Cercar

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Premis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Premis. Mostrar tots els missatges

Ja ha arribat...

0 comentaris


A la biblioteca estem d'enhorabona: ja han arribat les caixes del María Moliner! Contenen llibres per a totes les edats i estem segurs que vosaltres també n'estareu contents. Ara els anirem incorporant al nostre fons bibliogràfic i els posarem a la vostra disposició. Els fareu un raconet a la bossa del préstec?



Share/Bookmark

Premis Atrapallibres i Protagonista Jove

0 comentaris



S'acaben de conèixer els llibres guanyadors dels Premis Atrapallibres i Protagonista Jove, atorgats pels nens i nenes catalans, d'acord amb la proposta del CLIJCAT. A la biblioteca tenim els llibres seleccionats a les torres de novetats de la planta baixa i de la primera planta.






Share/Bookmark

Estem d'enhorabona!

0 comentaris



La biblioteca ha estat novament premiada al concurs d'animació lectora María Moliner, un concurs adreçat a biblioteques de poblacions de menys de 50.000 habitants que distingeix els millors projectes d'animació a la lectura. En la convocatòria d'enguany s'han presentat 608 projectes, dels quals s'han seleccionat els 300 millors.

És la setena vegada que la biblioteca rep un reconeixement en forma de lot de llibres que arribarà a l'inici del 2015 i que ens agradarà molt compartir amb tots vosaltres!

Notícia a Revista Cambrils


Share/Bookmark

Infantils recomanats

0 comentaris


MOLIST, Pep. Sorra a les sabates. Barcelona: Bambú, 2013. I1 PAS Lletra lligada


En Roc, el bibliotecari, va somriure quan va veure la Maria a l’espai de la biblioteca per als més petits. Estava envoltada de llibres.La Maria, per fi, s'havia quedat sola. La seva mare havia marxat un moment...

Aquest és l’inici d’un llibre, de lletra lligada, que m’ha encantat perquè el protagonista és un bibliotecari i sempre fa gràcia veure un company de professió protagonitzant un conte, i també per l’amor cap a la lectura que tot ell traspua. El text està acompanyat per les il·lustracions de Maria Espluga, de colors intensos, traç molt personal –ulls petits, nassos tirant a grans, cossos rodonets- i perspectiva audaç, que faciliten que els no lectors es puguin endinsar igualment en la història sense dificultats.
Ja hem conegut també a la Maria, una nena a qui la seva mare ha deixat un moment envoltada de llibres i que havia vist brillar els ulls dels seus germans quan parlaven de com era de meravellós ficar-se dins d’un llibre: els tresors que havien buscat, els amics que havien fet... Aconseguirà la Maria fer com ells? Es ficarà dintre d’un llibre i viurà nombroses aventures? Això és el que haureu de descobrir venint a buscar el llibre a la biblioteca, vinga, no us entretingueu, us estem esperant!

El llibre recomanat pertany a la col·lecció “Pas de lletra”, que està pensada per a infants que ja tenen un cert domini lector, a partir de 5 anys. El text en lletra lligada i traç gruixut està sempre a la plana esquerra i a l’altra banda, la plana dreta, trobem la il·lustració corresponent. A la part posterior del llibre hi trobem un resum de l’argument i els temes que tracta, fet que pot ser d’ajuda per a pares o educadors que volen treballar un tema concret.




HIBERNIA, Eva. Ratlles blaves. Barcelona: La Galera 50, 2013. I2 GAL

Àlbum il·lustrat que ha guanyat el 15è premi Hospital Sant Joan de Déu. El text és de la poeta i dramaturga Eva Hibernia i està il·lustrat per la dissenyadora gràfica tailandesa Nilobon Kijkrailas.

L’altre dia vaig anar amb la meva mare a comprar-me roba. Sí, aquesta aventura va començar com un esfereïdor conte de terror. La mare i una senyora a qui diuen dependenta em van mirar fixament, cadascuna amb quatre mil pantalons a la mà esquerra i sis mil jerseis de llana gruixuda a la mà dreta, i em van arraconar en un quartet diminut que tenia un mirall enorme. A aquest quartet l’anomenen emprovador i serveix per a fer que els nens perdin el bon humor...

Així comença aquesta aventura de vegades divertida, de vegades surrealista i amb la que ens podem sentir molt identificats, perquè trobeu que anar a comprar roba és divertit? 

No us vull desvetllar com continua la història, tan sols us animo a que la descobriu perquè crec que us agradarà molt la seva fusió entre quotidianitat i fantasia. Què, veniu a descobrir què amaguen les ratlles blaves?



Share/Bookmark

Infantils recomanats

0 comentaris


GUTIÉRREZ GÓMEZ, Irene. La Formigueta que va perdre la seua filera. València: Ajuntament de Castelló de la Plana, 2013. I1 GUT

Aquest àlbum guardonat amb el 13è premi  de literatura infantil il·lustrada Tombatossals, convocat per l’ajuntament de Castelló de la Plana , explica la història d’una formigueta que surt del formiguer amb les seves companyes, formant una filera, i com que es queda badant, es perd:

La formigueta camina i camina buscant les seves companyes... i es va trobant amb diversos animals als quals, com en alguns contes clàssics, demana ajuda per a poder trobar la filera, de formigues, perduda. Els animals l’intenten ajudar cadascun a la seva manera però... què us sembla si descobriu vosaltres mateixos com acaba la història? serà capaç la nostra protagonista de trobar la seva filera?

Les il·lustracions, de Núria Casals, en tons rosa i blau i traç simple reforcen el text, acompanyant-lo  i ajudant els més petits a visualitzar la història.
Al final de llibre trobareu també la traducció del text al castellà i a l’anglès amb una miniatura de la il·lustració inicial.

Us el recomano perquè m’ha agradat tot el conjunt de text i d’imatge, que m’ha semblat que es complementaven i s’integraven. També pels valors que incorpora com el coratge de l’animosa formigueta protagonista que es perd i busca una solució sense desesperar-se ni desanimar-se. Tota una lliçó per a la supervivència!

Notícia de l’entrega premis


Share/Bookmark

Premi Nacional de Cultura 2013

0 comentaris


Share/Bookmark

Josep Albanell: Premi Trajectòria

0 comentaris



Josep Albanell ha rebut el Premi Trajectòria el 12 de setembre de 2013 a la Setmana del Llibre en Català per la divulgació de la cultura catalana.

Com a amiga seva des de fa 20 anys vaig assistir amb il·lusió a aquest acte que va resultar molt emotiu i que vaig compartir amb moltíssima gent a la Plaça de la Paraula, davant la façana de la catedral.

Màrius Serra va ser l’encarregat de conduir l’acte. Després de fer una breu presentació d’Albanell, diversos amics van desfilar per l’escenari per tal d’explicar facetes i anècdotes de la seva vida. Persones tan importants per a ell com Albert Monclús, Carles Senpau, Mercè Canela, Joaquim Carbó, Ramon Basora, Joan Rendé, Jordi Muñoz i Anna Martí. Cadascú deixava també damunt un faristol un dels llibres del Josep amb una significació especial.

Les últimes dues persones que van pujar a l’escenari van ser l’actriu Mònica Glaenzel, que va llegir diferents escrits d’amics del Josep que no havien pogut assistir a l’acte, i la seva filla Maria. Aquesta va fer un discurs íntim farcit de títols de diverses obres del seu pare.

Es va parlar de la riquesa del conjunt de la seva obra, tant per a infants i joves, com per a adults (en aquest sentit es va posar èmfasi en la seva obra més important per a públic adult, Ventada de morts), de la seva “afició” a escriure a diverses mans, ja sigui a través de llibres escrits entre dos escriptors, o a obres col·lectives (Ofèlia Dracs), i el mateix Josep va expressar la seva passió pels llibres des de ben petit i, per extensió, per les llibreries i biblioteques, un referent per a algú a qui la biblioteca de casa de seguida se li havia quedat petita.

El primer record que tinc jo del Josep és de quan tenia uns 12 anys. A l’escola vaig guanyar un concurs de redacció i com a premi em va tocar un lot de llibres, entre els quals hi havia EN PATANCRÀS XINXOLAINA. Aquest em va fascinar des d’un primer moment i es va convertir en una història que em va descobrir a aquest escriptor de móns fantasiosos. En la meva primera feina en una biblioteca i quan em vaig plantejar convidar un escriptor per a fer una activitat de dinamització lectora, el seu nom va ser el primer que em va venir al cap. El vaig trucar per telèfon, i des d’aleshores puc agrair-li que em compti entre els seus amics.

Josep: moltes gràcies!

El Josep Maria Aloy també parla d'Albanell al seu Mascaró de Proa:


A la nostra biblioteca trobareu molts dels seus llibres:




Rosana Andreu




Share/Bookmark

Premi de Poesia Vila de Cambrils 2013

0 comentaris



Si t'agrada la poesia i especialment escriure'n, participa en la nova edició del Premi de Poesia Vila de Cambrils 2013



Consulta les Bases!


Share/Bookmark

Et recomanem...

0 comentaris


El Premi Llibreter és un d'aquells que mai no em decep, per això vaig prendre en préstec el premiat del 2012 en Literatura catalana:

CUARTIELLA, M. Mercè. Germans, gairebé bessons. Figueres: Brau, 2012



És una obra relativament breu, no arriba a dues-centes pàgines, fàcil de llegir però intensa pel retrat dels personatges protagonistes: dos germans, el Joan i l'Ester, i la Raquel, esposa del primer. La relació entre els germans és complexa, està molt marcada per un secret d'infantesa, i és molt excloent ja que l'esposa i cunyada sembla que més aviat els faci nosa.

La novel·la ens relata sis dies en la vida d'aquest triangle protagonista. Tot comença quan en Joan explica a les dues dones que ha contret un deute de joc i que cal reunir una quantitat de diners força elevada. Cadascun iniciarà la recerca dels diners per la seva banda i sense tenir en compte els esforços dels altres ni buscar-ne la cooperació.

M'ha agradat la seva estructura: sis capítols, sis dies, que generen un crescendo de tensió; el retrat d'uns personatges complicats, individualistes i obsessius; l'estil narratiu, que barreja monòlegs, diàlegs i reflexions.

"Però el del banc no era un pobre infeliç, s'assemblava més aviat a l'oncle ric de l'ànec donald. Esquerp, antipàtic i desconfiat però sense el seu bon cor. O encara que el tingués, seria absurd refiar-se d'ells. Segur que a la Raquel no l'haurien tractat amb tanta rudesa. Hauria posat cara d'heroïna del cinema mut davant de King Kong, d'orfeneta lligada a les vies del tren o hauria tret un mocador brodat per assecar-se, amb una punta delicada, una llàgrima inexistent. No li haurien donat el préstec igualment, és clar, però com a mínim li haurien somrigut mentre li miraven l'escot." 


Share/Bookmark

Última trobada del Club de Lectura Adult

1 comentaris


El 15 de juny vam fer l'última trobada del Club de la temporada. Vam comentar L'ÚLTIMA PLATJA, de JORDI CORTÈS, i l'autor ens va acompanyar per tal d'intercanviar impressions sobre la lectura.

L'ÚLTIMA PLATJA va ser la guanyadora del III Premi de Narrativa Marítima Vila de Cambrils l'any 2010 i, d'acord amb les bases del premi, el mar i també la cultura mediterrània impregnen tot l'argument d'una obra que tracta principalment d'una amistat.

El JORDI CORTÈS ens va parlar de com va sorgir la novel·la i del procés que va comportar la seva escriptura, amb l'ampliació de trames paraleles a la trama inicial d'amistat entre els dos protagonistes, l'eliminació de fragments, la suposada "masculinitat" de l'argument, les escenes de sexe...

En general és una obra que ha agradat molt i que es llegeix bastant ràpid, donat que l'argument dóna peu a seguir la lectura per tal de veure on va a parar la història. Fins i tot un parell de lectors no van poder evitar les llàgrimes en algun moment. Una obra emocionant, sens dubte!

Hem preparat una petita guia de l'autor: Guia Jordi Cortès



Share/Bookmark

Novel·la recomanada

0 comentaris





“El rellotge era un primer pas, el senyal més obvi de la mesura del temps. Però n’hi havia d’altres. Amb sistemàtica eficàcia, es va consagrar a detectar tots els senyals que, al seu voltant, li revelaven la fugacitat dels dies. Els exterminaria tots. El temps era un amant traïdor que no parava mai per casa, i que en el moment més impensat l’abandonaria. Però ara era ella qui havia decidit abandonar-lo”.

La dona veloç d’Imma Monsó ha guanyat el Premi Ramon Llull amb aquesta història on l’autora fa ús del seu gust per les cronologies creuades: D’una banda hi ha un present àgil, voraç i atabalador. I de l’altra un passat que, per alguna raó, fa de refugi.

Imma Monsó és escriptora i professora de llengües estrangeres. Ha rebut diversos premis com el Prudenci Bertrana o el Cavall verd de la Crítica catalana.

La dona veloç a què fa referència el títol és l’Agnès Bach, Nès tal i com l’anomenen parents i amics. És una dona que sempre viu apressada (Sóc ràpida. No ho puc evitar), intentant no deixar cap temps mort entre les seves diferents activitats i aquesta manera de viure, de percebre el temps, la condicionarà fins a portar-la al límit del transtorn patològic.

Us la recomano perquè com totes les obres d’Imma Monsó és una lectura intel·ligent, que fa pensar sobre com vivim i reaccionem. També perquè ens parla de relacions familiars, sempre amb un punt d’afecte i de conflicte, però sobretot de la dictadura de la immediatesa, la rapidesa amb que ho vivim gairebé tot.



Més informació a:
La Vanguardia
Vilaweb





Share/Bookmark

Josep Vallverdú a la Biblioteca

0 comentaris


Share/Bookmark

Nova trobada del club juvenil

0 comentaris

Ahir dimarts ens vam tornar a reunir donant la benvinguda a una component nova del club:
la Dzhuliana Dimotrova.
 
Aprofitant la proximitat amb Sant Jordi vam comentar el llibres que les noies del club havien comprat per la Diada, tots força mediàtics: The host, d'Stephenie Meyer i l'últim llibre de Els Jocs de la Fam, de Suzanne Collins.

També vam aprofitar per fer les votacions del Premi Protagonista Jove.
Els llibres que han agradat més són: 
  


Cavall de guerra de Michael Morpurgo 
Una noia N.O.R.M.A.L. s'ofereix de cangur d'Anna Manso. 
 
 
 
 
 
 
 
 
Vam comentar, també, la lectura del mes. Es tractava de Quina passada! de Marie-Aude Murail. Que per cert, ha agradat força, sobretot pel personatge del germanastre homosexual que posa el toc d'humor a la novel·la.
 
Per últim la Marina Nieto ens va recomanar de veure el vídeo de Kony, per solidaritzar-nos amb els nens soldats.


Share/Bookmark

Álvaro Pombo a la Biblioteca

0 comentaris


Share/Bookmark

Novetats Atrapallibres

0 comentaris



Com cada any els Clubs de Lectura Infantil i Juvenil de la Biblioteca participen en el Premi Atrapallibres promogut pel CLIJCAT.

La iniciativa consisteix en proposar tota una sèrie de lectures triades per experts en literatura infantil i juvenil per a diferents franges d'edat. Després les escoles i /o biblioteques els ofereixen als nens i nenes per tal que triïn el llibre que els agrada més.

Us presentem les obres seleccionades pel comité d'experts del CLIJCAT















Share/Bookmark

Leonard Cohen a la Biblioteca

0 comentaris



Share/Bookmark

Premi Llibreter 2011

0 comentaris



Share/Bookmark

Patricia Cornwell a la Biblioteca

0 comentaris





Share/Bookmark

Els Premis Planeta a la Biblioteca

0 comentaris



Share/Bookmark

El Terrible Guillem

0 comentaris

En l'última trobada del Club de Lectura Infantil vam parlar sobre el llibre EL TERRIBLE GUILLEM, de Richmal Crompton. Aquest clàssic de la literatura infantil no va agradar gairebé a cap dels membres del club, ja que el van trobar de difícil lectura. Vam estar parlant una mica de què és un clàssic en literatura i vaig destacar algun capítol especialment divertit.

Vam parlar també dels resultats del Premi Atrapallibres. Enguany vam coincidir bastant amb les puntuacions atorgades a la resta de centres participants.

Finalment vam entregar la que serà l'última lectura del Club aquest any: PERDONI, A QUIN SEGLE DIU QUE SOM, de l'escriptora tarragonina NOEMÍ BAGÉS. El proper divendres 27 de maig ens visitarà per tal de parlar dels seus llibres i donarem per acabat el Club fins el proper curs.

Van assistir a la sessió: l'Ainhoa, la Carla, la Marta, la Paula, la Laia, el Biel, el Nil, la Catalina, la Mercè i el Jofre.


Share/Bookmark