LlibreTast

Dintre del projecte "Biblioteques amb D.O." us oferim LlibreTast, un recull de textos literaris en què es parla de vi.

GORDON, Noah. El celler. Barcelona: Roca, 2008

“Amb la Maria del Mar i en Briel Taulé van començar a recollir el raïm amb la primera llum grisa del dia. Tallaven els gotims i en buidaven els cabassos damunt d’una taula a l’ombra per després desgranar-los. Era una feina lenta i entretinguda. Si les cues haguessin estat més verdes, en Josep els hauria demanat que traguessin totes les tiges, però les vinyes havien madurat tant que els va dir que una mica de tija encara faria bé al conjunt, Triaven i descartaven els grans que s’havien fet malbé i la brutícia que poguessin tenir, i anaven omplint la cisterna de pedra amb aquell delicat tresor negre.

“Van veremar part de la collita amb la fresca de primera hora del matí, i van començar a collir la resta a última hora de la tarda, i van començar a collir la resta a última hora de la tarda, treballant a tota màquina durant la vesprada perquè no els enxampés la foscor. Quan va desaparèixer tot rastre de claror, tot just abans de les deu, en Josep va col·locar llums i torxes al voltant de la cisterna de pedra i la Maria del Mar va posar el seu fill adormit damunt d’una manta que en Josep havia estès en un lloc des d’on el pogués veure.

“Els tres veremadors es van asseure a la vora de la cisterna, es van netejar els peus i les cames, i es van ficar dins el tanc. En Josep s’havia passat la major part de la vida en aquell vinyar, però no havia trepitjat raïm fins que havia anat a parar a França. Tanmateix, la sensació del raïm escapant-se-li entre els peus nus li resultava ara deliciosament familiar i va somriure en veure la cara que feia la Maria del Mar.

-Què hem de fer? –va preguntar en Briel.

-Caminar –va respondre en Josep.

“Durant tota una hora els va resultar força agradable caminar per l’interior de la cisterna acompanyats de la brisa fresca, sis passes de llarg, tres passes d’ample. Els dos homes anaven sense camisa, amb els camals dels pantalons arromangats, i la Maria del Mar s’havia enganxat la vora de la faldilla a la cintura. Al cap d’una estona, la cosa es va anar fent més difícil: se’ls cansaven les cames i cada passa venia marcada pel clapoteig del most dolç que semblava abandonar els seus peus amb certa reticència. Pàg. 278-79