Fa molts anys uns amics em van regalar un
llibre d’Eudald Carbonell i he de reconèixer que com no estava acostumada a
lectures científiques, encara que el vaig trobar molt interessant em va costar
llegir-lo. Em matava perdre’m
irremeiablement entre les fulles i haver de tornar a rellegir per acabar
d’entendre. Així que vaig decidir que de tant en tant, tampoc s’ha d’abusar,
començaria a llegir llibres de divulgació científica que trobés interessant.
En aquesta línia vaig assistir a un curset sobre prescripció científica que em va donar eines per a poder destriar i creieu-me si us dic que ara m’ho passo d’allò més bé amb aquestes lectures divulgatives. Per aquesta raó, com jo soc de compartir, he pensat en fer-vos cinc cèntims de la lectura que he triat aquest mes.
Arquímedes
el del teorema, és perfecte per iniciar-se en aquest tipus de
lectures, ja que si bé tracta sobre ciència, ho fa d’una manera peculiar. A
través de la vida de diferents “genis”, fem un recorregut pels seus sentiments,
les seves relacions personals, les anècdotes a vegades divertides, d’altres
colpidores. Així a partir de la seva experiència vital a poc a poc anem
comprenen també els conceptes científics que han canviat el nostre dia a dia i
per extensió tota la història del món.
En total l’autor, Jorge Alcalde, presenta 17
personatges, molts d’ells coneguts per tots com Arquímedes, Marie Curie, Lavoisier, Charles Darwin, Einstein... i d’altres
que he de reconèixer que fins ara no havia sentit a parlar.
Ignaz
Semmelweis lluita que
lluitarà perquè el personal als hospitals es renti les mans, ja que descobreix que l’asèpsia és el primer i
més eficaç acte mèdic. Mort ingressat en un hospital psiquiàtric a Viena sense
adonar-se que va guanyar la batalla.
I què em dieu de tots els entrebancs que va
posar Edison a Tesla, inventor de la
corrent alterna? Fan que miri amb altres ulls la figura que tenia idealitzada
d’Edison.
Williamina
Fleming, una autèntica caçadora d’estels i si ens
guiem pel títol del capítol, la pitjor pagada de la història. Va descobrir
milers d’estrelles variables, deu noves, 59 nebuloses, 91 estrelles de tipus
espectral O i milers de fenòmens celestes, encara que el seu gran descobriment
va ser la nebulosa de cap de cavall.
Aquest descobriment el va signar el seu cap, sense mencionar-la. Va haver de
lluitar perquè se li reconegués.
La mida del Cosmos era un tema controvertit i
va ser Edwin Hubble al
descobrir una estrella cefeida que
estava a un milió d’anys llum que va descartar la idea antiga que tot l’univers
estava dins la via làctia. Des de 1929 es va dedicar a estudiar el desplaçament
de les galàxies i va descobrir que l’univers no deixa de créixer. Ara començo a
entendre una mica més la sèrie televisiva "Big bang theory"!! Ja sé de què parlen quan expliquen
la constant de Hubble.... (je, je)
Mare meva, quina emoció saber què és una
estrella de neutrons, descoberta per Jocelyn
Bell, a qui per cert no se li va reconèixer, ja que van donar el premi nobel no a ella sinó al seu supervisor.... Uf.... Els
púlsars!!
La lectura d’aquest llibre us obrirà a un món
apassionat de coneixements. Us el recomano!
Rosana Villagrasa Andrés
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada