Ciutats literàries

Què us semblaria fer una volta per Portugal, de la mà del genial Fernando Pessoa?

Somiejo entre Cascais i Lisboa. He anat a Cascais a pagar una contribució del patró Vasques, d'una casa que té a Estoril. He gaudit anticipadament del plaer d'anar-hi, una hora d'anada, una hora de tornada, veient els aspectes sempre diversos del gran riu i de la seva desembocadura atlàntica. En realitat, en anar-hi, m'he perdut en meditacions abstractes, veient sense veure els paisatges aquàtics que m'alegrava d'anar a veure, i en tornar m'he perdut en la fixació d'aquestes sensacions. No fóra capaç de descriure el més petit detall del viatge, el més petit fragment de visible. N'he extret aquestes pàgines, per oblit i contradicció. No sé si això és millor o pitjor que el contrari, que tampoc no sé què és.

El tren s'asserena, és el Cais do Sodré. He arribat a Lisboa, però no a una conclusió.

El moviment aturat dels arbres; l'assossec inquiet de les fonts; l'hàlit indefinible del ritme íntim de la saba; el vesprejar lent de les coses, que sembla que en surt de dins per encaixar de concordança espiritual amb l'entristir llunyà, i prop de l'ànima, de l'alt silenci del cel; la caiguda de les fulles, compassada i inútil, degotissos d'alienació, en què el paisatge se'ns gira tot cap a les orelles i s'entristeix dins nostre com una pàtria recordada -tot això, com un cinyell que es desfà, ens cenyia, incertament.