera de propiciar el diàleg intergeneracional i el descobriment de com de diferent es vivia només fa uns anys.

Recomanat molt especialment per llegir en família i especialment quan hi ha avis que poden interpretar un dels papers protagonistes, segur que podran compartir molts records apart dels del llibre.


POSTERT, Petra. No ho llencis! [Barcelona]: Símbol, cop. 2016. I2 SIM

“Avui toca posar la rentadora. Una altra vegada. I en Jan vol ajudar a classificar la roba. Com un guàrdia urbà de trànsit, el pare s’està palplantat enmig del safareig i va dient a en Jan on va cada cosa... el pare treu la mà de la butxaca dels pantalons bruts d’en jan i mira el que hi ha trobat. Té una pedra, una clau i un botó al palmell de la mà... No!, No ho llencis!, exclama en Jan. Ho necessito tot!

Així comença aquesta història al voltant del diàleg que s’estableix entre el pare i el fill sobre l’origen de les troballes de la butxaca. El nen li explica al pare tot el que s’amaga al darrera de cada objecte en aparença insignificant però que amaga una història increïble. El pare queda tan bocabadat de la fantasia i la imaginació del seu fill que s’oblida de la roba i vol que li continuï explicant històries del que troben a dintre de les butxaques. 

Les il·lustracions de Jens Rassmus acaben d’arrodonir la proposta amb la combinació de les pàgines on dialoguen pare i fill, de dibuixos més esquemàtics, i les de les històries sorgides de la imaginació  del nen, de caire més pictòric.

Us el recomano, és un cant a la imaginació infantil que ens convida a jugar i a inventar històries al voltant dels petits tresors que s’amaguen en objectes quotidians!


Share/Bookmark

Lectura compartida

0 comentaris


Enguany hem iniciat el projecte Lectura compartida gràcies a la col·laboració dels Instituts de Secundària de Cambrils i l'Antena de la URV.

Es tracta de triar una de les lectures obligatòries que tenen els alumnes dels Instituts, que ells van treballant al propi centre, i posteriorment fer una trobada amb els integrants dels clubs Lectura Fàcil i Adult de la biblioteca.


El passat dilluns vam celebrar la tertúlia per comentar El violí d'Auschwitz, de Maria dels Àngels Anglada, que va ser conduïda per Agnès Toda. Va ser interessant poder comentar diversos aspectes de la lectura des d'un punt de vista intergeneracional en el que conflueixen tant les pròpies lectures com l'experiència vital de cadascú.

Esperem poder repetir l'experiència l'any vinent!

Power point


Share/Bookmark

En Pitus i la Senyoreta Collignon

0 comentaris





Aquest mes als clubs de lectura infantil i juvenil hem llegit El Zoo d'en Pitus i La Petita coral de la senyoreta Collignon. Aquests dos llibres, d'en Sebastià Sorribas i Lluís Prats respectivament, tenen diverses coses en comú.

El Zoo d'en Pitus és un clàssic indiscutible de la literatura catalana, que acumula edicions des de la seva primera publicació l'any 1966 per Editorial La Galera, després de guanyar el premi Josep M. Folch i Torres. És el tercer llibre d'autor català més venut, després de La plaça del diamant i Mecanoscrit del segon origen. Poca broma!

La petita coral de la senyoreta Collignon és un llibre molt més actual, publicat per Bambú el 2012 i que també ha aconseguit premis, com el CCEI i la classificació a la Llista d'Honor dels Premis de Literatura.

Ambdós transcorren al barri del Raval de Barcelona i narren com un grup de nens i nenes posen tota la seva energia i creativitat per ajudar al Pitus, en un cas i a la Georgette Colignon en l'altre, que estan greument malalts. Al clàssic de Sorribas el motor vital és la natura, i al llibre de Prats la música, dos supòsits diferents però que en els temps actuals de connexió permanent a xarxes i dispositius electrònics, creiem de vital importància remarcar i reivindicar. També el fet de col·laborar en la consecució d'un objectiu solidari i altruista.

Ens agraden molt aquests dos llibres i esperem que la tertúlia demà sigui profitosa. Fins i tot farem la nostra petita coral. Aqui teniu la recomanació que va fer l'Eva del llibre del Lluís Prats:






Share/Bookmark

Contes i Taller de carnestoltes

0 comentaris




Share/Bookmark