Cercar

Trobada del club de Lectura Fàcil


Aquesta tarda hem tingut trobada del club de Lectura Fàcil amb una sorpresa: el retorn d'Antonio, que ha estat un temps sense poder venir per manca de disponibilitat horària. També ha vingut l'Ana, que esperem que s'hagi sentit a gust i que vulgui formar part del club.




Hem començat a parlar del llibre que treballarem durant tot el mes: Tant de gust, senyor Verdaguer. Ens hem endinsat en la vida d'aquest autor i hem llegit uns fragment d'una de les seves obres cabdals: Canigó, que ens ha portat a descobrir noves paraules i conceptes.



Share/Bookmark

5 comentaris :

Antonio ha dit...


Després de l'explicació de la Pilar sobre Jacint Verdanguer he tingut curiositat per l'autor, he buscat a internert i he trobat aquesta dada:

A la figura de Verdaguer li va fotre enormement el franquisme quan, el 1971, en una operació de suposada aproximació a la cultura catalana, va posar la imatge del poeta en els bitllets de 500 pessetes.

jo tinc un bitllet de 500 pessetes però és més antic i no surt el nostre poeta. Un saludo

Lectora empedreïda ha dit...

Vaja, per fi hem esbrinat en quina mena de bitllet sortia en Verdaguer. I jo que em pensava que era en els de duro... Tot això ha anat bé per refrescar la nostra memòria històrica.
Canviant de registre, he mirat el vídeo adjunt, on un gran actor declama l'obra que treballem, i de veritat, llueix molt més que quan la llegim nosaltres. Vés, quines coses.

Rosa Ma ha dit...

Segur que gràcies a les lectures compartides, en veu alta, també milloreu molt!

Antonio ha dit...


Quan jo llegeixo ho faig malament, sembla com si tingúes la boca plena de galletes... però tu Pilar, ho fas força bè.

El proper dia portaré els dos billetes ( 500 i 5 pesetes) per si algú te curiositat, malgrat que en cap dels dos surt Jacint verdaguer.

Lectora empedreïda ha dit...

Doncs juraria que era en un d'aquestos bitllets on sortia el nostre autor. Però hi ha algú que encara conservi algun bitllet vell? El primer dia, a primera hora, de quan es podien canviar, vaig anar a la Caixa i em vaig desfer de tot el que tenia per casa, que no era gaire, la veritat sigui dita. Ni un per record em vaig quedar.
Home, Antonio, tampoc ho fas tan malament, tu. Afortunadament no ens hi guanyem la vida com aquell actor. I qui fa el que pot no està obligat a més.
Fins una altra, que desitjo sigui aviat.