M'ha agradat llegir...

El fum del tret encara es movia lentament enmig de la foscor quan l’ombra d’un encaputxat va sortir en silenci cap a la part del darrere de la casa, cercant l’eixida... La nit era xafogosa i negra. Les criatures que habiten la foscor restaven en silenci davant del pas d’aquell intrús, que un moment després ja era al costat del seu cavall, un preciós animal negre amb ulls vermells de foc... L’home va aixecar el cap i els seus ulls brillants, amagats sota d’una impenetrable màscara negra, van mirar enrere. La mola de la casa, la seva casa, es perfilava enmig de la tènue llum de llevant. Allà era on hauria de ser. D’allà era d’on no se n’hauria d’haver anat mai. En aquell moment, però, res no tenia remei. El que estava fet, fet estava.

Tal i com en Ramon Gasch ens va comentar, en una trobada amb el club de lectura, a Defensors de la terra continuem la història de la casa pairal dels Martí, protagonistes també de Bon cop de falç! El capítol El principi del final fa referència a l’acabament de la primera història i a l’inici d’aquesta. A continuació ja ens trobem amb un Joan Martí vell i cansat, que ha iniciat la recuperació del casal familiar i que ha format una família amb la que va ser la seva cunyada, Teresa, el fill que ella ja tenia, Miquel, i els dos que han nascut de la seva unió: Jaume i Maria. L’aparent harmonia familiar es trenca quan en Joan, en el seu llit de mort, decideix confiar-li al Miquel que ell no és el seu veritable pare, però que malgrat això el vol deixar com a hereu; la mala salut del seu germanastre, Jaume, l’ha decidit a enviar-lo a Barcelona a instruir-se. Aquesta decisió provocarà unes fortes desavinences que ... us animo a descobrir com es desenvolupen.

Us recomano aquesta nova novel·la del Ramon Gasch i l’Andreu González perquè ens apropa a la història del nostre país, la bulliciosa vida de la Barcelona de l’època i el contrast ideològic entre germans de manera amena i amb personatges molt ben dibuixats, amb llums i ombres que els fan molt versemblants. El ritme narratiu no afluixa en cap moment i desitges tenir un moment lliure per tornar a reprendre la lectura i saber què passa i com continua la història.

Us està esperant a la biblioteca o pot ser un bon regal per sant Jordi, vosaltres decidiu!

(Rosa Ma Fusté)