Cercar

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Infantils recomanats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Infantils recomanats. Mostrar tots els missatges

Infantils recomanats

0 comentaris

 


Com serà el més enllà? Shinsuke Yoshitake. Libros del Zorro rojo

Un altre llibre genial de Yoshitake. L’artista japonès en aquesta ocasió fa reflexionar sobre la mort amb humor i d’una manera desacomplexada, com acostuma a fer.

El protagonista recull una llibreta del seu avi, que acaba de morir, en què havia consignat totes les coses que volia fer un cop mort, l’equipament per anar al cel, coses en què es voldria reencarnar i coses relacionades amb el més enllà.

El nen s’adona que l’avi potser tenia por de morir i que li hauria agradat haver parlat d’aquest tema amb ell i per això es fa el propòsit de pensar el que vol fer ara que és viu.

Un llibre sobre un tema difícil que està tractat d’una manera positiva i que pot agradar tant a petits com a grans.

 

L’Ocell de foc i altres contes russos. Aleksandr Afanàssiev. Libros del Zorro rojo

Des de ben petita he llegit reculls de contes com el que avui us comento. Crec que els contes tradicionals són molt bons per a la imaginació, tant si són llegits com si són escoltats, i ens traslladen a uns mons fantàstics que amaguen ensenyaments poderosos, com va explicar Bruno Bettelheim a Psiconanálisis de los cuentos de hadas.

Aquest recull aplega set dels contes més populars recollits per Afanàssiev, dels més de sis-cents que va aplegar en una recerca de molts anys a través dels contes populars russos.

La traductora destaca la musicalitat dels contes, donat que el rus ja és una llengua extraordinàriament musical i els contes es presten a jocs rítmics i lingüístics, la qual cosa dona una prosa amb una riquesa de ritme que la fa molt apta per a ser escoltada.

Cal també valorar l’aposta de l’editorial per incloure les il·lustracions de Ivan Bilibin de la primera dècada del segle XX, que conjuguen a la perfecció amb les històries d’Afanàssiev.

 

Manual per a espies. Daniel Nesquens. Il·lustracions de Oyemathias. Flamboyant

Aquest és un manual que explica com ser un espia de debò, tenint en compte coses tan importants com crear una identitat secreta, entrenar habilitats detectivesques, aprendre a xifrar els missatges, i també conèixer moments estel·lars de la història de l’espionatge i alguns dels errors més flagrants dels espies del passat.

Sabeu d’on prové la paraula “espia”? Doncs de la germànica spähen, que vol dir “veure a distància” i que ens recorda a tots aquests espies que hem vist en pel·lícules vigilant alguna casa hores i hores des del cotxe.

Les explicacions de Nesquens s’acompanyen d’unes divertides il·lustracions de l’artista @oyemathias.



Rosana Andreu


Share/Bookmark

Infantils recomanats

0 comentaris

 


Hi havia una forma. Text i il·lustracions de Gazhole & Cruschiform. Traduït per Teresa Duran. Editorial Barrett.

Aquesta proposta de “llibre espaterrant” de l’editorial Barrett juga amb la combinació del conte tradicional i d’elements moderns ja des del títol. Quan llegim “Hi havia una...” sabem que trobarem un conte d’allò més tradicional, però la següent paraula, “forma”, ens trenca els esquemes i és aquí on intuïm que el llibre que tenim entre mans és diferent.

El rei i la reina del castell Punxerutdretidur són molt exigents, i així comença aquesta història, i coneixem els primers personatges, que són figures geomètriques de diferents colors, totes tallades pel mateix patró: línies rectes, angles esmolats, cames rígides i cap obtús. Com en molts contes, al regne es necessita un hereu, però cap dels fills acompleix amb les exigències del rei i la reina: si un era massa flàccid, l’altre estava massa inflat...

Una proposta que fa que el lector hagi d’estar atent, tant a la història com a les il·lustracions, ja que es complementen a la perfecció i cadascuna de les formes té un significat. És una manera de capgirar els contes tradicionals fent-ho d’una manera intel·ligent.

 

Llibre llibresc. Juan Arjona, Enrique Quevedo. Traducció de Dani Espresate. A buen paso.

Aquesta segona recomanació també és molt especial, però aquí el tret diferencial es troba en el llenguatge. En principi trobem una història senzilla amb un lleó que viu “sol solament”. Cada frase juga amb el llenguatge d’una manera molt peculiar que segur que encantarà a grans i petits, i no només amb el llenguatge sinó també amb l’estructura. Hi ha un moment que s’arriba al “Fi. Final finalitzat”, però a continuació els autors ens conviden a canviar el conte passant pàgines o tancar el llibre i acabar la història. Evidentment, esperem que tothom decideixi continuar passant pàgines i acompanyant el lleó en una història ben diferent.

No és un llibre diferent únicament per l’ús tan singular del llenguatge, sinó també per la forma, horitzontal, i per unes il·lustracions expressives i molt divertides.

 

El bosc és casa nostra. Sara Fernández, Sonia Roig. A buen paso.

L’editorial promet que si llegeixes aquest llibre “descobriràs tot el que cal saber per convertir-te en especialista en boscos”, i així és. Amb informació científica i útil sobre tot allò que té referència amb el bosc, però amb una voluntat didàctica, amb textos senzills, esquemes, i diferents tipus de distribució d’informació, així com il·lustracions abundants.

Una manera de conèixer la naturalesa per acostar-nos-hi els 365 dies de l’any, ja que cada estació té la seva pròpia màgia. Ens convida, a més,  a observar fulles, troncs d’arbres, arrels i tot tipus de fauna que hi viu, a més d’explicar quins són els avantatges de tenir un bosc prop. Al final trobem una petita biografia de personatges famosos que han fet molt per la natura, com la Jane Goodall o la Suzanne Simard, especialista en ecologia forestal.



Rosana Andreu


Share/Bookmark

Infantils recomanats

0 comentaris

 



Gràcies: història d’un veïnat
. Rocío Bonilla. Animallibres

La Rocío Bonilla torna amb un llibre d’il·lustracions simpàtiques i amb un missatge positiu. Els protagonistes d’aquest conte són els animals d’un carrer que viuen cadascú en diferents cases i que no es coneixen entre ells. Els prejudicis han fet que això sigui així, però el dia que hi ha un problema tots s’hauran de posar d’acord per solucionar-lo i aleshores entendran que han gastat un temps preciós ignorant-se uns i altres i que és molt millor compartir i col·laborar.

El llibre ve acompanyat d’un joc de taula a l’estil del joc de l’oca, en què l’objectiu és arribar primer al centre del tauler i compartir el veïnat.

 

El carter Joliu per Nadal. Janet i Allan Ahlberg. Baobab

El carter del títol ja havia protagonitzat un altre llibre dels Ahlberg i, ara, ens acosta a les festes nadalenques amb la seva bossa plena de cartes per a personatges tan coneguts com La Caputxeta o el nen de massapà.

És un llibre especial perquè les cartes són reals: cada personatge rep un llibre, un desplegable o un trencaclosques, i els petits lectors també poden veure aquests regals, que estan dins dels seus sobres, en una edició que combina la lectura pròpia del relat i la part lúdica pel que fa als regals.

 

Petits poemes de casa. Salvador Comelles, il·lustracions de Mercè Galí. Kalandraka

La col·lecció Poesia de Kalandraka ens regala llibres preciosos, tant de text com d’il·lustració. En aquest cas Comelles fa uns petits poemes de les coses quotidianes i Galí els il·lustra amb el seu estil inconfusible.

No em canso de recomanar poesia als més petits com una manera d’entrar per la porta gran al món de la literatura. Les rimes, la riquesa lèxica, les metàfores i la musicalitat ajuden molt a l’aprenentatge de la llengua i, a més, ho fan d’una manera divertida.

“Tinc a casa un porquet

que em surt car d’alimentar

(no vol pinso, no vol gla).

Quan estigui ben plenet,

no en trauré pas cap fuet.

Jo mateix podré triar

el regal que em donarà”


Rosana Andreu



Share/Bookmark

Infantils recomanats

0 comentaris

 



Mites i ciència. Blanca Torres, Pere Estupinyà. Laia Pàmpols (Il·lustracions). La Galera

Els contes tradicionals normalment ens ensenyen alguna cosa, ja sigui de caire moral, alliçonador o encoratjador. Sabem prou bé que La caputxeta, per anomenar-ne un dels més coneguts, és una autèntica lliçó per a advertir dels perills dels depredadors sexuals.

Però també hi ha contes i llegendes que expliquen fenomens científics. Moltes civilitzacions han utilitzat aquest recurs per a fer arribar a la població una explicació del perquè passa alguna cosa i és aquí on els científics Torres i Estupinyà fan aquesta recopilació de mites prou coneguts com ara el del Minotaure o Narcís, i altres molt menys coneguts com el de les Nèfeles.

Després de cadascuna de les històries i llegendes trobem, a doble pàgina, l’explicació científica dels fenomens de què tracten. Per exemple, el monstre Tifó, que habitava el volcà Etna, era el responsable de les explosions de lava quan estava enfadat segons la mitologia, però la ciència ens ha explicat que el magma surt quan es produeix un terratrèmol o un moviment de plaques.

