Ciutats literàries

Sembla que ja ha passat una mica la "zafonmania" que va contagiar L’ombra del vent i van transmetre les obres posteriors de l’escriptor Carlos Ruíz Zafón. Tanmateix les seves novel·les continuen sent llegides en diferents països i sent la font d’inspiració de nombroses rutes que recorren aquesta Barcelona màgica i misteriosa que viu en les seves pàgines.

Aquesta ciutat és una gran fetillera, ho sabia, Daniel? Se’t fica per sota de la pell i et roba l’anima sense que te’n puguis adonar (L’ombra del vent)

No sé si vaig baixar al carrer o si vaig somiar que ho feia, però sense saber com hi havia arribat, em vaig trobar enfilant el passeig del born i passejant cap a l’esglèsia de Santa Maria del Mar. Els carrers eren deserts sota la lluna de mercuri. Vaig alçar els ulls i em vaig pensar que veia l’espectre d’una gran tempesta negra que desplegava les ales sobre la ciutat (El joc de l’àngel)

La fortaleza estava anclada en lo más alto de la roca, suspendida entre el mar al este, la alfombra de sombras que desplegaba Barcelona al norte, y la infinita ciudad de los muertos al sur, el viejo cementerio de Montjuic cuyo hedor escalaba la roca y se filtraba entre las grietas de la piedra y los barrotes de las celdas (El prisionero del cielo)

Ambientem la lectura o la passejada amb una mica de música?