BENASSAR, Sebastià. Nocturn de Sant Felip Neri. Barcelona: Meteora, 2013. N(BEN)NOC
“Un esclat de llum i de sol havia entrat per primera vegada a l’habitació, i també a la biblioteca. I damunt del llit, estirada com una princesa de conte de fades, hi havia la Clara, conformant un bellíssim cadàver...”
Sebastià Bennasar comença així l’obra que avui us recomano. Coneixent la trajectòria literària de l’autor i amb aquest inici t’esperes una novel·la negra, negríssima, ja que tot just obrir el llibre ja et trobes amb un cadàver, però no, no és una novel·la negra en el sentit habitual, d'assassinats i policies que busquen descobrir l’assassí, tot i que els fets que narra puguin formar part de la història més negra de la humanitat.
A mesura que ens anem endinsant en la història, intrigats per saber més coses de la Clara, una noia cega, que viu a la plaça de Sant Felip Neri i pertany a una família aristocràtica, anirem descobrint els altres personatges protagonistes: en Franz Bogdanovic, un músic que va haver de fugir de Sarajevo i ara es guanya la vida tocant al carrer, i en Carles, l’escriptor que en principi farà d’enllaç entre tots dos.
En Carles, a qui la Clara demana que escrigui la vida d’en Franz, és el narrador d’aquesta vida, que el submergirà en l’horror de la guerra dels Balcans i la destrucció de Sarajevo, però també ens explica la vida de tots els altres personatges, que poblen la novel·la. Ell és un escriptor que malviu i que en principi accepta aquesta feina com un mitjà de vida, per acabar implicant-s’hi profundament.
Us la recomano perquè és una lectura que fa pensar, un al·legat a favor de la cultura i en contra de la barbàrie, que genera dintre teu un diàleg de preguntes i respostes al voltant d’allò que estàs llegint. Un llibre d’aquells que fan biblioteca, que t’agrada de rellegir per descobrir-hi nous matisos. Finalment perquè tot ell està amarat d’amor a les arts, la música, la literatura, que sembla que només hagin de ser patrimoni d’uns quants lletraferits i que hagin perdut prestigi a favor de vés a saber quina nova tecnologia del moment. I ja per acabar, com a bibliotecària, m’ha colpit profundament l’escena de l’incendi de la Biblioteca de Sarajevo:
“Aquella nit va ser terrible. Una cadena humana es va establir per intentar treure els llibres més importants de les flames...De totes maneres, centenars de milers d’altres llibres i de catàlegs varen ser destruïts aquella nit. Els serbis estaven fent bé la seva feina. No només ens volien eliminar físicament, sinó que també volien liquidar qualsevol rastre de la nostra cultura, de la nostra existència física al món. I atacar la biblioteca de Sarajevo era això, atemptar contra la nostra memòria històrica, manifestar la seva voluntat de liquidar-nos del tot com a poble, de no deixar rastre de la nostra existència...”
Més informació:
Núvol
Mascaró de proa
Entrevista amb l’autor
Guia didàctica
Entrades
