Trobada del club de lectura adult

La tertúlia de dilluns 26 d'octubre, que ha comptat amb el suport de l’Antena del Coneixement de la URV, ha estat compartida amb l’autora de la lectura escollida per a iniciar les trobades del Club de lectura adult.

Després d’una introducció per part de Rosa Ma Fusté, com a coordinadora del club, s’ha cedit la paraula a Lluïsa Piñol que ens ha explicat la gènesi de la novel·la, El danzarín de los dioses. Ha estat molt interessant conèixer, de primera mà, el seu procés creatiu i com aquesta història, que va començar a escriure per un repte llençat pel seu germà (talment un Néstor proposant-li desxifrar un enigma a Alicio) va anar prenent forma i evolucionant al llarg del temps.
 

Ens ha explicat que a l’inici pensava fer una història surrealista i amb tocs d’humor i després els personatges i la trama la van portar a canviar de registre. En aquest moment alguns lectors van comentar que havien percebut aquest canvi de to, de registre, que feia pensar en Wodehouse  o John Kennedy Toole  i que els havia semblat més interessant que la segona part més seriosa, tot i que entre els membres del club no hi va haver unanimitat, ja que hi havia defensors de la primera i de la segona part.

L’autora ha continuat explicant més curiositats i detalls de la història i de la seva inspiració, també de la seva vinculació amb Cambrils i de la propera reedició de la novel·la que ja ha exhaurit la primera edició.

La tertúlia ha continuat força animada comentant el regust literari d’ambients com els de la biblioteca del monestir: Continuó avanzando con el corazón metido dentro de esa sensación, en calma, encantado; bajando cada vez que encontraba una escalera, aunque no recordaba que la noche anterior hubiera subido ninguna. Poco a poco la ensoñación se le fue transformando en una inquietante idea de estar moviéndose dentro de un complicado laberinto sin encontrar la salida y…

o l’estima de l’autora per la natura amb descripcions plenes de sensibilitat: Acercó los dedos a la seca superficie y la tocó, ondulada y encantada. Como si un dios, enamorado de las tempestades, hubiera soplado sobre las olas condenándolas a la inmovilidad y convirtiéndolas en una isla hasta el fin de los tiempos. Pequeños arbustos retorcidos y alguna brizna de una hierba oscura malvivían en una casi inexistente tierra astillada.
Abarcó con la mirada el inmenso mar turquesa que brillaba hasta el horizonte. Mar, solo y todo.

Tanmateix el que ha agradat a tothom ha estat poder acompanyar a Alicio en aquest viatge de transformació personal, de maduresa. Ser testimonis de la seva evolució, de com es va desfent d'aquelles capes de superficialitat i fins i tot covardia per afrontar els reptes que li va marcant la vida: A medida que Alicio descendía por aquel estrecho sendero las Dudas fueron tomando cuerpo. Una a una se interponían en su camino, intentando detenerle, transformándose en pensamientos amenazadores. No las quiso escuchar. Sin embargo, le fue mucho más difícil ignorar las Náuseas en la boca de su estómago porque sabía que ellas anunciaban siempre a quien más temía: su Miedo.