Cercar

Us recomanem...

Les Torres del Cel, de Coia Valls. Edicions B


La Coia és escriptora i actriu reusenca a més de logopeda i mestra d’educació especial.

La seva trajectòria literària fins a arribar a Les Torres del Cel del 2013, va començar pels relats curts i pel món de la literatura infantil i juvenil amb Marea de lletres que maregen del 2010 o L’ombra dels oblidats del 2011, per endinsar-se de ple en la seva primera novel·la per a adults: La princesa de Jade, amb la qual va guanyar el Premi Nestor Luján de novel·la històrica.

La seva segona novel·la, El Mercader, va ser publicada el 2012 a Edicions B. Amb aquesta novel·la va ser guardonada amb 3 premis per votació popular: el Premi dels Lectors de L’Illa dels Llibres, el Premi a la Millor Novel·la en Català de Llegir en Cas d’Incendi i el Premi a la Millor Novel·la Històrica 2012 del web Novel·les Històriques.

Com a actriu ha participat en diverses obres teatrals: In-Sensible o RE:CALL i en el film de Jordi Lara, Ventre blanc. Una altra de les seves facetes és la posada en escena o dramatització de textos poètics on ha posat veu a autors com Mercè Rodoreda.

Les torres del cel

Les torres del cel és una novel·la històrica basada en els inicis del monestir de Montserrat, a principis del segle XI quan l’abat Oliba de Ripoll encomana a un petit grup de monjos posar les bases del Monestir de Montserrat. Entre ells hi ha el protagonista d’aquesta història: l’exsoldat i ara monjo Dalmau Savarés que es debat entre el seu passat guerrer i laic que vol oblidar i la missió que li ha estat encomanada.
Al llarg de la novel·la transcorren uns 25 anys i durant aquest període podem conèixer les relacions entre l’Església i l’Estat, entre la noblesa i el poble, la vida quotidiana al segle XI, les vocacions religioses locals o la consolidació del monestir. Però fonamentalment és una novel·la que homenatja la Muntanya de Montserrat, en tots els seus aspectes. Pel seu simbolisme: els dotze monjos que van fundar el monestir, el principi de l’Scriptorium, el cant del ventre de la terra (l’Hidraulis) que donarà pas a l’Escolania de Montserrat o la primera talla de la Moreneta; per la seva força espiritual: és igual que hi construïm una ermita, un monestir o una abadia, el que importa és la muntanya que ja té força per sí mateixa; per la seva força natural i geològica, l'acció de l'aigua, que ens amaga alguns secrets en aquesta història.

Les torres del cel és una novel·la històrica i com a tal té al darrera un treball històric però principalment és una novel·la espiritual, que ens mostra les diferents maneres d’entendre la religiositat a través dels seus personatges. I aquesta espiritualitat, ens fa emocionar. Si una novel·la està ben construïda, ben documentada i a més ens fa emocionar, ens trobem davant d'una novel·la rodona, davant d'una bona novel·la històrica com ja ens té acostumats Coia Valls.


Share/Bookmark