Club de Lectura Juvenil

Aquest passat divendres ens vam reunir en la sessió del mes de novembre per parlar del llibre d'Andreu Martin, Filles úniques de la col·lecció Vaixell de Vapor. Sèrie Vermella.

Es tracta d'una novel·la d'humor de ritme trepidant que ha agradat força als components del club tot i que han coincidit en què en alguns moments la redacció era una mica embolicada cosa que dificultava la comprensió de la història i la identificació dels personatges.


Pels qui no l'heu llegida us en deixo un petit resum:



L'Alícia i la Paula tenen un pla. Hi han pensat molt, han sospesat els pros i els contres i han pres una decisió:      
Volen deixar de ser filles úniques. El problema sorgeix quan el pla de les dues amigues topa amb els plans dels seus pares, i el que havia de ser una insípida festa de aniversari sorpresa es converteix en embolic descomunal en què no falten fugides a través dels balcons dels veïns, lladres de motos i helicòpters que aterren als jardins de les cases.

L'autor té la gràcia d'introduir-hi un final enginyós que acaba d'arrodonir la història. 






I quatre dades de l'autor:

Andreu Martín (Barcelona, 1949)
És escriptor i guionista de còmic, teatre i sèries de televisió. Com a autor de literatura juvenil va guanyar, juntament amb Jaume Ribera, el Premio Nacional de Literatura infantil y Juvenil el 1989 per No demanis llobarro fora de temporada, obra amb què van començar la sèrie de llibres dedicats al jove detectiu Flanagan. 


Com que un dels temes principals de la novel·la ha estat la separació dels pares, hem llegit en veu alta tres històries en forma d'àlbum il·lustrat que en parlaven:

Dominique de Saint Mars. Els pares d'en Max i la Lilí es barallen. La Galera
Claude K. Dubois. No et vull veure més. Cruïlla
Ana Tortosa. Como antes. Edelvives


I per acabar, hem jugat a endevinar personatges, autors o actors famosos de la literatura, la música i el cinema que fossin germans. Alguns han estat molt fàcils i d'altres una miqueta més difícils d'endevinar, però ens ho hem passat la mar de bé!.

Esperem que la pròxima lectura, Duna de Muriel Villanueva, vagi tan bé com aquesta!