El passat 28 de gener vam rebre la visita de l'escriptora Isabel Olesti per a comentar el seu llibre Àlbum d'amors complicats. Una activitat amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Aquest divendres 20 de novembre, ens hem trobat per darrera vegada el 2020. La tertúlia ha comptat amb la presència de l'escriptora Maria Carme Roca amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes.
Després d'una breu introducció de la seva trajectòria vital i com a escriptora, ens hem endinsat en el comentari de l'obra: El far, editat per Columna i Premi Prudenci Bertrana 2018. La novel·la és un homenatge a l'antic far de l'Illa de Buda construït el 1864 a través d'una saga familiar.
Ha estat una trobada una mica diferent, ja que era la primera vegada que en trobàvem en format virtual i hi estàvem poc habituats. Els components del grup hem anat comentant tots aquells aspectes que ens han agradat més de la novel·la: la construcció dels personatges, el context històric, els aspectes ambientals del Delta de l'Ebre... en una tertúlia molt agradable i amena amb l'escriptora.
Us recomanem amb rotunditat aquesta lectura -un viatge sentimental i històric a l'Illa de Buda dels anys 50- i ens retrobem el 2021!
La situació actual ha obligat a anul·lar activitats de la biblioteca, però tant l'Eva Ferré com la Rosana Andreu estan portant a terme diverses accions per a continuar amb les accions de foment de la lectura des de casa.
Els participants dels clubs de lectura infantil i juvenil estan fent arribar les fotos de les seves lectures en confinament.
Pel que fa als integrants del club de lectura adult se'ls ha proposat diverses activitats, que estan obertes a qualsevol persona interessada:
Premis El Setè Cel. Participar d'aquesta iniciativa de la Biblioteca de Salt per tal de triar la millor obra publicada en català el 2019
Formar part del grup de Facebook Llegim de punta a punta, per a comentar i proposar lectures
Enguany hem iniciat el projecte Lectura compartida gràcies a la col·laboració dels Instituts de Secundària de Cambrils i l'Antena de la URV.
Es tracta de triar una de les lectures obligatòries que tenen els alumnes dels Instituts, que ells van treballant al propi centre, i posteriorment fer una trobada amb els integrants dels clubs Lectura Fàcil i Adult de la biblioteca.
El passat dilluns vam celebrar la tertúlia per comentar El violí d'Auschwitz, de Maria dels Àngels Anglada, que va ser conduïda per Agnès Toda. Va ser interessant poder comentar diversos aspectes de la lectura des d'un punt de vista intergeneracional en el que conflueixen tant les pròpies lectures com l'experiència vital de cadascú. Esperem poder repetir l'experiència l'any vinent!
La tertúlia ha comptat amb la presència del Doctor John Style, director del Departament d’Estudis anglesos i alemanys de la URV i el suport de l’Antena del Coneixement de la URV.
Després d’una breu presentació de la vida i l’obra de Roald Dahl ens hem endinsat en el comentari d’ Intercanvi de parelles i altres contes. La majoria dels integrants del grup només coneixien la faceta infantil de l’autor i especialment les adaptacions cinematogràfiques. Els ha sorprès favorablement aquesta vessant transgressora, políticament incorrecta i plena d’humor negre.
Ha estat una trobada amena, divertida i especialment interessant ja que el Doctor Style ens ha fet adonar que al darrera d’una lectura aparentment senzilla i d’uns contes amb una estructura que funciona com un mecanisme de rellotgeria s’hi amaguen càrregues de profunditat: picades d’ullet a altres obres que formen part del nostre paisatge visual, l’anàlisi crític de la condició humana, els “pecats capitals” explicats de manera àgil i aparentment intranscendent i tants altres detalls.
Si encara no heu llegit res de Roald Dahl us recomanem que ho feu. Passareu una molt bona estona i ja sabeu que durant tot el 2016 estem embaDAHLits.
Dilluns vam celebrar la cloenda del club de Lectura Fàcil i també de l’adult amb la presència de Margarida Aritzeta, , autora del llibre que comentàvem, editat per Llibres del Delicte.
Després d’una breu presentació vam iniciar la tertúlia per comentar aquells aspectes que més ens havien cridat l’atenció, per exemple els noms dels personatges, la importància de la banda sonora musical, el llenguatge precís i la riquesa de petits detalls que homenatgen paisatges, vins, persones com l’Olga Xirinacs o posen de relleu fets d’actualitat –els terratrèmols provocats per la Plataforma Castor o els interessos del futur complex de BCN World-.
Tothom va coincidir que es tracta d’una lectura amena, que té personatges potents, especialment la Mina Fuster –una dona forta, intel·ligent, decidida però també vulnerable- i vam comentar que ens agradarà conèixer-la més a fons, explorar aquelles parts de la seva personalitat que tot just hem entrevist en aquesta lectura. Així com a d’altres personatges que encara que siguin secundaris també ens van generar empatia o tendresa.
Finalment, no podia ser d’una altra manera, vam parlar dels indrets que hi surten i especialment de Cambrils. Vam comentar la descripció del paisatge, si el renom era autèntic o no, i l’evolució que ha tingut la vila en aquests darrers anys.
Us recomanem la lectura de L’amant xinès, pensem que com nosaltres us sentireu atrets per la intriga que s’hi desenvolupa, totalment versemblant, i que posa sobre la taula problemes polítics i socials que tots coneixem, i seduïts per la protagonista. Un llibre a tenir en compte per les lectures de l’estiu!
La tertúlia ha comptat amb la presència d’Andrea Arasa, professora a l’Area de Didàctica de la Llengua i la Literatura del Departament de Filologies Romàniques de la URV i el suport de l’Antena del Coneixement de la URV.
Després d’una breu presentació de l’obra, d'A. Paasilinna, ha començat l’intercanvi d’impressions ja que tothom tenia moltes ganes de dir-hi la seva. Ha estat una obra que ha agradat molt a gairebé tothom, i aconseguir aquest grau d’unanimitat en una lectura és força difícil. L’Andrea Arasa ens ha fet ser molt conscients de la crítica punyent que s’amaga al darrera d’aquesta diguem-ne aventura esbojarrada, i del paper tan important que hi té la natura, representada en part pel personatge de la guineu Cinc-centeta, que mai no acaba de ser domesticada ni de refiar-se d’aquells homes que li fan regals.
Hem coincidit a destacar la facilitat que té l’autor per fer-nos empatitzar amb tots els personatges, que ens parlen de tu a tu, que no es tallen gens en expressar els seus gustos i pulsions més primàries. També de l’evolució que van fent els personatges, des de la presentació fins que conviuen i arriben a ser una mena de “família” i com l’autor va deixant que facin el seu camí i la natura hi vagi intervenint.
En fi, una lectura recomanada –va ser finalista del Premi Llibreter 2004- que posa en solfa la doble moral, el sentiment de possessió i critica la societat de manera irreverent: us imagineu què poden tenir en comú un gàngster o un comandant de l’exèrcit? i si hi afegim una velleta de la minoria skolt?
No us perdeu aquest còctel explosiu de crítica social, amb unes gotes de bogeria, d’absurd i de tendresa!
La tertúlia ha comptat amb l’assistència del Regidor de cultura, Lluís Abella, que ha presentat l’autora i li ha regalat un exemplar del llibre Cambrils, a escaire i cartabó.
A continuació ha parlat l’autora per explicar-nos l’entrellat de la seva obra, ens ha donat detalls de com es documenta, com construeix la història i els personatges, els dóna nom –una feina gratificant i amb picades d’ullet al lector pel poder evocador dels noms-. Ens ha explicat que primer escriu a raig tot el que li surt i després en fa una segona versió que va polint fins que li sembla que ja està enllestida. En aquesta posada a punt és quan comprova que tots els personatges i la història tinguin coherència i expliquin el que ella vol; de vegades algun creix i en canvi d’altres minven.
