Incerta glòria

Lectura compartida

Enguany hem iniciat el projecte Lectura compartida gràcies a la col·laboració dels Instituts de Secundària de Cambrils i l'Antena de la URV.

Es tracta de triar una de les lectures obligatòries que tenen els alumnes dels Instituts, que ells van treballant al propi centre, i posteriorment fer una trobada amb els integrants dels clubs Lectura Fàcil i Adult de la biblioteca.

El passat dilluns vam celebrar la tertúlia per comentar El violí d'Auschwitz, de Maria dels Àngels Anglada, que va ser conduïda per Agnès Toda. Va ser interessant poder comentar diversos aspectes de la lectura des d'un punt de vista intergeneracional en el que conflueixen tant les pròpies lectures com l'experiència vital de cadascú.

Esperem poder repetir l'experiència l'any vinent!

Power point

Tertúlia amb Miquel Bonet Pinyol

Biblioteques amb DO. Activitats

Trobada del club de lectura adult

La tertúlia ha comptat amb la presència del Doctor John Style, director del Departament d’Estudis anglesos i alemanys de la URV i el suport de l’Antena del Coneixement de la URV.

Després d’una breu presentació de la vida i l’obra de Roald Dahl  ens hem endinsat en el comentari d’ Intercanvi de parelles i altres contes. La majoria dels integrants del grup només coneixien la faceta infantil de l’autor i especialment les adaptacions cinematogràfiques. Els ha sorprès favorablement aquesta vessant transgressora, políticament incorrecta i plena d’humor negre. 

Ha estat una trobada amena, divertida i especialment interessant ja que el Doctor Style ens ha fet adonar que al darrera d’una lectura aparentment senzilla i d’uns contes amb una estructura que funciona com un mecanisme de rellotgeria s’hi amaguen càrregues de profunditat: picades d’ullet a altres obres que formen part del nostre paisatge visual, l’anàlisi crític de la condició humana, els “pecats capitals” explicats de manera àgil i aparentment intranscendent i tants altres detalls.

Si encara no heu llegit res de Roald Dahl us recomanem que ho feu. Passareu una molt bona estona i ja sabeu que durant tot el 2016 estem embaDAHLits.

Trobada del club de lectura adult

La tertúlia ha comptat amb la presència d’Andrea Arasa, professora a l’Area de Didàctica de la Llengua i la Literatura del Departament de Filologies Romàniques de la URV i el suport de l’Antena del Coneixement de la URV.

Després d’una breu presentació de l’obra, d'A. Paasilinna, ha començat l’intercanvi d’impressions ja que tothom tenia moltes ganes de dir-hi la seva. Ha estat una obra que ha agradat molt a gairebé tothom, i aconseguir aquest grau d’unanimitat en una lectura és força difícil. L’Andrea Arasa ens ha fet ser molt conscients de la crítica punyent que s’amaga al darrera d’aquesta diguem-ne aventura esbojarrada, i del paper tan important que hi té la natura, representada en part pel personatge de la guineu Cinc-centeta, que mai no acaba de ser domesticada ni de refiar-se d’aquells homes que li fan regals.

Hem coincidit a destacar la facilitat que té l’autor per fer-nos empatitzar amb tots els personatges, que ens parlen de tu a tu, que no es tallen gens en expressar els seus gustos i pulsions més primàries. També de l’evolució que van fent els personatges, des de la presentació fins que conviuen i arriben a ser una mena de “família” i com l’autor va deixant que facin el seu camí i la natura hi vagi intervenint.

En fi, una lectura recomanada –va ser finalista del Premi Llibreter 2004- que posa en solfa la doble moral, el sentiment de possessió i  critica la societat de manera irreverent: us imagineu què poden tenir en comú un gàngster o un comandant de l’exèrcit? i si hi afegim una velleta de la minoria skolt? 

No us  perdeu aquest còctel explosiu de crítica social, amb unes gotes de bogeria, d’absurd i de tendresa!  

Trobada del club de lectura adult

La tertúlia ha comptat amb la presència de la historiadora de l’art Maria del Mar Valls i el suport de l’Antena del Coneixement de la URV. Després d’una breu presentació, a càrrec de Rosa Ma Fusté, s’ha cedit la paraula a la convidada perquè ens parlés de l’obra.

