Entrades
La acabadora, de Michela Murgia
Tertúlia del club de lectura
Trobada: 26/03/2012
Valoració mitjana: 5.2 (6 màxim)
Assistents: 15
Video del Museu Galluras, dedicat a les Acabadores:
Altres comentaris a:
Dimarts de llibres
La Librería de Javier
Viu i llegeix
Tertúlia del club de lectura
Trobada: 26/03/2012
Valoració mitjana: 5.2 (6 màxim)
Assistents: 15
La tertúlia ha comptat amb la participació de Natalia Zarco, llicenciada en Art, correctora d’estil i coordinadora editorial, que a més trobem quan anem a Galatea Llibres i sempre està disposada a comentar i recomanar-nos lectures.
Hem començat la trobada amb un comentari generalitzat: la novel·la ens ha agradat! Hi ha hagut, però, algunes referències a si sobrava o no la part del viatge a Torí d’una de les protagonistes, la Maria, i que a la majoria li ha semblat que era perfectament prescindible.
Ha agradat molt el retrat de la Sardenya rural de l’inici del segle XX amb referències i detalls gairebé antropològics i que en molts casos li han recordat al lector/ra la pròpia infantesa. Seria el cas, per exemple, dels treballs compartits al camp, la realització de dolços a casa, amb motiu d’alguna celebració, l’observació de les fites que delimiten les propietats al camp, etc.
No obstant la conversa s’ha centrat més en la professió ancestral que exerceix Bonaria, la modista que adopta la quarta filla d’una família sense recursos i la converteix en la seva filla d’ànima. Es tracta d’una professió similar a la de llevadora, la que ajuda als infants a néixer i que trobem al títol de la novel·la: L’acabadora, aquella que acompanya en la mort. El debat ha transcendit la pròpia novel·la per endinsar-se en el sempre espinós territori de la mort digna, i ha servit perquè cadascú expressés les pròpies conviccions, experiències i dubtes.
Per acabar destacar que és una lectura fàcil, que enganxa i que fa pensar. Us la recomanem!
Altres comentaris a:
Dimarts de llibres
La Librería de Javier
Viu i llegeix
2 comentaris :
Un altre llibre que ens ha deixat molt bon sabor de boca. S'agraeix, també, l'extensió, molt adequada perquè no se't faci feixuga la lectura. El tema, inimaginable per a mi fa només unes setmanes, està tractat amb delicadesa i valentia. Molt bona la vessant antropològica, reflex d'una societat ja caduca pels nostres encontorns.
L’Acabadora
Narra de manera senzilla la relació entre Bonaria Urrai, una dona vella i soltera, sempre vestida de negre (ho relaciono amb el seu treball d’ajudar a ben morir) que adopta a la Maria, l’última filla d’una família del mateix poble que no la pot mantenir.
El fet que de dia la Bonaria sigui modista i de nit surti de casa, misteriosament (per a la nena), i ajudi els moribunds a traspassar a l’altra vida, marca la relació d’ambdues.
L’autora tracta temes com la mort, el fet d’ajudar a ben morir, l’eutanàsia activa, la soledat, l’amistat, les relacions de veïnatge, la generositat ... d’una forma intensa, però no carregosa, generant inclús tendresa els personatges.
La part en la que la Maria jutja a Bonaria pel què ha fet i s’aparta durant un temps d’ella dóna una lliçó i planteja el tema de la decepció en les relacions d’estimació, la facilitat en jutjar els altres i l’eutanàsia activa.
Quan la Maria torna, perquè la seva germana l’avisa de l’estat salut de Bonaria i veu i viu el seu deteriorament, compren moltes actuacions anteriors.
El llibre m’ha agradat molt tant per la manera d’escriure la història com per la mateixa història.
Fina Mestres
Publica un comentari a l'entrada