Intriga a la catalana

SOLANA, Teresa. La casa de les papallones. Barcelona: RBA: La Magrana, 2014. 



Norma Forester, la sotsinspectora del Mossos d’esquadra amb nom d’heroïna d’òpera, que ja vam conèixer a Negres tempestes, s’enfronta a una nova investigació que afectarà a part de la seva família.

En un casalot ocupat del barri de Vallcarca apareix el cadàver d’una noia. Tot sembla indicar que ha estat víctima d’una violació, però potser l’assassí ens vol enganyar?

“La casa, coneguda amb el sobrenom de la “casa de les papallones” a causa dels lepidòpters de colors brillants que decoraven el jardí, era una de les moltes cases abandonades que hi havia al barrí i que els antisistema havien ocupat per protestar contra l’especulació urbanística... Amb la seva estètica estripada i el seu desencant incendiari, els okupes havien apedaçat teulades, reconstruït parets, empalmat cables per manllevar electricitat de l’enllumenat del carrer i decorat amb dibuixos i consignes polítiques els murs de les façanes principals. La manca de mans expertes havia convertit els jardins en espais feréstecs, i, des del carrer, els alts arbustos sense podar i les males herbes que creixien per tot arreu pregonaven l’estat d’abandonament en què es trobaven els terrenys i les edificacions...” pag. 17

En aquesta ocasió la sotsinspectora s’enfrontarà a la investigació de manera força unilateral ja que el seu marit, forense de professió, està saturat de feina a causa d’un accident aeri a l’aeroport del Prat; la seva tieta hacker l’ajudarà de manera més esporàdica que en d’altres ocasions i la seva filla Violeta està indirectament implicada en el cas. Per acabar-ho d’arrodonir a part de la trama diguem-ne detectivesca hi ha una segona trama: la de les relacions amorosos de la parella Norma & Octavi (una mica de marro no fa mal, no?)

És una lectura àgil, amb molts de diàlegs que es devora més que es llegeix penso que per diverses raons: la seva actualitat social –l’atur, les preferents, el diner negre, els treballs precaris, ERES, etc.- uns protagonistes atractius, una acció que no decau en cap moment i una versemblança, que et fa creïble tot allò que Teresa Solana et va explicant.

Els fans de la novel·la negra estem d’enhorabona. Si encara no l’heu llegida no us la perdeu!!!

(Rosa Ma Fusté)