Mites i ciència. Blanca Torres, Pere Estupinyà. Laia
Pàmpols (Il·lustracions). La Galera
Els contes tradicionals normalment ens ensenyen alguna cosa, ja sigui de
caire moral, alliçonador o encoratjador. Sabem prou bé que La caputxeta, per
anomenar-ne un dels més coneguts, és una autèntica lliçó per a advertir dels
perills dels depredadors sexuals.
Però també hi ha contes i llegendes que expliquen fenomens científics.
Moltes civilitzacions han utilitzat aquest recurs per a fer arribar a la
població una explicació del perquè passa alguna cosa i és aquí on els
científics Torres i Estupinyà fan aquesta recopilació de mites prou coneguts
com ara el del Minotaure o Narcís, i altres molt menys coneguts com el de les
Nèfeles.
Després de cadascuna de les històries i llegendes trobem, a doble pàgina,
l’explicació científica dels fenomens de què tracten. Per exemple, el monstre
Tifó, que habitava el volcà Etna, era el responsable de les explosions de lava
quan estava enfadat segons la mitologia, però la ciència ens ha explicat que el
magma surt quan es produeix un terratrèmol o un moviment de plaques.
Una ciutat a Mart. Eduard Altarriba i altres. Joventut
Mart sempre ha estat un planeta somiat i, després de les incursions a la
lluna, molta gent ha somiat poder-hi arribar i muntar una civilització,
segurament perquè és un dels planetes més semblants a la Terra. Sense anar més
lluny, el milionari Elon Musk ha previst un viatge pel proper 2026.
En aquest llibre escrit a diverses mans i il·lustrat per un dels autors,
Guillem Anglada-Escudé, es fa una aproximació ben completa a aquest planeta,
des d’on prové el nom (del deu de la guerra romà) fins a aspectes sobre la
radiació, el clima, l’aigua, la gravetat i hipòtesis sobre què passaria si es
pogués desenvolupar vida a Mart. Fins i tot apunta a una possible dieta
marciana, que estaria formada per algues, insectes i menjar sintètic. Ben segur
que molts, sentint això, ja no hi anirien.
Qui voldria colonitzar el planeta vermell? Potser tu? Només et diré que el
viatge sembla que pot trigar fins a deu mesos!
Catalunya comarca a comarca. Jordi Sanjuan. Cossetània
El Jordi Sanjuan ha fet amb aquesta obra, tal com s’explicita al subtítol,
un meravellós atles del nostre territori i la nostra cultura. Ni més ni menys.
Explica també que la seva voluntat ha sigut fer uns mapes que no siguin
avorrits, sinó ben vius i jo certifico que ho ha aconseguit.
Hi podem trobar el típic mapa comarcal per aprendre les comarques d’una
vegada per totes, un mapa de parcs
naturals i, a continuació, un mapa per cadascuna de les comarques, llistades en
ordre alfabètic, com ens agrada a les bibliotecàries.
Cadascun dels mapes comarcals inclou els pobles, les dades bàsiques
(capital, habitants i territori), i detallets que són específics de la comarca,
ja siguin gastronòmics, tradicionals o
de flora i fauna.
No m’he pogut estar de dedicar una bona estona al del Baix Camp, on es
destaquen personatges tant importants per a la cultura catalana com Antoni Gaudí
o Marià Fortuny.
Em sabríeu dir on se celebra una important Festa del Renaixement? D’on és
típica la truita de samfaina? Doncs si no ho sabeu, aquí ho trobareu.
Rosana Andreu
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada