Celebrem l'Any de les Biblioteques!

“Els últims raigs de sol del capvespre primaveral encara escalfaven el meu banc preferit de la nau de la vella biblioteca universitària. Al meu voltant, tres o quatre estudiants llegien o parlaven en veu baixa, i vaig notar que la calma habitual d’aquell refugi de saviesa m’impregnava fins al moll de l’ós. La immensa sala de la biblioteca era plena de finestres amb vidres de colors, algunes de les quals donaven a les sales de lectura i altres, als passadissos i patis monacals, de tal manera que podia veure gent movent-se per dins i per fora, o estudiant davant les enormes taules de roure. Era al final d’un dia qualsevol; aviat el sol abandonaria les lloses de pedra que tenia sota els peus i deixaria el món immers en el crepuscle, indicant que havien passat exactament quaranta-vuit hores des de la xerrada amb el meu tutor. Ara com ara, però, encara hi dominaven la saviesa i l’activitat, que mantenien la foscor a ratlla.

“Cal que sàpigues que en aquella època quan estudiava volia estar del tot sol, sense ningú que em molestés, envoltat d’un silenci monàstic. Ja t’he parlat de les cabines d’estudi dels pisos superiors de la biblioteca: les feia servir sovint i hi tenia el meu propi cau, i era allí on havia trobat l’estrany llibre que m’havia canviat la vida i els pensaments gairebé d’un dia per l’altre! Pàg. 57-8