Novetat recomanada

Durant l’any 2018 commemorem el naixement d’aquest autor que amb la intenció de normalitzar la llengua i acostar-la al màxim de lectors va tocar tots els gèneres: teatre, poesia, contes, novel·les (eròtiques, ciència-ficció, policíaca...); a més d’articles a la premsa i una gran tasca com a traductor.  Entreu i remeneu si voleu més informació sobre l'Any Manuel de Pedrolo.

És per aquesta raó que quan he vist com a novetat aquesta novel·la reeditada he pensat, perquè no rellegir-lo?. Està molt bé tornar als clàssics i crec que és més que recomanable iniciar-nos en els de la nostra cultura.

 Pedrolo va escriure Tocats pel foc en ple franquisme, però com podeu imaginar no va ser publicada fins més tard, al 1976, per problemes amb la censura. 

La trama transcorre en una barraca de les que envoltaven Barcelona. En Fargues obre les portes de casa seva a l’Ange, un home que es refugiarà unes quantes nits amb  ells a la barraca, fins que acabi la” feina” que ha vingut a fer.   A partir d’aquí vivim de primera mà el desencant de tota aquella gent que va deixar els pobles sortint de la pobresa per arribar a l’altra pobresa del barraquisme de la ciutat.  

Us faré un petit tast:

•  “...perquè posseir ens obliga a pensar en uns altres termes. L’home que té, és també l’home que té por de perdre. De perdre allò que posseeix, és clar. Això provoca una actitud de recel, de desconfiança envers els altres homes... Ben aviat acaba per identificar-se amb allò que té i no amb allò que és.
•  I això és corruptor?
•   Naturalment. L’home hi perd la dignitat, en aquest joc.
•  (...)No ho veig pas tan clar, jo. Per a mi, la indignitat comença quan no tens res. Perquè aleshores et sents com despullat, com una mena de ninot que tothom estira d’una banda a l’altra, com li convé... Hi ha res més indigne que ser explotat? (...)
•   Sí: explotar. Tú i qualsevol que faci el seu treball, pots conservar la teva dignitat, preservar-la. No és pas aquest el cas de l’amo que té uns obrers a les seves ordres, uns assalariats dels quals viu. De seguida se li converteixen en instruments, en eines, en coses... Que no ho veus, que els nega la seva condició d’homes?

Com veieu continua sent una obra actual, innovadora i transgressora que posa una mica d’esperança en el futur, ja que  els diàlegs ens donaran a conèixer el desencís de la Sogues, la filla, que veurà en les converses de L’Ange una esperança, un escletxa de llum per a un món millor pel qual mereix lluitar. 

Rosana Villagrasa Andrés