Ciutats literàries

Aquest mes d’octubre ens acompanyes a conèixer El Caire? Ho farem a través de L’edifici Iaqubian, d’Alaa Al Aswani, que a partir de la historia d’un edifici i de la gent que hi habita ens fa conèixer la societat egípcia del darrer segle.


L’any 1934, el milionari Hagob Iaqubian, aleshores degà de la colònia armènia a Egipte, va tenir la idea de construir un edifici d’habitatges que portés el seu nom. Per al seu enclavament va triar el punt més bo del carrer Suleiman Paixà i en va encarregar la construcció a un famós bufet d’enginyeria italià, que li va proporcionar un disseny bonic de deu luxoses plantes d’alçada, a l’estil clàssic europeu: balcons decorats amb estàtues de rostres grecs tallats en pedra, columnes i escales i passadissos de marbre natural, un ascensor de la marca Schlender, últim model...

A l’edifici hi vivia la flor i nata de la societat del moment: ministres, paixàs, grans terratinents, industrials, estrangers i dos milionaris jueus... L’any 1952 va esclatar la Revolució i tot va canviar. Va començar la migració de jueus i estrangers fora d’Egipte i els pisos que es buidaven eren osupats per oficials de les forces armades, que en aquell temps tenien molta influència. Cap als anys seixanta, la meitat de la finca era habitada per oficials de diversos rangs, des de tinents primers i capitans acabats de casar-se fins a generals que es mudaven a la finca amb les seves famílies nombroses... en arribar l’esclat dels setanta, els rics van començar a deixar el centre de la ciutat per anar a residir al barri Al-Muhandissin i la ciutat Nasr. Alguns van vendre els pisos que tenien a l’edifici; d’altres els van convertir en despatxos i gabinets de consulta per als seus fills acabats de graduar , o bé els van llogar moblats a turistes àrabs...