La tertúlia ha estat molt interessant perquè ens ha permès conèixer la importància del romànic català i el paper que va jugar l’expedició arqueològica organitzada per l’Institut d’Estudis catalans: Van emprendre un viatge que sabien que ens enriquiria. Estaven convençuts que hi hauria un abans i un després d’aquella expedició que, malgrat que sortia amb rumb als Pirineus, anava carretada d’incertesa. Una aventura a la recerca de la identitat pròpia, perduda, i que calia recuperar. Una feina que va donar peu a aquests fascicles que ha anat publicant l’Institut i que testimonien i atresoren el nostre llegat

També hem parlat de la diferència entre espoli i oportunisme, el paper dels grans mecenes o col·leccionistes i dels antiquaris o marxants d’art: L’espoli és un fet. És una realitat gràcies a tres motius. No –es va desdir-. A quatre –va rectificar, i va començar a desgranar-los-. Un, la connivència de certes autoritats eclesiàstiques. Ja us ho he dit, tinc la benedicció del senyor bisbe. Un altre, la ignorància de la gent, que té molta fe, però es mor de gana en un territori privilegiat per les obres d’art que atresora i que incomprensiblement és menystingut i desemparat. I el tercer i no menys greu: la inoperància d’unes autoritats que no tenen cap voluntat ni tampoc cap coneixement d’elaborar una legislació per protegir unes obres d’art que, en la majoria de casos, no saben ni que existissen. I l’últim, senyor Castells, molt més prosaic, menys poètic i elevat: la falta de recursos. No en tenim ni cinc, i, si mos les paguen bé, no cal donar-hi més voltes!

Hem comentat que tenim sobre el romànic una visió molt contemporània i que no es correspon amb la que tenia en aquell moment la gent que vivia en llogarrets aïllats que conservaven esglésies amb pintures murals, escultures, etc.

L’obra ha agradat més per la curiositat i el debat que ha suscitat que per la seva qualitat literària. Han agradat la facilitat de lectura i la immersió en la cultura pallaresa, però no han agradat els salts temporals entre capítols –s’hagués preferit una ordenació cronològica- i la personalitat d’alguns dels protagonistes s’ha trobat simplista. De tota manera i a favor de l’obra s’ha de dir que ens ha fet passar bones estones i que ens ha portat a conèixer parts de la nostra història que desconeixíem a més de generar debat i reflexió sobre la importància de l’art, la seva conservació, etc.

Acabo la ressenya amb el vídeo sobre la tècnica de l’Strappo, publicat pel MNAC, que vam veure i comentar durant la tertúlia.

Trobada del club de lectura adult

La tertúlia de dilluns 25 de gener, que ha comptat amb el suport de l’Antena del Coneixement de la URV, ha estat compartida amb l’autor de la lectura escollida per iniciar un nou any de lectures.

Després d’una breu presentació, a càrrec de Rosa Ma Fusté, s’ha cedit la paraula a l’autor perquè parlés de la seva obra. Jordi Ledesma ens ha explicat que hagués pogut continuar en la línia de la seva primera obra però que volia fer un canvi, presentar una història coral, més breu i de ritme trepidant. Ens ha parlat de l’esforç de correcció i reelaboració per assolir el seu objectiu, de qui i què l’inspira, i sobretot ha propiciat molt l’intercanvi amb els lectors, que hem pogut expressar què ens havia interessat, sorprès o impressionat més de l’obra. 

Tothom ha coincidit en què és una obra de lectura ràpida, trepidant, que t’enganxa i et deixa sense alè i a la que arrodoneix el darrer capítol on a partir de la descripció d’una taula perduda d’El Bosco , que pertany al conjunt de La visió del més enllà,  fa un recopilatori d’accions i personatges:

La quinta tabla muestra un horizonte alto en el que, en el lugar designado a Dios, aparece Satanás, babeante, convertido en un ente seboso, de piel púrpura, con una coraza y dos alas de escamas doradas. Ostenta dos bocas plagadas de incisivos, una en la cara y la otra en el ano, por la que devora a un hombre. Sostiene un látigo de fuego... Góleman comprueba el caràcter profético del cuadro y prepara su huida. Entonces palpa las cintas en su bolsillo y se da cuenta de que él no es el desterrado, él es el avaro que lleva puestas las mismas alhajas que la bruja y que en el cuadro es arrojado a un foso en el que aguarda una jauría de lobos deformes y humanizados... Pàg. 190-91

La tertúlia ha continuat desgranant detalls sobre els protagonistes, fragments que han commogut especialment als lectors i preguntes com per exemple Quan tindrem una nova novel·la?

