Trobada del Club de Lectura Adult

Després del parèntesi estival tornem a reemprendre les trobades del Club de Lectura Adult.

Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders

Tertúlia del club de lectura

Trobada: 29/10/2012

Valoració mitjana: 4.7 (6 màxim)
Assistents: 14

La tertúlia ha comptat amb la participació d’Helena Martínez Ferreruela, tècnica del Servei Local de Català, que ha repartit un fulls amb un esquema que ha servit per centrar els diversos aspectes de la conversa.



Hem començat parlant de l’excepcionalitat de les Cròniques i del concepte de realitat de Calders:

“Em sembla que el que ara fan és limitar el concepte de realitat. Perquè en definitiva el somni és tan consubstancial a l’home com la percepció física d’una punxada. Encara que sigui la cosa més aparentment irreal, és un fenomen que forma part d’una realitat física que és la meva. Quan ens queixem del realisme és quan es limita a un sol aspecte de l’home. El realisme, tal i com l’hem definit, deixa de banda una part molt important de la persona (...) no sabem res del fenomen del somni, que en el fons no és sinó una realitat que tots coneixem (...) el que diem realitat està ple d’”irrealismes”. I és que en definitiva hi ha coses estranyes. El que és estrany és la realitat. M’han passat una colla de coses que si les vull reduir a una cohesió matemàtica, a una realitat científica, me les veuré negres.”

<
A continuació hem repassat l’estructura de les Cròniques:

1a part: La imprevista certesa
El destí trenca de manera sobtada la quotidianitat. Es subverteix el concepte de realitat i hi predominen els elements fantàstics.

2a part: Ver, però explicable
Fets sorprenents que s’escapen a la nostra lògica, però que són “certs” en la mesura que conviuen amb nosaltres. Quan apareix la fantasia ho fa des d’un escenrai amb més connotacions de realitat.

3a part: L’escenari desconcertant
El somni i l’element màgic s’acaba acceptant, ni que sigui amb matisos. Hi ha elements fantàstics però són una evasió de la realitat.

I dels contes on un protagonista o testimoni dels fets, que acostuma a presentar-se com un narrador mesurat i racional, ens detalla els fets.

Hem acabat la tertúlia parlant de les sensacions que ens havia suscitat la lectura: en general ha agradat aquesta incursió en la “irrealitat” tot i que hi ha trobat un estil un pèl desfasat.