Llegint la història

GASCH, Ramon. La venjança dels almogàvers. Barcelona: Columna, 2015

El Ramon Gasch  i l’Andreu Gonzàlez  ens presenten una nova aventura històrica. Aquesta vegada abandonem Catalunya per traslladar-nos  a la costa mediterrània més allunyada, la de Grècia i l’actual Turquia i conèixer la venjança catalana de la mà d’alguns dels seus protagonistes.

La novel·la està centrada en els almogàvers, soldats professionals capaços de lluitar en situació desigual i amb una manera de viure similar a la dels pobles nòmades. L’acció s’inicia amb la trobada d’un manuscrit:

El que el professor Celrach tenia davant seu era un conjunt de documents, aparentment força antics, guardats amb molta cura dins d’una bossa i protegits amb tapes de cartró i llom de paper entelat. en un primer cop d’ull, pel tipus d’embolcall i el paper utilitzat, va deduir que potser podia ser del segle XIV o XV. Dues betes lligaven les tapes l’una amb l’altra i, pel gruix, s’advertia que el conjunt del contingut era notable. Si els documents eren originals, sens dubte eren molt antics. I si es tractava d’una reproducció moderna o una imitació, qui l’havia fet era un mestre de les falsificacions.
 
gràcies al qual coneixerem a Marc Amorós, personatge de ficció, que estableix relació amb Ramon Muntaner, almogàver també, mestre racional –tresorer- de la Companyia Catalana i cronista, que l’acaba nomenant el seu ajudant personal.

La novel·la s’estructura amb capítols, que a l’estil de les grans cròniques i especialment la de Ramon Muntaner, ens apropa als diferents moments de la història: l’arribada a Constantinoble, capital de l’Imperi bizantí, contractats per Andrònic II, que veia les seves fronteres amenaçades pels otomans.

Vam albirar la ciutat un dia clar i lluminós de setembre del 1303... Érem la flota expedicionària dels mercenaris catalans i aragonesos coneguts com almogàvers, composta per unes 20 galeres de guerra que remolcaven grans tarides i llenys amb tropes, cavalls, queviures i ginys de guerra, i que transportava 1.500 homes a cavall, entre cavallers i escuders, 1.000 homes de mar i uns 4.000 almogàvers acompanyats de les seves famílies.

Tanmateix, com ja sabem per la història, el cabdill almogàver Roger de Flor va morir assassinat i els seus homes van reaccionar amb el que es coneix com la venjança catalana.

M’ha agradat l’estructura de la novel·la amb uns capítols dedicats a la crònica dels fets i d’altres –amb tipografia diferent- que contenen reflexions de caire més íntim i personal, fetes per Marc Amorós, que posen el contrapunt en una història tan plena de violència i mort i la doten d’humanitat.També destacaria la feina de documentació que hi ha al darrera de la ficció narrativa i el rigor amb que es tracta la història; especialment encertat m’ha semblat el tractament dels almogàvers –brutals i capaços d’abusos- però també lleials fins a la mort.

L’única cosa que mai ens podran prendre és el nostre honor i la nostra dignitat. No és la primera situació difícil que hem d’afrontar i sempre hem tingut al nostre costat monsenyor sant Jordi i la Verge Santíssima. Per què ara hauria de ser d’una altra manera? Mirem-nos als ulls, donem-nos les mans i anem a lluitar fins a la mort si és necessari. com van fer a Gal·lípoli després que assassinessin el cèsar Roger. Anem-hi tots junts per defensar la justícia dels nostres drets, dels nostres fills i de les nostres famílies. Sant Jordi! Sant Jordi!

Si us agraden les històries que parlen de la nostra història, no us la perdeu!