Per acabar una cita de la ressenya d’Anna Maria Villalonga que fa un resum i una valoració molt encertada, en la nostra opinió, de l’obra de Jordi Ledesma:

Quatre històries que convergeixen, quatres personatges al límit. El crim organitzat i una societat podrida, malalta, malsana, miserable. L’ambició desfermada, la cobdícia, la sang. La cara fosca de Barcelona. La traïció. Tot lliga a la perfecció en un calidoscopi múltiple farcit de girs i cops d’atzar. Tot és autèntic: les trames, la prosa i les intencions de Jordi Ledesma. Directe, potent i genuí...  

Biblioteques amb DO

Trobada del club de lectura adult

La tertúlia de dilluns 26 d'octubre, que ha comptat amb el suport de l’Antena del Coneixement de la URV, ha estat compartida amb l’autora de la lectura escollida per a iniciar les trobades del Club de lectura adult.

Després d’una introducció per part de Rosa Ma Fusté, com a coordinadora del club, s’ha cedit la paraula a Lluïsa Piñol que ens ha explicat la gènesi de la novel·la, El danzarín de los dioses. Ha estat molt interessant conèixer, de primera mà, el seu procés creatiu i com aquesta història, que va començar a escriure per un repte llençat pel seu germà (talment un Néstor proposant-li desxifrar un enigma a Alicio) va anar prenent forma i evolucionant al llarg del temps.
 

Ens ha explicat que a l’inici pensava fer una història surrealista i amb tocs d’humor i després els personatges i la trama la van portar a canviar de registre. En aquest moment alguns lectors van comentar que havien percebut aquest canvi de to, de registre, que feia pensar en Wodehouse  o John Kennedy Toole  i que els havia semblat més interessant que la segona part més seriosa, tot i que entre els membres del club no hi va haver unanimitat, ja que hi havia defensors de la primera i de la segona part.

L’autora ha continuat explicant més curiositats i detalls de la història i de la seva inspiració, també de la seva vinculació amb Cambrils i de la propera reedició de la novel·la que ja ha exhaurit la primera edició.

La tertúlia ha continuat força animada comentant el regust literari d’ambients com els de la biblioteca del monestir: Continuó avanzando con el corazón metido dentro de esa sensación, en calma, encantado; bajando cada vez que encontraba una escalera, aunque no recordaba que la noche anterior hubiera subido ninguna. Poco a poco la ensoñación se le fue transformando en una inquietante idea de estar moviéndose dentro de un complicado laberinto sin encontrar la salida y…

o l’estima de l’autora per la natura amb descripcions plenes de sensibilitat: Acercó los dedos a la seca superficie y la tocó, ondulada y encantada. Como si un dios, enamorado de las tempestades, hubiera soplado sobre las olas condenándolas a la inmovilidad y convirtiéndolas en una isla hasta el fin de los tiempos. Pequeños arbustos retorcidos y alguna brizna de una hierba oscura malvivían en una casi inexistente tierra astillada.
Abarcó con la mirada el inmenso mar turquesa que brillaba hasta el horizonte. Mar, solo y todo.

Tanmateix el que ha agradat a tothom ha estat poder acompanyar a Alicio en aquest viatge de transformació personal, de maduresa. Ser testimonis de la seva evolució, de com es va desfent d'aquelles capes de superficialitat i fins i tot covardia per afrontar els reptes que li va marcant la vida: A medida que Alicio descendía por aquel estrecho sendero las Dudas fueron tomando cuerpo. Una a una se interponían en su camino, intentando detenerle, transformándose en pensamientos amenazadores. No las quiso escuchar. Sin embargo, le fue mucho más difícil ignorar las Náuseas en la boca de su estómago porque sabía que ellas anunciaban siempre a quien más temía: su Miedo.

Trobades del clubs de lectura

Ahir va ser una tarda intensa, dedicada a les trobades dels clubs de lectura. Hi van coincidir les trobades dels clubs de Lectura Fàcil i la del club de lectura adult, que va ser en obert ja que teníem visita d'escriptor. Vam tenir l'oportunitat de compartir la vivència de la lectura amb la Lluïsa Piñol tot comentant El danzarín de los dioses.

Cloenda dels Clubs de Lectura Adult i Lectura Fàcil

Ahir vam cloure les trobades del club de Lectura Fàcil i del club de Lectura Adult. Ho vam fer amb la presència del periodista i escriptor falsetà Toni Orensanz, amb qui vam comentar L'estiu de l'amor, una novel·la que parteix del fet real de l'estada de Picasso i Fernande Olivier a Horta de Sant Joan, l'estiu de 1909.

Toni Orensanz ens va explicar el seu procés creatiu i com li agrada més la feina de buscar documentació que l'escriptura del relat en sí. En aquest punt va explicar les seves estades a Horta i com el record de la bella Fernande roman en l'imaginari col·lectiu: és veritat que devia ser tot un impacte veure una dona guapa, de pell blanca, sofisticada i desimbolta, que contrastava vivament amb la resta de dones del poble, que en aquella època devien vestir de negre majoritàriament , tenir la pell colrada pel sol i gens de sofisticació.

Vam passar una estona molt amena amb les anècdotes i explicacions de l'autor sobre el fet de mantenir-se en la micro-història, en comptes de donar-li un gran protagonisme a Picasso, i en l'evolució de la vida als pobles els darrers cent anys. 

Tothom va coincidir en què es tracta d'una novel·la amena i fàcil de llegir, que resulta gairebé cinematogràfica en les seves descripcions.

L'acte va comptar amb el suport de l'Antena del Coneixement de la URV.

Notícia a Revista Cambrils

Tertúlia amb Jordi Folck

Divendres passat va tenir lloc la tradicional trobada amb escriptor que acostuma a tancar la temporada dels clubs de lectura infantil i juvenil, i que va ser patrocinada pel Campus Extens de l'Antena del Coneixement de la URV. En aquesta ocasió ens va acompanyar JORDI FOLCK, que és autor de més d'una vintena de llibres tant infantils com juvenils i novel·les per a adults, i guanyador de prestigiosos premis: el Barcanova de literatura infantil i juvenil (El Manuscrit de les bèsties), el Folch i Torres (Llibre d'encanteris de la vella Taràndula) i el Guillem Cifré de Colonya (La guerra dels xiclets).

L'obra de Folck és principalment de caire fantàstic, sovint amb elements gòtics i ret homenatge en moltes ocasions a Dickens, Dahl i altres clàssics de la literatura infantil i juvenil que devorava quan era petit. Abans de respondre a les preguntes dels assistents, Folck va explicar la importància de llegir en base a diferents estudis que vinculen una enorme incidència en casos de demència senil i alzheimer en persones no lectores.

També es va realitzar l'entrega de premis del JOC DE LECTURA que s'ha portat a terme des del setembre passat entre tots els alumnes de 3r de primària de Cambrils. L'escola que més alumnes ha aportat al Joc ha estat la JOAN ARDÈVOL, amb 465 butlletes i els alumnes premiats (tots d'aquesta escola): Ander Artegaga (29 butlletes); Sergi Sánchez (24 butlletes); Laia Villanueva (22 butlletes)

Trobada del club de lectura adult

Massa felicitat, d’Alice Munro
Trobada: 27/04/2015
Valoració mitjana:  5.6 (6 màxim)
Assistents: 7

La tertúlia, que ha comptat amb el suport de l’Antena del Coneixement de la URV, ha estat dirigida per Rosa Ma Vilella, llicenciada en Dret i en Humanitats, i que ja ha participat en altres trobades del Club de Lectura Adult.

La lectura proposada era el recull de deu contes al que dóna títol el darrer relat: Massa felicitat. Tothom ha coincidit en l’habilitat de Munro per retratar l’ànima humana. Al seus contes, que no superen les trenta pàgines, hi trobem unes vides retratades amb una prosa exquisida i elegant. Els hem anat recordant tots i destacant-ne aquelles particularitats que ens l’han fet més proper o sentit que els altres, i aquí sí que ha desaparegut la unanimitat.  Uns s’han decantat per la situació límit en què es troba una dona gran a “Radicals lliures”, d’altres per la crueltat dels infants a “Joc de nenes”, però tots hem tornat a coincidir en el trasbals interior produït per les històries que s’hi narren i en què a sota de l’aparent quotidianitat de la història hi amaguen les sorpreses més terribles.

També hem parlat de l’estructura narrativa, que no és lineal, sinó que ens porta a fer diversos salts en el temps, però que no fan feixuga la lectura , sinó que et mantenen alerta sense donar-te una sensació de complicació.

La destresa literària d’Alice Munro ha fet que s’hi estableixi un paral·lelisme amb Txékhov ja que en els seus contes aconsegueix construir un petit món i dotar-lo d’una gran intensitat.

