Trobada del club de lectura adult

La cuinera/ La princesa de jade, de Coia Valls
Trobada: 23/03/2015
Assistents: 15

El dilluns 23 de març la tertúlia del club de lectura va comptar amb la presència de l’autora de les novel·les escollides, Coia Valls, gràcies a la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes. La trobada formava part també del conjunt d’activitats  per a celebrar les Jornades de les Dones a Cambrils.

Aquesta tertúlia va ser una mica atípica ja que habitualment ens centrem en una obra i l’analitzem des de tots els punts de vista. Tanmateix aquesta vegada vam triar l’obra que va donar a conèixer a Coia Valls al gran públic, ja que va rebre el premi Néstor Luján de novel·la històrica, i la penúltima obra publicada, protagonitzada per una dona.

Després d’una presentació a càrrec del Regidor de cultura, Francesc Garriga, i d’unes paraules de la coordinadora del club, tot el protagonisme va ser per a l’autora i els assistents.

En parlar de La princesa de jade els assistents van comentar que el que els havia agradat més era l’experiència del viatge, el físic recorrent el camí de la seda a la recerca del seu secret, i el de la maduresa que van experimentant els diversos personatges, especialment els més joves. Alguns van citar fragments o frases que els havien agradat i llavors la Coia ens va mostrar el seu Suiseki,  un regal que li van fer i el significat del qual s’explica a les darreres pàgines del llibre:

 “La princesa s’endinsa en la cambra on passa les nits. Enretira una mampara de bambú i agafa un dels objectes que omplen els prestatges. El transporta amb suma delicadesa. Les mans serveixen de suport a una safata menuda que acull una mica d’aigua. Al bell mig del recipient hi ha una pedra allargassada...

De la mà de Yu, Úrian s’endinsa en l’art del Suiseki, en la seva filosofia, en la seva ànima. La princesa li explica que la pedra i l’aigua representen el simbolisme de dues forces de l’univers; oposades, però alhora complementàries. Li diu que la bellesa d’un Suiseki et permet retrobar-te amb el teu passat, conjura les teves emocions i serveis a la meditació”.

En parlar de La cuinera es van comentar diversos aspectes de la història i dels personatges, especialment la Constança, una dona que té clar el seu objectiu i que no s’acovardeix davant les adversitats. També que el fet de cuinar va més enllà de l’elaboració d’uns ingredients; és cultura, sensibilitat, amor i un patrimoni que va passant entre generacions.

“Per a ella la cuina era molt més que una feina, era la seva manera particular de posar en ordre les emocions; era un espai d’introspecció i de connexió amb ella mateixa on cada ingredient es convertia en una reacció, una sensació, una intuïció, un sentiment... En el recorregut que feia en portar a terme una recepta no sempre hi intervenia la vista, ni tan sols el gust; molt sovint era l’olfacte el que hi tenia un paper clau. En nombroses ocasions i circumstàncies havia comprovat que les olors despertaven el desig, o al contrari, el rebuig. Es tractava del primer contacte amb el plat i volia preveure’n els resultats, assajar les condicions i els ingredients que els feien possibles. Per aconseguir-ho calia posar en joc la reflexió, la memòria, el combat... I no coneixia cap manera millor d’exercitar-se, de posar-se a prova.”

Li agraïm a Coia Valls totes les explicacions sobre el procés de documentació i d’escriptura, els detalls que ens va oferir de les seves diverses obres i l’atenció i l’interès que ens va mostrar.