Cercar

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Blackie Little Books. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Blackie Little Books. Mostrar tots els missatges

Infantils recomanats

0 comentaris


Avui us vull recomanar uns àlbums infantils escollits a les parades de la Setmana del llibre en català, gràcies al patrocini de la Fundació antigues Caixes/ BBVA. Va ser veure’ls i enamorar-me’n! 


ALTÉS, Marta. Sóc un artista. Barcelona: Blackie Little Books, 2014. I1 BLA
El protagonista és un infant que veu art a tot arreu, però la seva mare va d’ensurt en ensurt a causa d’aquestes aficions artístiques. Per al petit tot resulta una font d’inspiració: les textures, els penja-robes, la nevera i especialment les parets de la seva casa. Res no s’escapa al seu talent creatiu, ni tan sols el gat que prou que ho intenta. Us agradaria conèixer al petit artista? O potser ja en teniu un a casa vostra?


MIYAKOSHI, Akiko. Concert de piano. Barcelona: Ekaré, 2013. RECEPTES PARES I1 EKA
La Momo ha d’interpretar el seu primer concert de piano i està il·lusionada alhora que nerviosa. Quan arriba al teatre el cor li batega molt de pressa i ella no pot parar de repetir que tot sortirà bé i d’estrènyer la partitura amb força, fins que apareix una ratolineta que està tan nerviosa i va tan mudada com ella i llavors...

És un àlbum que ens parla d’emocions i de sentiments i ho fa a través de dues històries paral·leles, la de Momo i la de la ratolineta, on es barregen la fantasia i la realitat i que estan il·lustrades de manera deliciosa. Que, voleu conèixer la Momo?


MARLET. La increïble història del nen menjaparaules. Barcelona: Babulinka Books, 2013. RECEPTES PARES I1 BAB
Un bon dia el protagonista d’aquest llibre es menja una paraula i com que és Alegria, es posa la mar de content i es passa el dia rient; un altre dia es menja la paraula Por i es passa el dia tot angoixat i així va menjant paraules que el fan sentir millor o pitjor segons l’emoció o el sentiment que representen. Tanmateix un dia el nostre protagonista decideix que no menjarà cap més paraula, però això el fa sentir buit per dins de manera que canvia d’opinió i torna a menjar-se’n i a sentir-se tan ple i feliç com si s’hagués menjat un pastís de xocolata. I penseu que aquí s’acaba la història, doncs no, encara no...

És un bon àlbum per compartir amb els petits i ensenyar-los a concretar sentiments i emocions i així entendre que passa al seu interior. Un bon complement d’El monstre de colors, que també us vaig recomanar.




Share/Bookmark