Novel·la recomanada

"Sé que els homes són nens que amaguen la desesperació en la còlera, la por en l’amor; que responen al buit construint castells i temples. S’aferren a relats, que empenyen davant seu com estendards; cadascun fa seva una història per vincular-se a la multitud que la comparteix. Se’ls conquereix parlant-los de batalles, de reis, d’elefants i d’éssers meravellosos; parlant-los de la felicitat que trobaran després de la mort, de la llum viva que ho presidia tot quan van néixer, dels àngels que aletegen al seu voltant, dels dimonis que els amenacen, i d’amor, de l’amor, d’aquesta promesa d’oblit i de sacietat. Parla’ls de tot això i t’estimaran; faran de tu l’igual d’un Déu".

Aquesta novel·la breu es centra en un episodi de la vida del gran artista del Renaixement Miquel Àngel, que no està gaire documentada. Es diu que el soldà Baiazet II el va convidar perquè construís un pont al Corn d’or, que unís el barri de Pera amb la ciutat d’Istambul. Aquest projecte ja s’havia ofert també a Leonardo da Vinci, però el resultat no va ser de l’agrat del soldà.

Us en recomano la lectura perquè no és una recreació ni una ficció històrica, que es limita a versionar allò que va poder passar. El que li interessa a l’autor és apropar-nos a la personalitat de Miquel Àngel, al seu procés de creació, les seves filies i fòbies i evidentment el contrast entre Orient i Occident. La manera en que està escrita, els capítols curts, les frases sense excessiva subordinació, m’ha resultat també molt atractiva.

Tria de fragments