Us recomano

DoloresRedondo va irrompre amb força al món literari, el gener de 2013, amb aquesta obra que avui us comento i que és la primera entrega de la Trilogia del Baztán:

El grandioso bosque de Baztán, que antes de su transformación por el hombre estuvo formado por hayedos en las montañas, robledales en las partes bajas o castañares, fresnos y avellanos en las intermedias, aparecía ahora casi enteramente cubierto de hayas, que reinaban despóticamente entre el resto de los árboles. Los prados y el matorral de tojo o árgoma, brezos y helechos conforman la alfombra sobre la que caminaron una generación tras otra de baztanese, en un escenario de eventos  mágicos sólo comparable son la selva de Irati que ahora se veía manchado por el horror del asesinato. Pàg. 89

La inspectora Amaia Salazar, de la Policia Foral de Navarra, és la protagonista d’aquesta novel·la d’intriga, que conté també pinzellades de fantàstic per les al·lusions constants a la mitologia basca. La història comença quan li encarreguen la investigació d’uns assassinats de noies adolescents, que semblen obra d’un assassí en sèrie i que transcorren a Elizondo i els seus voltants, indret d’on és originària la inspectora.

Al llarg de la novel·la coneixerem com evoluciona la investigació però també més coses sobre la inspectora i la seva turmentada història familiar així com sobre les relacions entre els diversos cossos de seguretat.

Después de una larga ducha caliente, Amaia se sintió muchísimo mejor, aunque no más relajada. Su musculatura se tensaba bajo la piel como la de un atleta antes de una competición. Aún no entendía cómo funcionaba el instinto, la complicada maquinaria que se ponía en marcha dentro de un investigador, pero de manera muy sutil casi podía oír los engranajes del caso, girando, encajando, arrastrando en su lento movimiento cientos de perqueñas piezas que encajaban a su vez en otras tantas, haciendo que todo cobrase sentido, como si en su avance fuera apartando velos de niebla que hubiera tenido ante los ojos. Pàg. 390

Us en recomano la lectura perquè des que he obert el llibre m’ha mantingut enganxada,  he aprofitat tots els moments lliures de què he disposat per a llegir, cosa que feia temps que no em passava amb aquesta intensitat. Trobo que es deu a la manera com està explicada la història, a la barreja ben dosificada d’intriga, de costumisme, de coneixement de la història i la mitologia locals i de descripcions d’un paisatge que et deixa corprès. La protagonista també hi ajuda amb aquesta personalitat analítica i racional, però connectada al món irreal, de la màgia i els somnis. Bé, no us puc explicar res més, llegiu-lo i espero que us agradi tant com a mi! (Rosa Ma Fusté)