Novel·la recomanada

“El rellotge era un primer pas, el senyal més obvi de la mesura del temps. Però n’hi havia d’altres. Amb sistemàtica eficàcia, es va consagrar a detectar tots els senyals que, al seu voltant, li revelaven la fugacitat dels dies. Els exterminaria tots. El temps era un amant traïdor que no parava mai per casa, i que en el moment més impensat l’abandonaria. Però ara era ella qui havia decidit abandonar-lo”.

La dona veloç d’Imma Monsó ha guanyat el Premi Ramon Llull amb aquesta història on l’autora fa ús del seu gust per les cronologies creuades: D’una banda hi ha un present àgil, voraç i atabalador. I de l’altra un passat que, per alguna raó, fa de refugi.

Imma Monsó és escriptora i professora de llengües estrangeres. Ha rebut diversos premis com el Prudenci Bertrana o el Cavall verd de la Crítica catalana.

La dona veloç a què fa referència el títol és l’Agnès Bach, Nès tal i com l’anomenen parents i amics. És una dona que sempre viu apressada (Sóc ràpida. No ho puc evitar), intentant no deixar cap temps mort entre les seves diferents activitats i aquesta manera de viure, de percebre el temps, la condicionarà fins a portar-la al límit del transtorn patològic.

Us la recomano perquè com totes les obres d’Imma Monsó és una lectura intel·ligent, que fa pensar sobre com vivim i reaccionem. També perquè ens parla de relacions familiars, sempre amb un punt d’afecte i de conflicte, però sobretot de la dictadura de la immediatesa, la rapidesa amb que ho vivim gairebé tot.

Més informació a:
La Vanguardia
Vilaweb