Un estiu a l'Empordà

CAROL, Màrius. Un estiu a l’Empordà. Barcelona: Columna, 2014

M’ha vingut a les mans la darrera novel·la de Màrius Carol,  un autor que vaig descobrir amb El segrest del rei i al qual retorno sempre que vull llegir una obra amena i que em desvetlli curiositats.

El protagonista és un periodista de mitjana edat, Marc, que s’ha passat la vida viatjant d’un lloc a l’altre i exercint de corresponsal. És un home culte, viatjat i seductor, que es troba en un moment crític de la seva vida; al diari on treballa li han comunicat que ha de deixar la corresponsalia a Londres per tornar a Barcelona. Torna a la capital catalana ple de dubtes sobre la seva professió i es troba amb un regal inesperat: el seu oncle ha mort i li ha deixat en herència la masia a l’Empordà on havien passat tants estius plegats.

A la masia envoltada de vinyes mentre reflexiona sobre si retornar a la professió, ara des d’un despatx, o retirar-se definitivament, Marc s’envoltarà de records d’infantesa i rebuscant per la biblioteca aquell còmics que tant divertien al seu cosí i a ell, trobarà una postal de Romy Schneider, adreçada al seu oncle, agraint l’estada al mas. Aquesta troballa el portarà a investigar la relació de l’actriu amb el seu oncle ajudat per la Glòria, filla d’un antiquari amic del seu oncle. 

El paisatge empordanès, la seva gastronomia, Dalí o la tramuntana tenen en l’obra tanta importància com les peripècies sentimentals o les inquietuds laborals del  protagonista. En Marc ens convidarà, amb les seves vivències, a gaudir d’una estada privilegiada a l’Empordà compartint amb ell tant el plaer d’un bon àpat com les seves reflexions al voltant de l’ofici de periodista; per ajudar-nos en aquesta immersió tenim tant la descripció de com fer un bon suquet com la recomanació de pel·lícules –relacionades o no amb el periodisme-.

“Vam sopar a la terrassa, sota les voltes que donaven al jardí i a la piscina. La Maria ens va fer un suquet de peix extraordinari, on les rodanxes de mero i de sard compartien espai a la cassola amb unes gambes de Palamós i unes patates de l’hort. La Maria havia fet un bon brou amb un cap de rap, crancs i galeres perquè tot plegat fes un bon xup-xup després que el sofregit i una bona picada catalana haguessin aromatitzat els peixos i el tubercle. Per beure vaig decidir-me per un vi blanc de Calonge que era esplèndid. La magnífica temperatura que feia, la coca de llardons que vam anar picant a l’hora del cafè i els gintònics amb què allargàrem la vetllada van aconseguir crear uns moments magnífics per a la confidència.” Pàg. 72

Us la recomano perquè és amena i té una mica de tot: unes protagonistes femenines carismàtiques –Romy Schenider, Nancy, Glòria, Maria- una crisi personal i professional, un protagonista seductor –de vegades m’ha cansat una mica que sigui “tan perfecte”- i sobretot amor per la terra –els ulls amb que mira l’Empordà són ells d’enamorat-. El munt de referències culturals –literàries, cinematogràfiques, gastronòmiques- el converteixen en una mena de nina russa que ens porta a noves descobertes com aquesta que us deixo: 

(Rosa Ma Fusté)