Finalment comentar que l’autora en presentar-li l’obra al seu editor li va explicar que esperava que els lectors no trobessin les seves històries massa dures, que no els havia pensat així, que tan sols era perquè tot el que ella sabia de la vida ja era així. I aquesta és la sensació que ens ha quedat després de la seva lectura: són contes valents i inquietants, reals com la mateixa vida que moltes vegades ajunta maldat i tendresa, desgràcia i esperança. 

Alguns dels fragments destacats van ser: 

La biblioteca de la universitat era un espai alt i bonic, dissenyat, construït i pagat per gent que creia que aquells que seien a les llargues taules davant de llibres oberts –fins i tot els que tenien ressaca, els adormits, els ressentits i els perplexos- havien de tenir espai per damunt d’ells, plafons de fusta fosca resplendent al seu voltant i alts finestrals, amb màximes llatines als muntants, a través dels quals poguessin mirar el cel. Durant uns anys, abans de començar a fer de mestres d’escola, a treballar o a cuidar nens, havien d’estar-se allà unes hores. I ara era el meu torn, jo també havia de ser-hi. (pàg. 96)

Cada any, quan ets petit, et converteixes en una persona diferent. Normalment és a la tardor, quan tornes a entrar a l’escola, que ocupes el teu lloc en un curs superior i deixes enrere el desordre i l’apatia de les vacances d’estiu. Aquí és quan t’adones del canvi amb més força. (pàg. 197)

“Recorda sempre que, quan un home surt d’una habitació, deixa enrere tot el que hi ha a dins”, li ha dit la seva amiga Marie Mendelson. “Quan és una dona qui en surt, s’emporta amb ella tot el que ha passat a dins.”(pàg. 263)

Trobada del club de lectura adult

Las abuelas, de Doris Lessing
Trobada: 26/01/2015
Valoració mitjana:  4.8 (6 màxim)
Assistents: 20La tertúlia, que ha comptat amb el suport de l’Antena del Coneixement de la URV, ha estat dirigida per la Dra. Cristina Andreu (professora de Literatura anglesa de la URV i especialista en Doris Lessing).

La doctora Andreu es va ajudar d’un power point per fer una explicació sobre la vida i l’obra de Doris Lessing i en va explicar també algunes anècdotes. Va incidir en el fet de ser una escriptora molt prolífica, que escrivia gairebé de manera compulsiva, que fabulava sobre la seva pròpia biografia i experimentava amb els gèneres literaris.

Lessing va ser una escriptora reconeguda amb premis importants, entre els quals el Nobel, però va ser una persona autodidacta ja que no va tenir una escolarització formal ni va anar a la Universitat. Les seves obres retraten la societat del seu temps i les inquietuds de la seva generació tot i que de vegades es permet una mirada més visionària i escriu sobre la societat futura, amb una mirada gairebé apocalíptica.

L’obra escollida per al club de lectura va ser un recull de contes que pren el títol del primer relat. Els quatre contes són un tastet de la capacitat creativa de Lessing: hi trobem una història de dues famílies amb uns vincles molt especials entre els seus membres, un drama de raça i classe social, una al·legoria política amb tocs de ciència ficció i finalment una història de passió i obsessió amorosa.  Tot un ventall que permet fer un tastet de la prosa i els interessos diversos de l’autora.

Entre els integrants del club hi va haver una certa unanimitat en el sentit que el fil conductor que vincularia tots els contes seria el de l’auto-engany d’alguns personatges. Tanmateix en opinar sobre quins contes havien agradat més hi va haver més divisió d’opinions i potser el que va sortir vencedor és: Victoria y los Staveney , del qual en vam llegir un fragment en veu alta:

“Hacía frío y Victoria no iba lo bastante abrigada. Tras la marcha del quejoso niño que la obligava a moverse, había comenzado a temblar. Lloraba en silencio, quieta, dándose calor con los brazos. El portero de la escuela surgió de la oscuridad y cerró las puertas con llave. Él tampoco se había percatado de su presencia. Vestida con unos pantalones de color marrón oscuro y una chaqueta negra, la había confundido con una mancha más densa en el remolino de tinieblas del patio barrido por el viento.”

El relat que dóna nom al llibre, Las abuelas, ha estat portat al cinema amb el títol Dos madres perfectas, dirigida per Anne Fontaine.