Després han començat a intervenir els lectors per compartir les impressions d e la lectura amb l’autora. Aquí s’ha posat de manifest el carisma d’alguns personatges, la importància dels canvis polítics i socials experimentats des de l’inici de la novel·la, el 1920, fins al final, el 1995, i com es manifesten a través de les relacions entre homes i dones, pares i fills i molt especialment en el paper de la dona. També s’ha incidit en les cançons que acompanyen a les protagonistes al llarg de la novel·la, ja sigui perquè elles mateixes les canten o perquè les escolten a la Ràdio o al radiocasset.
Finalment li hem preguntat per la seva nova obra i ha explicat que està en la primera fase, la de creació, que la seva intenció no és fer una segona part d’El batec del temps sinó fer una història totalment diferent i que ens atrapi tan bon punt la comencem a llegir.
Si encara no coneixeu Cari Ariño i El batec del temps us animem a descobrir-la. Estem segurs que us agradarà molt, a nosaltres ens ha encantat!
La tertúlia ha comptat amb la presència de la historiadora de l’art Maria del Mar Valls i el suport de l’Antena del Coneixement de la URV.Després d’una breu presentació, a càrrec de Rosa Ma Fusté, s’ha cedit la paraula a la convidada perquè ens parlés de l’obra.
La tertúlia ha estat molt interessant perquè ens ha permès conèixer la importància del romànic català i el paper que va jugar l’expedició arqueològica organitzada per l’Institut d’Estudis catalans: Van emprendre un viatge que sabien que ens enriquiria. Estaven convençuts que hi hauria un abans i un després d’aquella expedició que, malgrat que sortia amb rumb als Pirineus, anava carretada d’incertesa. Una aventura a la recerca de la identitat pròpia, perduda, i que calia recuperar. Una feina que va donar peu a aquests fascicles que ha anat publicant l’Institut i que testimonien i atresoren el nostre llegat
També hem parlat de la diferència entre espoli i oportunisme, el paper dels grans mecenes o col·leccionistes i dels antiquaris o marxants d’art: L’espoli és un fet. És una realitat gràcies a tres motius. No –es va desdir-. A quatre –va rectificar, i va començar a desgranar-los-. Un, la connivència de certes autoritats eclesiàstiques. Ja us ho he dit, tinc la benedicció del senyor bisbe. Un altre, la ignorància de la gent, que té molta fe, però es mor de gana en un territori privilegiat per les obres d’art que atresora i que incomprensiblement és menystingut i desemparat. I el tercer i no menys greu: la inoperància d’unes autoritats que no tenen cap voluntat ni tampoc cap coneixement d’elaborar una legislació per protegir unes obres d’art que, en la majoria de casos, no saben ni que existissen. I l’últim, senyor Castells, molt més prosaic, menys poètic i elevat: la falta de recursos. No en tenim ni cinc, i, si mos les paguen bé, no cal donar-hi més voltes!
Hem comentat que tenim sobre el romànic una visió molt contemporània i que no es correspon amb la que tenia en aquell moment la gent que vivia en llogarrets aïllats que conservaven esglésies amb pintures murals, escultures, etc.
L’obra ha agradat més per la curiositat i el debat que ha suscitat que per la seva qualitat literària. Han agradat la facilitat de lectura i la immersió en la cultura pallaresa, però no han agradat els salts temporals entre capítols –s’hagués preferit una ordenació cronològica- i la personalitat d’alguns dels protagonistes s’ha trobat simplista. De tota manera i a favor de l’obra s’ha de dir que ens ha fet passar bones estones i que ens ha portat a conèixer parts de la nostra història que desconeixíem a més de generar debat i reflexió sobre la importància de l’art, la seva conservació, etc.
Acabo la ressenya amb el vídeo sobre la tècnica de l’Strappo, publicat pel MNAC, que vam veure i comentar durant la tertúlia.
Entrades
