Ciutats literàries

Avui la nostra proposta ens porta més que a visitar una ciutat, a visitar la Índia, fent a més un viatge en el temps, gràcies a Rumer Godden i la seva obra El riu. 

Harriet, una adolescent anglesa que viu a la vora del Ganges, escriu un diari on plasma el transcurs de la seva vida i el pas de la infantesa cap a l’edat adulta. És una delícia llegir-la i descobrir, a través dels seus ulls, la Índia en l’època de la colonització anglesa:

El riu de la Harriet feia una milla d’ample i era un gran corrent enmig de ribatges de fang i sorra blanca, amb prats plans a l’horitzó, conreus de jute i camps d’arròs sota el blau feixuc del cel. “Si hi ha algun espai dintre meu”, deia la Harriet ja de gran, “ve d’aquest cel.”

El riu es buidava, al llarg del delta, a la badia de Bengala, el seu últim mar. Hi havia vida a dins i a la superfície del corrent; una vida indígena de peixos, de cocodrils i de marsuins que feien tombarelles dins i fora de l’aigua, la seva pell grisa i de bronze entre bombolles blaves; hi suraven tirallongues de jacints aquàtics que florien a la primavera. També hi havia trànsit comercial en aquell riu: vapors correu de rodes amb pales i xemeneies negres que alçaven onades contra la riba i altres vaixells de vapor que remolcaven gavarres planes amb jute; hi havia barques pròpies del país fetes amb vímet i el buc de fusta, que duien ulls pintats a la proa i veles espellifades al vent; hi havia barques de pesca com mitges llunes ajaçades a l’aigua, i hi havia pescadors amb cistells que hi xipollejaven, amb les seves cames negres i magres, i que llançaven xarxes petites i delicades amb les quals treien uns peixets de la mida d’un dit que brillaven entre el filat...