Trobada del Club de Lectura Adult

Quatre germanes, de Jetta Carleton

Tertúlia del club de lectura
Trobada: 26/05/2014
Valoració mitjana: 4.7  (6 màxim)
Assistents: 12


La tertúlia, que ha comptat amb el suport de l’Antena del Coneixement de la URV, ha estat dirigida pel Dr. John Style (director del Departament d’Estudis anglesos i alemanys de la URV). 

El doctor Style ha fet la introducció a la novel·la, amb el suport d’un power point. Ha parlat de la biografia de l’autora, Jetta Carleton, de l’estat de Missouri , incidint en les seves característiques geogràfiques i històriques. També ha comentat el fet que l’escriptora de qui parlem i la Harper Lee publiquessin en la mateixa dècada, la dels 60, dues novel·les que aprofundeixen en la vida de l’Amèrica més rural i en fessin un retrat no sempre favorable; també van coincidir en publicar una única novel·la que les va fer famoses.

Respecte a Quatre germanes, el doctor Style va comentar que li semblava una obra escrita en un ambient literari, amb referències no gaire explícites però que els lectors més avisats poden detectar, per exemple un món familiar similar al de Donetes  i una certa arrogància de l’autora respecte del lector quan li mostra que és una persona cultivada fent referències a escriptors, artistes o comparacions de caire culte. L’ordre en què està estructurada la novel·la és similar a l’ordre de la vida ja que el coneixement que tenim del món es forma a base de capes superposades que modifiquen aquell primer coneixement. 

En la conversa que es va anar generalitzant tothom va coincidir que:

• té unes descripcions magnífiques i plenes de sensibilitat, tant pel que fa a la natura, el pas de les estacions o la vida en general. 
• els personatges són tot molt autèntics, cadascun amb les seves llums i ombres, els seus anhels i les seves mancances i els vas coneixent al llarg de la novel·la. 
• l’estructura en forma de capítols que ens dóna la visió de cada integrant de la família, amb la riquesa i la diferència que això comporta.

Altres aspectes serien que no va acabar de convèncer el títol escollit en la traducció, recordem que l’original és The Moonflower Vine i un cert ensopiment inicial ja que aquella presentació una mica idíl·lica de la família sembla no generar gaire expectatives d’interès argumental.

Per acabar un vídeo on podem veure aquestes flors de lluna (moonflower) en tot el seu esplendor