Us recomano

La casa de Paco Roca. Continuo amb el còmic i estic més que encantada. Aquest llibre que és premi al millor còmic Nacional de 2015 otorgat per les llibreries especialitzades integrades en “Zona Comic” de la CEGAL,  l’hem tret ara a l’estiu com a novetats. Paco Roca, segur que el coneixeu per la seva obra Arrugas, que es va adaptar al cinema i va rebre entre d’altres el Goya al millor guió adaptat. Per cert, si encara no l’heu llegit també us el recomano.

La trama de la casa en un inici és molt senzilla, tres germans desprès d’un any de la mort del seu pare queden a la casa de segona residència que amb molts esforços ha aixecat el seu pare, per arreglar-la i poder  vendre-la, però cada racó els porta tants records...

La casa és un llibre intimista que plasma la situació personal de l’autor, la mort del seu pare:

“Cuando mi padre murió es cuando decidí contar esta historia. Pensé cómo contarla, si sería ficción o autobiográfica… Qué tono debía tener…
Nunca dibujo nada hasta no tener el guión. Así que lo primero que me hago son esquemas de la historia y escribo borradores del guión.

(…) Entonces decidí que la casa sería la protagonista de esta historia. Allí acabé el guión y aboceté buena parte de la historia. Allí también, un año después, acabé de dibujar las páginas definitivas.

Cada cómic se lee con un ritmo diferente. La casa debe leerse despacio, es una historia de sensaciones, de contemplar. Intentaba transmitir el paso del tiempo y la nostalgia. Los largos veranos de la infancia y esos momentos de felicidad sin preocupaciones.”

El format del còmic és apaïsat, però juga amb efectes i utilitza a vegades les vinyetes de manera vertical, a vegades de manera oposada i de diferent tamany, sempre amb el seu estil tant cuidat fins al detall....





Jo diria que l’argument de la casa és un joc de temps; veiem els protagonistes de petits, el pare, la mare, com es va anant construint la casa i el moment actual amb la seva situació personal, els fills, tot d’una manera tant natural i cuidada....Totes les petites coses tenen una importància  vital, ja que tenen vida perquè ens transporten i ens fan sentir situacions passades o presents. D’aquí que tots els detalls cobrin importància en aquesta obra: l’hort , la piscina, el porxo, la figuera.... La casa és un llibre de comiat, on potser el temps és representat per ella mateixa, però a l’hora un llibre d’esperança ja que el pas d’una persona per la vida deixa una marca totalment personal al seu voltant. Per aquesta raó tots els objectes, tots els detalls s’enriqueixen amb un sentit transcendental.