Infantils recomanats

PETIT, Cristina. Digue-l'hi a la mare, digue-l'hi al pare. Barcelona: Animallibres, 2016. RECEPTES PARES I2 ANI

“Avui fa un diumenge de pluja i toca quedar-se a casa. 

Bé!, pensa la mare, que té molta feina per fer i ha d’acabar el llibre.

Bé!, pensa el pare, que ha d’arreglar una pila de coses i llegir el diari

Malament!!!, pensa en Martí, que volia sortir a jugar.”

I és clar el Martí vol jugar i distreure’s però els pares estan tan enfeinats que el van enviant d’un a l’altre cada cop que pregunta si pot fer alguna cosa. Evidentment acabaran per adonar-se que fa estona que ni senten ni veuen al Martí i s’emportaran una bona sorpresa amb tot el que ha anat fent ja que cap dels pares li deia que No podia fer res del que anava proposant.

M’ha divertit aquest àlbum il·lustrat que he trobat que planteja el tema de l’educació del fills amb humor. Quan som pares i mares ens adonem que cal marcar uns límits, tot educant i estimant; la seva energia inesgotable acaba amb la nostra i agraïm espais de desconnexió, però per això som dos i si un és relaxa l’altre ha d’estar al cas, cosa que no passa amb els pares protagonistes.

Crec que pot ser recomanable fer-ne una lectura en família, reflexionant sobre les diverses situacions i divertint-nos amb les il·lustracions, pintades a l’aquarel·la, que retraten als protagonistes en diversos moments del dia.

MAZO, Margarita del. Les Ulleres de veure-hi. Fraga: La Fragatina, 2014. RECEPTES PARES I2 FRA

Àlbum il·lustrat protagonitzat per Carlitos, un noiet que només pensa en la Inés, una nena que va a la mateixa escola. Ell mira d’arribar-hi abans per tal de sortir-li al pas i que ella el vegi, l’acompanya fins a la classe, obrint-li les portes i intenta que s’hi fixi de totes passades, però no hi ha manera. Un dia la Inés diu que li han de posar ulleres i el Carlitos s’emociona pensant que ara sí que el veurà. Penseu que anirà així o que ens quedarem amb un pam de nas?

Us recomano que descobriu aquesta tendra història d’amor i desamor, amb unes il·lustracions, de Guridi, de traç simple i molt expressives que reflecteixen la personalitat i les emocions del protagonista. 

M’ha agradat aquesta història que ens arriba al cor, amb un protagonista que t’atrapa per la seva voluntat, la seva imaginació i tendresa. De vegades ens passa com a ell, ens fixem en qui no ens veu i no ens adonem que tot just al costat o ben a prop tenim qui sí que ho fa. Potser li haurem de demanar unes ulleres per veure-hi, no?