Trobada del Club de Lectura Adult

Quatre germanes, de Jetta Carleton

Tertúlia del club de lectura
Trobada: 26/05/2014
Valoració mitjana: 4.7  (6 màxim)
Assistents: 12


La tertúlia, que ha comptat amb el suport de l’Antena del Coneixement de la URV, ha estat dirigida pel Dr. John Style (director del Departament d’Estudis anglesos i alemanys de la URV). 

El doctor Style ha fet la introducció a la novel·la, amb el suport d’un power point. Ha parlat de la biografia de l’autora, Jetta Carleton, de l’estat de Missouri , incidint en les seves característiques geogràfiques i històriques. També ha comentat el fet que l’escriptora de qui parlem i la Harper Lee publiquessin en la mateixa dècada, la dels 60, dues novel·les que aprofundeixen en la vida de l’Amèrica més rural i en fessin un retrat no sempre favorable; també van coincidir en publicar una única novel·la que les va fer famoses.

Respecte a Quatre germanes, el doctor Style va comentar que li semblava una obra escrita en un ambient literari, amb referències no gaire explícites però que els lectors més avisats poden detectar, per exemple un món familiar similar al de Donetes  i una certa arrogància de l’autora respecte del lector quan li mostra que és una persona cultivada fent referències a escriptors, artistes o comparacions de caire culte. L’ordre en què està estructurada la novel·la és similar a l’ordre de la vida ja que el coneixement que tenim del món es forma a base de capes superposades que modifiquen aquell primer coneixement. 

En la conversa que es va anar generalitzant tothom va coincidir que:

• té unes descripcions magnífiques i plenes de sensibilitat, tant pel que fa a la natura, el pas de les estacions o la vida en general. 
• els personatges són tot molt autèntics, cadascun amb les seves llums i ombres, els seus anhels i les seves mancances i els vas coneixent al llarg de la novel·la. 
• l’estructura en forma de capítols que ens dóna la visió de cada integrant de la família, amb la riquesa i la diferència que això comporta.

Altres aspectes serien que no va acabar de convèncer el títol escollit en la traducció, recordem que l’original és The Moonflower Vine i un cert ensopiment inicial ja que aquella presentació una mica idíl·lica de la família sembla no generar gaire expectatives d’interès argumental.

Per acabar un vídeo on podem veure aquestes flors de lluna (moonflower) en tot el seu esplendor

Trobada del Club de Lectura Adult

Stoner, de John Williams

Tertúlia del club de lectura

Trobada: 28/04/2014

Valoració mitjana: 5.5  (6 màxim)

Assistents: 12

La tertúlia, que ha comptat amb el suport del Campus Extens de l’Antena del coneixement de la URV, ha estat dirigida per Rosa Maria Vilella, llicenciada en Dret (URV 1996) i en Humanitats (UOC 2010), i ha comptat amb la participació del Regidor de Planificació de ciutat i Cultura, Francesc Garriga. 

Després d’una breu introducció hem encetat la conversa perquè tots els participants a la tertúlia tenien moltes ganes de dir-hi la seva, ja que la novel·la havia suscitat emocions intenses.

Stoner, de John Williams, és una obra que va ser publicada per l’editorial Baile del sol  el 1965 i gràcies a les bones crítiques i les recomanacions entre lectors ha anat fent camí fins als nostres dies. 

El seu protagonista és un jove criat en una granja que va a la Universitat per estudiar Agricultura i així ajudar a millorar l’economia familiar, però la trobada amb el professor de literatura Sloan canvia el seu destí. Stoner decideix canviar els estudis d’Agricultura per la Literatura i iniciar un nou camí que el portarà a convertir-se també en professor de la Universitat on ha assistit com a alumne. Hi ha un cert paral·lelisme entre la vida de l’autor i la del seu protagonista ja que John Williams també venia de família pagesa, es va formar a les Universitats de Denver i de Missouri i hi va exercir com a professor.

Els integrants del club hem quedat enlluernats per l’aparent senzillesa de la història i la manera com està escrita. Ens parla de sentiments, d’infelicitat i de passió per la feina ben feta, i provoca en nosaltres sentiments contradictoris; d’una banda estimes el protagonista i te’l sents molt proper i de l’altra esperes que reaccioni de manera diferent i et molesta que no ho faci, però li acabes perdonant perquè saps que no és un home especialment lluitador, més aviat va encaixant com pot els vaivens de la seva vida. Si hi reflexionem ens adonem que tan sols la Literatura és el que dóna sentit a la seva vida, sembla que és l’únic que li aporta satisfacció i la resta d’aspectes de la seva vida no són gaire importants, són només: circumstàncies.

