“No era una biblioteca gaire gran. Fet i fet, estava formada per vuit llibres, algun en mal estat. Però eren llibres. En aquell lloc tan tètric on la humanitat havia arribat a atrapar la seva pròpia ombra, la presència dels llibres era un vestigi de temps menys lúgubres, més benignes, quan les paraules sonaven amb més força que les metralladores. Una època extingida. La Dita va agafar els volums un per un amb la cura de qui sosté un nounat". Pàg. 46
“Ella el va mirar amb expressió de bibliotecària contrariada. Li hauria agradat tenir unes ulleres de pasta per observar-lo per damunt de la muntura, com feien les bibliotecàries de debò". Pàg. 48
“Ella el va mirar amb expressió de bibliotecària contrariada. Li hauria agradat tenir unes ulleres de pasta per observar-lo per damunt de la muntura, com feien les bibliotecàries de debò". Pàg. 48
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada