Infantils recomanats

LEAF, Munro. Ferdinando el toro. Salamanca: Lóguez, DL 1999. RECEPTES PARES I2 LOG

Clàssic de la literatura infantil que es va publicar l’any 1936 i no ha parat de reeditar-se per la seva qualitat i la vigència del seu missatge. Ha estat seleccionat per la Internationale Jugend Bibliothek com un dels 10 llibres clàssics a favor de la pau i la tolerància.

Inicialment el text escrit per Munro Leaf estava il·lustrat per Robert Lawson, però en l’edició de 1966 les il·lustracions passaven a ser de Werner Klemke, que va rebre el premi Poma d’or de la Biennal de Bratislava. Aquestes il·lustracions són les que trobem en aquesta edició de Lóguez, estan realitzades amb ceres de colors bàsics (vermell, groc, blau, etc.) i reprodueixen els elements de la història (el camp, els toros, els toreros) de manera ingènua i colorista. El text es contagia dels colors de les ceres i la seva tipografia es fa més gran o petita en funció de la importància de les paraules o de la situació que s’hi explica.

“Vivía una vez en España un toro joven llamado Ferdinando. Todos los demás toros jóvenes, con los que crecía, se pasaban el día corriendo y saltando, dándose topetazos unos a otros. Ferdinando, no. El prefería estar tranquilamente sentado y oler las flores...” Així comença aquesta història, penseu que és casualitat que el protagonista visqués a Espanya l’any 1936? Si tenim en compte que el llibre hi va ser prohibit i que a l’Alemanya nazi el van cremar per considerar-lo propaganda antinazi, la resposta és que no! La importància d’aquesta història, més enllà de la musicalitat del text i de la bellesa de les il·lustracions, està en que és un cant a la tolerància, el pacifisme i la individualitat, més enllà de les modes del moment. Si tenim en compte també tot el tema taurí –per algun un art i per d’altres maltracte animal-  veurem com continua sent un llibre rabiosament actual.

El 1938 Walt Disney en va realitzar un curt, en dibuixos animats, que va guanyar l’Oscar al millor curtmetratge d’animació el 1938.