Novetat recomanada

CLÀSSICS…, quan parlem d’aquests llibres els posem tots en un sac però cadascú té les seves característiques que els fan únics i que independentment  dels nostres gustos personals, fa que sempre trobem allò que ens escau llegir en un moment personal concret.

Rellegir a Pirandello, retrobar-nos amb Prudenci Bertrana, canviar de terç i llegir a Víctor Hugo, viatjar amb el temps amb Molière i veure què poc ha canviat..... Tot un veritable plaer, encara que deixeu-me que us ensenyi entre totes les novetats de clàssics del mes quina ha estat la meva tria personal.

Direu que estic una mica “llunada”,  però m’encanta la poesia mística i em porta molt bons records de quan estudiava a la Universitat. 

A què no ho imaginàveu?. Uf...espero no ser la única lectora de San Juan de la Cruz i de seva obra cabdal En una noche oscura . 

Desprès d’aquesta sorpresa lectora perquè no endinsar-nos en la poesia de Pedro Salinas? Va, animeu-vos, que si els crítics el consideren un dels millors poetes de la Generació del 27 per alguna cosa serà, oi? Sabíeu que estructuren la seva obra en 3 parts: inicial o poesia pura, amorosa i d’exili. I si em deixeu que sigui una mica xafardera... que la seva obra amorosa La voz a ti debida, Razón de amor i Largo lamento son el fruit de la seva relació “extra conjugal” amb una noia, Katherine, que va conèixer a la Universitat Internacional d’estiu de Santader? La seva dona es va assabentar i es va intentar suïcidar... En fi tot un enrenou vital.

.

Continuaré llegint poesia, però ara catalana. Què us sembla rellegir a Joan Brossa? Per cert sabíeu que va sobreviure després de la Guerra Civil com a venedor de llibres prohibits? En aquesta època coneix els artistes de l’avantguarda catalana i col·labora en l’edició de l’únic número de la revista Algol, considerada la primera revista d’avantguarda posterior a la Guerra Civil. Com veieu, Joan Brossa era tot un avançat!!.

Investigueu, investigueu... Coneixeu el grup artístic “Dau al Set” i la seva revista propera al surrealisme i a l’existencialisme? 

Sabíeu que també té una obra teatral que anomena “poesia escènica”? i una obra escultòrica que anomena  “poemes visual corporis”?

No tindríem prou espai per enumerar tots els premis, encara que podem considerar que la dècada dels 90 va ser el temps de ple reconeixement a la seva figura. Així que com veieu mai és tard. 
Us bé de gust la seva lectura??? A mi, SÍ!!

Rosana Villagrasa Andrés