Cercar

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Arto Paasilinna. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Arto Paasilinna. Mostrar tots els missatges

Trobada del club de lectura adult

0 comentaris

La tertúlia ha comptat amb la presència d’Andrea Arasa, professora a l’Area de Didàctica de la Llengua i la Literatura del Departament de Filologies Romàniques de la URV i el suport de l’Antena del Coneixement de la URV.

Després d’una breu presentació de l’obra, d'A. Paasilinna, ha començat l’intercanvi d’impressions ja que tothom tenia moltes ganes de dir-hi la seva. Ha estat una obra que ha agradat molt a gairebé tothom, i aconseguir aquest grau d’unanimitat en una lectura és força difícil. L’Andrea Arasa ens ha fet ser molt conscients de la crítica punyent que s’amaga al darrera d’aquesta diguem-ne aventura esbojarrada, i del paper tan important que hi té la natura, representada en part pel personatge de la guineu Cinc-centeta, que mai no acaba de ser domesticada ni de refiar-se d’aquells homes que li fan regals.

Hem coincidit a destacar la facilitat que té l’autor per fer-nos empatitzar amb tots els personatges, que ens parlen de tu a tu, que no es tallen gens en expressar els seus gustos i pulsions més primàries. També de l’evolució que van fent els personatges, des de la presentació fins que conviuen i arriben a ser una mena de “família” i com l’autor va deixant que facin el seu camí i la natura hi vagi intervenint.

En fi, una lectura recomanada –va ser finalista del Premi Llibreter 2004- que posa en solfa la doble moral, el sentiment de possessió i  critica la societat de manera irreverent: us imagineu què poden tenir en comú un gàngster o un comandant de l’exèrcit? i si hi afegim una velleta de la minoria skolt

No us  perdeu aquest còctel explosiu de crítica social, amb unes gotes de bogeria, d’absurd i de tendresa!  



Share/Bookmark

Llibres comentats a Ràdio Cambrils

0 comentaris


Aquesta setmana us proposo una novel·la, que no és a les llistes de més venuts ni de novetats editorials, però que m'ha agradat força pel seu humor negre. Es tracta de:


PAASILINNA, Arto. La dulce envenenadora. Barcelona: Anagrama, 2009. N(PAA)DUL

Es tracta d’una obra relativament curta, no arriba a les 200 pàgines, protagonitzada per una velleta que viu al camp en un ambient pràcticament idíl·lic, que tan sols es veu truncat per la puntual aparició del net de la protagonista i dels seus dos amics. Aquests tres joves li prenen la pensió, destrossen tot el que troben al seu pas i terroritzen la velleta fins que aquesta decideix no suportar-ho més. A partir d’aquí tot es capgirarà i la velleta, tot mantenint els seus principis, la pròpia dignitat i la seva aparença dolça i insignificant, passarà a l’atac.

L’autor aconsegueix crear un clima de vegades divertit, de vegades tètric, aconsegueix parlar-nos de temes candents i punyents: la vellesa i la solitud que de vegades l’acompanya, la marginació d’alguns joves, l’alcoholisme, la desintegració de les institucions, etc, sense perdre aquells punts d’ironia i de tendresa que te’n fan una lectura amena.

Més informació a:
Sobre l'autor


Share/Bookmark