Ciutats literàries

Aprofitant la pausa nadalenca et volem convidar a fer un recorregut per una ciutat mediterrània: Nàpols. Véns amb nosaltres?

Tinc la tarda lliure, dic a la Maria que anem tots dos junts a peu a Mergellina on hi ha l’escullera llarga al mar i al final de l’escullera un far i les roques, on pots estar a l’aire lliure sense la ciutat al voltant. Vull anar-hi perquè les cases, els carrers s’aturen tot d’una i de cop ja no hi ha Nàpols. El mar obert, el seu desgavell l’amaguen, només cal avançar per l’escullera... Al moll de Mergellina els cables de les barques de vela xiulen, els gossos s’espanten, s’amaguen sota els bots en terra dels pescadors... Els rocs de l’escullera llancen aigua enlaire, les onades piquen, envesteixen i es parteixen a galletades...Al fons de l’escullera el far és el punt més llunyà de la ciutat, mirada des d’aquí ajaguda com un quart de lluna sembla quieta. Estic content, està quieta una estona. Guspireja algun llum de l’illa del davant, dels pobles de la costa, el seu lloc llunyà brilla, el pròxim del darrere està apagat, Nàpols ha quedat tapada pel vent i no se la sent. (pàg. 126-27)