Entrades
DURAN, Teresa. Pim, pam, pum, poma. [Barcelona]: Associació de Mestres Rosa Sensat: Abadia de Montserrat, 2018. I1 MAR
Àlbum infantil editat per primera vegada el 1989 i que ara reedita l’editorial Mars, de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Es tracta d’una narració circular i encadenada que explica la història d’una poma que fa mal de panxa al follet que se la menja, però també a la bruixa que es menja el follet, al gegant que es menja la bruixa, etc. fins arribar al darrer personatge que fa un rot i ens retorna la poma del principi.
M’ha agradat perquè tot i tenir ja trenta anys continua mantenint la frescor inicial. El seu text, ideal per ser llegit en veu alta i ple de repeticions té un aire de conte oral i les il·lustracions continuen resultant atractives als ulls d’avui.
Us el recomano per passar una bona estona, per exercitar la memòria i perquè un bon llibre sempre és un regal per a la ment!
PASCUAL, Maria, 1973-. Malacatú! [Mataró] : A Buen Paso, 2018. I1 ABU
Àlbum il·lustrat que va rebre el premi del Concurs Internacional d’àlbum il·lustrat Biblioteca Insular de Gran Canaria, 2017.
Es tracta d’un àlbum molt especial ja que només obrir les seves pàgines ens endinsem en el territori de la nostra infantesa. Els principals protagonistes són una mare i un fill petit. Són a la cuina de casa, envoltats d’objectes quotidians i també de les joguines del nen, que sembla que s’hi han escampat. La mare vol que el seu fill es renti les dents i davant de la seva negativa recorre al món de la màgia i els encanteris per aconseguir-ho. Tanmateix el fill s’hi torna i s’estableix una mena de duel que anirà transformant protagonistes i espais.
M’ha agradat molt el plantejament de la història, seguint les il·lustracions de cada doble pàgina ens sembla veure una pel·lícula en la que reconeixem personatges i situacions familiars. El text ens convida a llegir-lo en veu alta, representant el duel de les seves pàgines, gaudint de la sonoritat de les paraules i del seu poder transformador i evocador.
La seva autora Maria Pascual deia en una entrevista que tenia moltes ganes de plantejar un llibre que nodrint-se de la sonoritat i l’humor dels relats i les cançons de tradició oral incités a la lectura en veu alta i a riure. Crec que ho aconsegueix plenament. L’àlbum està ple de paraules estranyes que sembla que ens travaran la llengua si les pronunciem, els textos estan distribuïts a les pàgines con si sortissin directament de la boca del personatge que les diu en cada moment i tenen un ritme i una sonoritat que estic segura que faran les delícies dels menuts. Ho provem? Fi! Fa! Fu! Malacatú!!!
Rosa Ma Fusté
