El proper 27 de maig ens visita com a colofó final als Clubs de lectura infantil i juvenil, l’escriptora tarragonina: Noemí Bagés, i us voliem comentar el seu darrer llibre: Rere el mur, de l’editorial Barcanova, que aquest curs és lectura obligatòria també en alguns IES de Cambrils.
Noemí Bagés és professora de literatura i llengua catalana a Tarragona i compagina aquesta professió amb la seva faceta d’escriptora. És autora de dues novel·les més que són les que també llegirem als clubs de lectura: Perdoni, a quin segle diu que som? i La mort em parlava, ambdues publicades també a Barcanova.
Aquesta darrera novel·la sedueix al lector des del primer moment amb una narració plena de secrets familiars i misteri.
La novel·la s’inicia amb els Fort, una família tarragonina que es trasllada al Pallars per convertir un casalot del segle XIX que han comprat en un hotel rural.
La seva arribada desencadena tot tipus de rumors al poble ja que els veïns coneixen els motius pels quals la casa ha estat deshabitada durant més d’un segle i ningú no s’hi vol acostar.
A poc a poc els Fort aniran desvetllant tots els enigmes, gràcies al comportament i a la informació donada per la filla petita i pel contingut d’uns documents que seran la solució als misteris que s’amaguen rere els murs de l’edifici.
Noemí Bagés continua obrint-se camí en la narrativa juvenil i ho fa amb encert teixint dues històries que corren paralel·les: l’una, al present, amb els Fort que estan entusiasmats amb la creació de l’hotel rural i l’altra, al passat, amb el Joan i la Montserrat, un matrimoni benestant amb una filla petita provinents de Costa Rica, que s’instal·len al casalot per retrobar-se amb Catalunya. Les coses es van complicant de mica en mica i les dues històries es troben al final.
Aquesta novel·la té molts dels elements amb els quals podem crear una novel·la d’intriga i misteri: les veritats a mitges, els poders sobrenaturals, la cara i la creu d’un mateix personatge, els casalots abandonats, les serventes malvades... i que si, en un principi, ens podrien semblar ja molt recurrents en la literatura universal, Noemí té la gràcia de presentar-nos-ho amb un ritme narratiu proper al cinematogràfic i que va acostant les dues històries: la del passat i la del present.
1 comentaris :
crec que es repeteix bastant amb la paraula aso aquest llibre
Publica un comentari a l'entrada