Entrades
La novel·la negra d’A. Camilleri (Un gir decisiu)
Valoració mitjana: 5.2 (6 màxim)
La conversa ha girat al voltant de la literatura policíaca, dels seus inicis i la seva evolució tant a Europa com a Amèrica, així com de les seves diferències i similituds.
I aquí teniu un petit tast de la sèrie de televisió:
Tertúlia del club de lectura
Trobada: 27/02/2012
Valoració mitjana: 5.2 (6 màxim)Assistents: 19
La tertúlia ha comptat amb la participació de Ramón García Mateos, escriptor, poeta, professor d’institut i director de l’Antena del coneixement de la URV a Cambrils.
La conversa ha girat al voltant de la literatura policíaca, dels seus inicis i la seva evolució tant a Europa com a Amèrica, així com de les seves diferències i similituds.
En Ramón García ens ha fet una explicació inicial, amb pinzellades de noms i dates que mereixen especial atenció, remarcant els orígens d’aquest gènere en els relats d’Edgar Allan Poe on apareix el primer detectiu Auguste Dupin. Al cap de quaranta anys apareixerà la figura emblemàtica de Sherlock Holmes i posteriorment, a l’època de la gran depressió, apareixeran els escriptors Chandler i Hammet que iniciaran el gènere negre americà.
Ha continuat parlant de grans escriptors que han conreat aquest gènere com Simenon, amb el personatge de Maigret fins que hem arribat a l’actualitat amb el boom de la novel·la d’intriga nòrdica, el precursor de la qual és Mankell i hem fet un repàs dels escriptors de novel·la d'intriga a la península: González Ledesma, Vázquez Montalbán, Lorenzo Silva, Giménez Bartlett, etc.
Després d’aquesta interessant introducció ja ens hem endinsat en l’anàlisi de l’obra de Camilleri i en les semblances o diferències amb altres autors i obres del mateix gènere.
La conversa ha servit per destacar l’amenitat de l’obra, la personalitat de Salvo Montalbano, que com altres protagonistes de relats policíacs comparteix amb ells la seva intel·ligència i intuïció, el caràcter compassiu i el ser un home culte i amant de la cuina. En aquest cas, però no hi ha un alter ego, com seria Watson en el cas de Holmes, sinó que hi ha tota una comissaria que podria exercir aquest paper en diferents vessants. El retrat social i la preocupació pels temes més punyents i d’actualitat també són presents en tota l’obra de Camilleri, que va fent créixer i madurar el seu personatge a través dels diversos embats de la vida.
També hem parlat i molt d’un altre gran detectiu, Carvalho, de Vázquez Montalbán, i dels paral·lelismes que es podrien establir entre aquests dos grans escriptors i els seus personatges, el nom d’un dels quals és un clar homenatge al cognom d’un dels escriptors.
I aquí teniu un petit tast de la sèrie de televisió:
1 comentaris :
Aquesta darrera trobada va ésser molt interessant. A en Ramon encara que no vulgui li surt la vena de professor i la seva xerrada va ser força instructiva a més d'amena. Un gaudi de temps compartit amb la resta de membres del club. Fins ara tots els llibres elegits enguany han estat agradables de llegir i això és bo. Que no decaigui.
Publica un comentari a l'entrada