Us recomano

SOLER, Sílvia. Un any i mig. Barcelona: Columna, 2015

Sílvia Soler és una d’aquelles escriptores que sempre em ve de gust llegir des que la vaig descobrir amb 39+1, l’edat en què segons diu les dones descobrim que nosaltres som la millor parella. M’agrada la manera que té d’acostar-se a la nostra vida quotidiana i relatar amb tocs d’humor i realisme les nostres petites misèries quotidianes o les noves relacions familiars.

He acabat el seu darrer títol, Un any i mig, i m’ha agradat molt  el retrat familiar que hi he trobat: En Jaume i la Tina són una parella acabada de jubilar, amb tres fills escampats pel món i el petit que encara viu amb ells, els pares.  Té una estructura en capítols que fan referència no només a les estacions de l’any sinó a l’estat d’ànim que impregna la família Boscà-Ullastrell: Hivern –de vegades el fred és a dins-; Primavera –enllà dels vidres-; Estiu –la llum sembla més clara- , etc. i que et va conduint per la història d’aquest any i mig ple de vivències i “petites hostilitats” que ens faran anar descobrint tots els matisos dels personatges.

A partir d’un inici una mica dramàtic:

Centenars de minúscules hostilitats matrimonials. Segons quins dies, mira enrere i veu això: centenars de minúscules hostilitats matrimonials. Silencis petits i molestos com pedres a dins la sabata i mirades de reüll, fulminants o desdenyoses; abraçades d’esma, petons sense ganes, holes desmenjats, adéus sense pena.
Quaranta anys de convivència amb algun sotrac important, entre setmanes i setmanes de bonança enfilades amb el fil de la quotidianitat. Un afecte pres, quallat pel temps i la confiança...

ens anem introduint en aquesta història familiar que reflexa perfectament els nostres temps: la diàspora d’uns fills obligats per la crisi a marxar de casa i buscar-se la vida i als pares intentant replantejar-se el seu model de família.

No en voldria desvetllar gaire més coses, només recomanar-vos que la llegiu, segur que us agradarà molt!