Finalment hem anat repassant diferents moments de la novel·la que ens han semblat especialment significatius: l’enlluernament primer davant d’un sonet de Shakespeare, les relacions amb els seus amics i companys de professió, les relacions amoroses i especialment la relació amb la seva filla, que ens ha colpit profundament a tots. Hem arribat a la conclusió que el que ens ha impactat tan profundament és la qualitat de la narració, com se’ns explica una vida aparentment anodina i com Stoner sembla tan real com si el coneguéssim personalment.

Us en recomanem la lectura perquè és un llibre que no passa de moda i que estem segurs que no us deixarà indiferents.

Trobada del Club de Lectura Adult

La inundació, d’Olga Xirinacs

Tertúlia del club de lectura

Trobada: 24/03/2014
Valoració mitjana: 5  (6 màxim)

Assistents: 24

El passat dilluns 24 de març a les 19 h va tenir lloc a la biblioteca una trobada amb l’escriptora tarragonina Olga Xirinacs, l’obra de la qual ha rebut nombrosos premis. La trobada va comptar amb l’assistència d’integrants dels clubs de lectura adult i LF, així com d’altres interessats en conèixer aquesta escriptora. El Campus Extens de l’Antena del coneixement de la URV també va col·laborar en l’acte.

  

Francesc Garriga, Regidor de Planificació de ciutat i Cultura, va adreçar unes paraules de presentació als assistents iniciant així l’activitat. Posteriorment Olga Xirinacs va prendre la paraula per desgranar una sèrie de detalls sobre la seva darrera novel·la.

La inundació està protagonitzada per Maria Romana Orsini, una escriptora que ha entrat a l’edat madura i que torna al poble de muntanya on la seva família tenia una fàbrica i on manté una casa, per retirar-se a descansar. Està malalta, però la seva malaltia és també espiritual: ha tingut èxit literari i ha rebut premis, però en aquest moment ja no la reclamen i sembla com si el món literari l’hagués oblidat a favor d’escriptors més joves i mediàtics. A través d’ella, les seves relacions, els seus pensaments anirem descobrint la seva personalitat i tot el que l’ha portat a aquest estat de tristesa i manca de ganes de viure en què es troba.

L’opinió dels assistents, les seves preguntes i observacions va poder ser contrastada amb la de l’autora, fet que tothom va considerar molt gratificant. Al llarg d’aquesta conversa vam comprovar com la Maria Romana tenia molts punts en comú, especialment en el que es refereix a la seva carrera literària, amb la pròpia autora, amb qui comparteix també l’admiració per l’obra de Virginia Woolf, gustos musicals i cinèfils. Hem estat una bona estona parlant de literatura, música i cinema: Dublinesos (Joyce i Huston) , El gatopardo (Lampedusa i Visconti), etc. I evidentment parlant del paper dels polítics en la societat, ja que a la novel·la no surten gaire ben parats. Finalment hem acabat parlant de com les rierades formen part del nostre imaginari col·lectiu ja que a l’octubre d’enguany farà 10 anys d’una rierada que va inundar tots els  carrers propers a la Riera d’Alforja i va provocar nombrosos danys.

Trobada del Club de Lectura Adult

Camí de sirga, de Jesús Moncada

Tertúlia del club de lectura
Trobada: 24/02/2014
Valoració mitjana: 4.1  (6 màxim)
Assistents: 12

La tertúlia, que ha comptat amb el suport del Campus Extens de l’Antena del coneixement de la URV, ha estat dirigida per Agnès Toda, llicenciada en Filologia catalana per la URV, i ha comptat amb la participació del Regidor de Planificació de ciutat i Cultura, Francesc Garriga. 

Agnès Toda, amb el suport d’un power point, ens ha submergit en la vida i l’obra de Jesús Moncada. La va acompanyar amb tot un seguit d’aclariments i comentaris la Pilar, integrant del club de lectura i natural de Mequinensa, que al final de la tertúlia ens va mostrar un àlbum de fotos del seu poble. 

Vam iniciar la tertúlia parlant del títol: Camí de sirga, que fa referència al camí, construït al llarg de rius o canals, des del qual persones o animals de tir,  estiraven les embarcacions amb mercaderies mitjançant una corda o sirga. 

