Indrets literaris: la Vall de Boí

Aquest mes no viatgem a cap ciutat literària sinó que et proposem que t’endinsis en un indret paradisíac: la vall de Boí. I que en coneguis una mica d’història i gastronomia.

I varen davallar tots tres la pica de Cerví, i no se’n va adonar ningú però el Quimet jove es va quedar una mica endarrere i va contemplar els llops, i el sol i la muntanya, i va entendre que, a la fi, per a ell, el món tenia un sentit. Pàg. 157 (El país dels crepuscles)

Podem fer aquest viatge còmodament instal·lats al sofà de casa i acompanyats per dues propostes literàries, fent allò que anomenem un maridatge, perquè cadascuna de les lectures hi aportarà un component i totes dues es complementaran i faran d’aquesta immersió en una de les vall més boniques dels nostres Pirineus una experiència inoblidable.

A Cuina i terra de la Vall de Boí descobrim la història i els atractius d’aquest indret, segons les quatre estacions de l’any. A més hi trobem un recull de receptes de cuina, pròpies, vinculades a l’estacionalitat dels productes. És una manera fantàstica d’apropar-nos-hi! 

Els darrers dies de la tardor i els inicis de l’hivern marquen la pauta de nits llargues i dies curts, s’imposa la foscor. És aquesta mateixa penombra la que impregna les esglésies del romànic de la Vall de Boí. El senyor del cel havia de ser temut com ho era el senyor de la terra. Pàg. 104 (Cuina i terra de la Vall de Boí)

El país dels crepuscles és una novel·la d’intriga al voltant d’una sèrie d’assassinats comesos en unes esglésies romàniques, que són Patrimoni de la Humanitat, els frescos de les quals inspiren l’assassí en les tortures que infligeix. L’arribada del fred i tot el que comporta: dies més curts, nevades, talls de carreteres, etc. creen un ambient que l’emparenta amb les novel·les d’intriga nòrdica que tat s’han posat de moda, però fa un pas més enllà ja que no es tracta només de descobrir qui és l’assassí. Investiga els casos el comissari Jaume Fuster (un nom que homenatja l’escriptor del mateix nom, ja desaparegut) ajudat pels Mossos i per d’altres forces policials en una operació que s’endinsa en la història de la Vall, la seva vàlua ecològica, i la complexitat de les relacions humanes.

No va caldre utilitzar les pales, la neu estava trepitjada des d’unes hores abans. En arribar al llac de Sant Maurici es varen desviar per anar per la ruta cap a l’estany de Ratera. La Marina era la primera vegada que visitava aquesta vessant del parc i li va semblar sublim, però la cosa no estava per fer apreciacions paisatgístiques. La temperatura acabava de caure fins als setze sota zero i començava a fer-se de nit. La posta havia estat extremadament ràpida, al país dels crepuscles, potser perquè les muntanyes enormes i colgades de neu no volien que els dos cotxes ho tenguessin fàcil per passar... pàg. 83 (El país dels crepuscles)

I com a tota bona novel·la d’intriga hi ha d’haver alguna referència gastronòmica, fixeu-vos quina casualitat: a la pàg. 64 totes dues obres ens parlen de mandonguilles. En una per explicar com són de bones i en l’altre amb la recepta perquè la puguem fer a casa. Què més es pot demanar?

En Martí i els altres socis del Moviment d’Alliberació de la Vall de Boí (MAVB) estaven asseguts a taula a un petit bar de Taüll. Hi feien el dinar mensual de l’entitat, que tenia una doble vessant: l’ecologisme ila pàtria. En Martí n’era el president i portaveu, però també hi participaven la Lluïsa Sampol, la Montserrat Tuchmann, en Jordi Frontera, en Damià Puig i en Joan Martínez. Al bar, la Natàlia els servia les mandonguilles de la casa, unes dosis generoses, de camioner, que en dirien a Barcelona. De fet, feien sempre les reunions aquí per les mandonguilles de la Natàlia... 

(Rosa Ma Fusté)