CAMA i SABALLS, Alfons. Un pessic a l’ànima. Maçanet de la Selva: Gregal, 2013
L’estiu és un temps propici per a la lectura, almenys per a mi. M’encanta estirar-me a l’ombra i llegir un llibre mentre passen les hores més caloroses del dia o després de sopar, amb la fresqueta de la nit.
Avui vull compartir amb vosaltres una de les meves darreres lectures, es tracta d’Un pessic a l’ànima, d’Alfons Cama. És una novel·la relativament breu ja que no arriba a les dues-centes pàgines i que es llegeix amb molta facilitat perquè és amena i està repartida en capítols breus, d’unes vuit pàgines com a molt.
És una història d’un cert regust biogràfic ja que per l’edat del protagonista podem establir-ne un cert paral·lelisme amb les nostres pròpies vivències individuals, estic pensant en la gent de la meva quinta, o pensar que l’autor n’hi ha afegit algunes de pròpies.
El protagonista és un metge de l’Hospital Clínic, especialista en malalties renals. Viu a Barcelona, però tant ell com la seva esposa provenen de Palamós, població on el pare del protagonista treballava com a encarregat de la fàbrica de suro dels senyors Vidal.
Al llarg de la novel·la acompanyarem al Martí en el seu creixement personal i professional i evidentment en el seu trànsit de la infantesa cap a l’edat adulta. Entremig hi trobarem els canvis socials, econòmics i polítics que ha experimentat el nostre país -lluites socials, repressió política i diferència de classes-, també l’amistat, el compromís polític i el descobriment de l’amor.
Bé, ja no us explico res més, prefereixo que la descobriu, estic segura que passareu una bona estona plena de “pessics a l’ànima”
Rosa Ma Fusté
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada