Entrades
“Cada matí esperava sentir aquells deu passos i, després, el soroll de la porta tancant-se. Hi havia també l’olor del cafè i el tacte de l’última pàgina del diari. La Martina Tarr coneixia cadascun dels moviments del seu germà. Sabia que s’asseia de cara a la finestra i que mentre esmorzava li escrivia tres paraules, negres i ràpides enmig d’un full blanc que col·locava acuradament sobre a taula del menjador.”
BATET, Mònica. No
et miris el riu. Barcelona: Meteora editorial, 2012
Aquesta una novel·la
fascinant comença “en una ciutat de l’Europa central banyada per un riu
cabalós on tenen lloc uns fets estranys, relacionats amb un suposat estat
hipnòtic provocat per la contemplació del Riu, que condueixen a un seguit de
comportaments irracionals en les persones…”
Està estructurada en tres parts, amb
diversos protagonistes que al llarg del llibre veurem com s’entrellacen.
Conclou amb un epíleg, que mostra el treball de recerca que un d’ells realitza
sobre aquest Riu, que plana per damunt de totes les històries com si en fós
l’amo i senyor.
És una novel·la que us recomano pel
seu ritme hipnòtic, pel degoteig d’informació que et manté atrapada i immersa en
la lectura i finalment pel seu
llenguatge acurat i tanmateix planer. Estic segura que no us decebrà i per això no us n'explico més detalls. Descobriu-la!
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada