Trobada del club de lectura adult

La tertúlia ha comptat amb la presència de la historiadora de l’art Maria del Mar Valls i el suport de l’Antena del Coneixement de la URV. Després d’una breu presentació, a càrrec de Rosa Ma Fusté, s’ha cedit la paraula a la convidada perquè ens parlés de l’obra.

La tertúlia ha estat molt interessant perquè ens ha permès conèixer la importància del romànic català i el paper que va jugar l’expedició arqueològica organitzada per l’Institut d’Estudis catalans: Van emprendre un viatge que sabien que ens enriquiria. Estaven convençuts que hi hauria un abans i un després d’aquella expedició que, malgrat que sortia amb rumb als Pirineus, anava carretada d’incertesa. Una aventura a la recerca de la identitat pròpia, perduda, i que calia recuperar. Una feina que va donar peu a aquests fascicles que ha anat publicant l’Institut i que testimonien i atresoren el nostre llegat

També hem parlat de la diferència entre espoli i oportunisme, el paper dels grans mecenes o col·leccionistes i dels antiquaris o marxants d’art: L’espoli és un fet. És una realitat gràcies a tres motius. No –es va desdir-. A quatre –va rectificar, i va començar a desgranar-los-. Un, la connivència de certes autoritats eclesiàstiques. Ja us ho he dit, tinc la benedicció del senyor bisbe. Un altre, la ignorància de la gent, que té molta fe, però es mor de gana en un territori privilegiat per les obres d’art que atresora i que incomprensiblement és menystingut i desemparat. I el tercer i no menys greu: la inoperància d’unes autoritats que no tenen cap voluntat ni tampoc cap coneixement d’elaborar una legislació per protegir unes obres d’art que, en la majoria de casos, no saben ni que existissen. I l’últim, senyor Castells, molt més prosaic, menys poètic i elevat: la falta de recursos. No en tenim ni cinc, i, si mos les paguen bé, no cal donar-hi més voltes!

Hem comentat que tenim sobre el romànic una visió molt contemporània i que no es correspon amb la que tenia en aquell moment la gent que vivia en llogarrets aïllats que conservaven esglésies amb pintures murals, escultures, etc.

L’obra ha agradat més per la curiositat i el debat que ha suscitat que per la seva qualitat literària. Han agradat la facilitat de lectura i la immersió en la cultura pallaresa, però no han agradat els salts temporals entre capítols –s’hagués preferit una ordenació cronològica- i la personalitat d’alguns dels protagonistes s’ha trobat simplista. De tota manera i a favor de l’obra s’ha de dir que ens ha fet passar bones estones i que ens ha portat a conèixer parts de la nostra història que desconeixíem a més de generar debat i reflexió sobre la importància de l’art, la seva conservació, etc.

Acabo la ressenya amb el vídeo sobre la tècnica de l’Strappo, publicat pel MNAC, que vam veure i comentar durant la tertúlia.