Llibres comentats a Ràdio Cambrils

Aquesta setmana us proposo una novel·la, que no és a les llistes de més venuts ni de novetats editorials, però que m'ha agradat força pel seu humor negre. Es tracta de:


PAASILINNA, Arto. La dulce envenenadora. Barcelona: Anagrama, 2009. N(PAA)DUL

Es tracta d’una obra relativament curta, no arriba a les 200 pàgines, protagonitzada per una velleta que viu al camp en un ambient pràcticament idíl·lic, que tan sols es veu truncat per la puntual aparició del net de la protagonista i dels seus dos amics. Aquests tres joves li prenen la pensió, destrossen tot el que troben al seu pas i terroritzen la velleta fins que aquesta decideix no suportar-ho més. A partir d’aquí tot es capgirarà i la velleta, tot mantenint els seus principis, la pròpia dignitat i la seva aparença dolça i insignificant, passarà a l’atac.

L’autor aconsegueix crear un clima de vegades divertit, de vegades tètric, aconsegueix parlar-nos de temes candents i punyents: la vellesa i la solitud que de vegades l’acompanya, la marginació d’alguns joves, l’alcoholisme, la desintegració de les institucions, etc, sense perdre aquells punts d’ironia i de tendresa que te’n fan una lectura amena.

Més informació a:

Llibres i amics

Sobre l'autor