M'ha agradat llegir...

"Ens pintem un somriure als llavis i sortim a escena. De vegades cal això a la vida, pintar-se un somriure i sortir a fora. Aquí hi ha focus que escalfen, però a fora fa fred. I llavors et trobes molt sol, o molt sola, com em vaig trobar jo després de la mort d'en Karl, per més que hagués tornat al Conservatori i al quartet. I és que en Karl havia representat per a mi alguna cosa més que el desfogament sexual dels primers temps. No era com en Maties, no hi havia aquella passió desenfrenada i aquella visió conjunta de la vida, aquella sensació d'haver trobat la mitja taronja. No, era només que aquell home, aquell gran director d'orquestra, em tenia l'ànima robada, aquella ànima que tant em deia que tenia jo quan tocava el violí. I això que no em va sentir tocant el violí màgic, un violí que vés a saber on ha anat a parar, potser a mans d'algú que sí que sap com extreure'n l'encanteri..."

BUSQUETS, Blanca. La casa del silenci. Barcelona: Rosa dels vents, 2012

La nova proposta de Blanca Busquets és una novel·la coral amb un fil conductor: la música, que uneix a tots els personatges: en Karl, un director d'orquestra que li consagra la vida; la Maria, minyona d'en Karl, que no té cap formació musical però distingeix qui té ànima i qui no; la Teresa, salvada de fer de minyona per la troballa inesperada d'un violí a les escombraries i l'Anna, que toca amb virtuosisme però sense ànima. Totes les històries particulars estan explicades en capítols, que amb el nom propi de cadascun dels personatges, van detallant i enriquint la història global.

M'ha agradat pel seu to intimista, per l'amor a la música i la tendresa que et desperta com a lector. També perquè és una història polièdrica, amb algun element d'intriga, on cadascú t'explica la seva visió del que passa i que al final s'encaixa com en una "simfonia".

Més informació a:
Viu i llegeix
Todo literatura