Entrades
Ahir divendres 15 de març vam tenir l’oportunitat de compartir
una estona amb Jordi Nopca i Marc Romera, autor i editor de l’obra El talent.
Va iniciar la conversa Marc Romera, de LaBreu edicions que
ens va parlar d’aquest projecte editorial que fa una aposta ferma per l’edició
i difusió de literatura de qualitat en català. Ens va explicar algunes
anècdotes sobre El talent: com la seva primera lectura el va mantenir enganxat al llibre i parlant, gràcies als avenços
tecnològics, amb l’altra editora, l’Ester, o les discussions sobre la
portada, que ja van incorporar a l’autor. Ens va donar a més la seva opinió
sobre la novel·la que barreja diversos gèneres (aventures, ciència ficció,
realisme, surrealisme, etc) i empra un llenguatge aparentment planer.
Després va ser el torn de Jordi Nopca que ens va parlar de la
gènesi de l'obra. Curiosament a la biblioteca tenim un títol que ell va
traduir, Van venir com orenetes de William Maxwell, i ens va comentar
que va ser la primera obra que va traduir i de com la feina de traductor ajuda
i ensenya els escriptors. També va llegir alguns fragments de la seva obra i
ens va narrar algunes anècdotes respecte al contingut i a l’opinió que
li va donar algun amic quan li va explicar que havia escrit una novel·la protagonitzada per dos joves editors. Finalment va comentar les
referències literàries i culturals que apareixen a l’obra, com per exemple:
De cop i volta prenc consciència que, tal
com s’estila en moltes obres literàries, ens cal ritualitzar la nostra
desaparició, fer balanç de les nostres experiències vitals mentre corre el
compte enrere. El meu va acostant-se gradualment al present:
(Cinc)
De la primera infantesa em quedo amb les visites a les pistes d’esquí dels
Pirineus amb els pares; era l’únic lloc on m’era permès utilitzar les orelleres
sense restriccions.
(Quatre)
De la infantesa de segona recordo amb especial tendresa la descoberta de
Doraemon, que va ser quasi simultània a la mort de l’avi Ricard. Una mica més
tard, quan tenia onze anys, vaig descobrir Robinson Crusoe i les novel·les
d’alta mar de Peter Benchley.
I finalment què hi veieu a la imatge? Un noi amb ulleres que mira unes cames, o un noi que mira el cap d'una bèstia... no us puc donar més pistes!
En acabar l'acte vam tenir l'oportunitat de
comprar els llibres presentats gràcies a la col·laboració de Galatea Llibres, i demanar-li a l'autor que ens el signés.
Més informació sobre l'obra:
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada