Lectura recomanada

Fa poc ha entrat com a novetat la tercera obra de Donna Tartt, “El Jilguero”.   Aquesta autora ha escrit 3 llibres; al 1992 “El secreto”, deu anys desprès “Un juego de niños” i ara la última, “El jilguero”.  Com veieu una novel·la per dècada.  Potser en aquests temps que corren no estem acostumats a aquest ritme, però l’autora reconeix que quan ha intentat escriure més ràpid no ha gaudit del procés creatiu.

El protagonista de la novel·la és el Theo Decker, un noi que junt a la seva mare pateix un atemptat terrorista al Museu de Nova York. En mig del caos que es genera Theo roba un quadre, “el jilguero”. Aquest fet, junt al més important, la mort de la seva mare a l'atemptat li canviaran la vida de manera brutal.

La majoria de crítiques diuen: “... i a partir d’aquí comença la intriga, el thriller....”  Si penseu llegir un llibre d’aquest tipus, feu-me cas, no l’agafeu. No em mal interpreteu és un llibre genial que m’ha encantat. He estat enganxada a les seves gairebé 1200 pàgines i el recomano, però no crec que es pugui considerar un llibre d’intriga. Em recorda amb totes les precaucions que vulgueu a “L’idiota” de Dostoyesvski, al qual fa referència.

És un llibre amb una estructura circular estructurat en 5 parts. Principi i final presenten al mateix personatge al Theo jove-adult.  La utilització del llenguatge és genial.  La visió de la creació com a alliberació...

“Por eso he querido escribir estas páginas tal como las he escrito. Porque solo adentrándome en la zona intermedia, el borde policromo entre la verdad y la no verdad, es tolerable estar aquí y escribir esto”

Feu un cop d'ull a aquest enllaç interessant amb una entrevista amb l'autora

I per últim, mireu el quadre. Què sentiu? 

Per a mi allò que emana el quadre és la metàfora de “El jilguero”.

Rosana Villagrasa Andrés