La novel·la, publicada per primera vegada el 1988, evoca la desaparició de Mequinensa a causa de la construcció d’un pantà. Mitjançant una veu en off, un narrador omniscient que coneix tots els secrets del poble i dels seus habitants, descobrim els darrers 100 anys d’aquest poble que va viure moments de glòria gràcies al tràfic fluvial i al comerç del lignit que s’extreia de les seves mines.

Els protagonistes principals són el riu Ebre, font de riquesa i eix que vehicula l’activitat de la població i el mateix poble que sembla doldre’s de la seva desaparició, de l’enrunament de les cases i de l’èxode forçat dels seus habitants i és que malgrat la construcció del nou poble, uns quilòmetres més amunt, res no tornarà a ser el mateix.

Al llarg dels diferents capítols assistim a l’enderrocament de les cases i els records i trasbalsos que aquest fet provoca; coneixem els habitants, els seus neguits, els amors i desamors, els enfrontaments entre classes, etc. i ho fem a través d’aquest univers, creat per Jesús Moncada, que de vegades ens sembla fins i tot màgic, amb un llenguatge viu que manté el lèxic de la zona i que ha provocat diverses consultes al diccionari entre els lectors.

Finalment comentar que Camí de sirga és un clàssic, un llibre que demana l'atenció total del lector i del qual se’n pot treure molt de partit, un exemple seria el Bloc on una alumna de l’Escola de la dona va anotant el treball realitzat a les assignatures de català i d’informàtica amb aquesta novel·la com a referència.

Trobada del Club de Lectura Adult

Negra memòria, de Mireia Vancells

Tertúlia del club de lectura
Trobada: 31/01/2014
Valoració mitjana: 5  (6 màxim)
Assistents: 24

El passat divendres 31 de gener a les 19 h vam tenir una trobada amb l’escriptora Mireia Vancells, guanyadora del Premi de narrativa marítima vila de Cambrils Josep Lluís Savall 2012. La trobada va comptar amb l’assistència dels integrants del club de lectura adult als quals es va afegir d’altra gent que havia llegit Negra memòria i tenia interès per conèixer l’autora i compartir detalls de la lectura. El Campus Extens de l’Antena del coneixement de la URV també va col·laborar en l’acte.

Francesc Garriga, Regidor de Planificació de ciutat i Cultura, va adreçar unes paraules de presentació als assistents iniciant així l’activitat. Posteriorment Mireia Vancells va començar a desgranar les interioritats de la novel·la: com la conversa amb una amiga va desvetllar la seva curiositat per les activitats d’alguns vaixells que des del Maresme feien les Amèriques, la tasca d’investigació i documentació per a construir una història versemblant i  detalls sobre els personatges o el desenvolupament de la història.

Cal destacar que l’opinió generalitzada va ser molt positiva, que l'obra va agradar i que la possibilitat de comentar-la amb l’autora sempre resulta molt atractiva perquè se li poden plantejar els dubtes que han anat sorgint durant la lectura.

Desvetllem només alguns detalls de la conversa sobre aquesta novel·la, marinera i històrica, ja que no voldríem descobrir-ne tots els secrets:

El tema de l’esclavitud, el comerç i el tràfic d’esclaus va ser un dels elements  cabdals de la conversa. El silenci social i històric sobre les activitats d’alguns indianos, d’alguns vaixells que feien les Amèriques i fins i tot el fet que en algunes poblacions encara sigui tabú parlar de segons quins temes: Massa secrets, massa silencis (pàg. 14) s’ha anat repetint amb diferents matisos al llarg de la trobada.

Van agradar gairebé per igual les dues parts en què podríem dividir l’obra: la presentació del personatge protagonista, Gabriel Batalla, i la seva aventura marítima; la seva vida a Puerto Rico i el retorn posterior. 

Vam trobar-hi ecos de novel·les marineres, però també d’autors com García Márquez (la vida a Puerto Rico té un aire a Macondo) o Laura Esquivel (l’aprenentatge de Gabriel Batalla com a cuiner i l’amor amb què ho fa)

Finalment dir-vos que us la recomanem perquè a part de ser una lectura amena i fàcil hi descobrireu aspectes de la nostra història recent que ens són bastant desconeguts. Navegareu a vela i n’aprendreu vocabulari i a més hi trobareu alguna recepta de cuina amb la que experimentar i que l’autora ens va desvetllar que havia descobert gràcies a La cuynera catalana.