Una ciutat a Mart. Eduard Altarriba i altres. Joventut

Mart sempre ha estat un planeta somiat i, després de les incursions a la lluna, molta gent ha somiat poder-hi arribar i muntar una civilització, segurament perquè és un dels planetes més semblants a la Terra. Sense anar més lluny, el milionari Elon Musk ha previst un viatge pel proper 2026.

En aquest llibre escrit a diverses mans i il·lustrat per un dels autors, Guillem Anglada-Escudé, es fa una aproximació ben completa a aquest planeta, des d’on prové el nom (del deu de la guerra romà) fins a aspectes sobre la radiació, el clima, l’aigua, la gravetat i hipòtesis sobre què passaria si es pogués desenvolupar vida a Mart. Fins i tot apunta a una possible dieta marciana, que estaria formada per algues, insectes i menjar sintètic. Ben segur que molts, sentint això, ja no hi anirien.

Qui voldria colonitzar el planeta vermell? Potser tu? Només et diré que el viatge sembla que pot trigar fins a deu mesos!

Catalunya comarca a comarca. Jordi Sanjuan. Cossetània

El Jordi Sanjuan ha fet amb aquesta obra, tal com s’explicita al subtítol, un meravellós atles del nostre territori i la nostra cultura. Ni més ni menys. Explica també que la seva voluntat ha sigut fer uns mapes que no siguin avorrits, sinó ben vius i jo certifico que ho ha aconseguit.

Hi podem trobar el típic mapa comarcal per aprendre les comarques d’una vegada per totes,  un mapa de parcs naturals i, a continuació, un mapa per cadascuna de les comarques, llistades en ordre alfabètic, com ens agrada a les bibliotecàries.

Cadascun dels mapes comarcals inclou els pobles, les dades bàsiques (capital, habitants i territori), i detallets que són específics de la comarca, ja siguin gastronòmics,  tradicionals o de flora i fauna. 

No m’he pogut estar de dedicar una bona estona al del Baix Camp, on es destaquen personatges tant importants per a la cultura catalana com Antoni Gaudí o Marià Fortuny.

Em sabríeu dir on se celebra una important Festa del Renaixement? D’on és típica la truita de samfaina? Doncs si no ho sabeu, aquí ho trobareu.


Rosana Andreu


Share/Bookmark

Infantils recomanats

0 comentaris

 



El cos humà: un món per capes. Gail Armstrong. Cruïlla

Cruïlla té diversos llibres de la col·lecció Un món per capes per ensenyar, de manera molt didàctica i divertida, diverses matèries. En aquest cas es tracta del cos humà, i el llibre té més de 40 solapes per aixecar i descobrir coses amagades.

Per les pàgines desfilen tots els òrgans, ossos, músculs, el sistema digestiu, els sentits, el cervell i, fins i tot, el creixement d’un fetus per etapes. És un llibre instructiu i, alhora, divertit i no hi ha millor manera per aprendre que fer-ho passant-ho bé.

 

Y rieron los malos: fábulas amorales. Ellen Holmboe. Kristian Eskild Jensen. A fin de cuentos

El 31 de novembre celebrem Tots Sants, la festa dedicada als difunts i, per extensió, a tot allò que és fosc i tenebrós. A la biblioteca sempre tenim llibres ben esgarrifosos per a recomanar-vos en aquestes dates, com aquest que us presento.

Es tracta d’una proposta que va guanyar el Premi d’Il·lustració del Ministeri de Cultura de Dinamarca i l’editorial A fin de cuentos n’ha fet una edició preciosa, amb tons marronosos i dibuixos molt foscos que il·lustren, a tota pàgina, unes faules negríssimes. Són faules a l’estil La Fontaine, però totes tenen una vessant perversa, sobretot l’última (“El padre, la madre y los hijos”). Aquest últim relat és molt macabre, però la il·lustració que l’acompanya encara ho és més. Si teniu fills espantadissos, millor feu-hi vosaltres una ullada abans. En tot cas, seria una proposta per a totes les edats i possiblement no molt apta per a nens i nenes molt petits.

 

El tresor de tardor. Angela Ferraro-Fanning. Anneliesdraws. Mediterrània

Ara que estem en plena tardor i ve de gust la manteta, el pijama calent, les castanyes i passejar trepitjant les fulles dels arbres, les llibreries s’omplen de propostes precisament sobre aquesta època de l’any. He de dir que, a mi, és la que més m’agrada i per això avui us recomano un d’aquests llibres.

El tresor de tardor és un llibre de la col·lecció Petita casa rural amb uns dibuixos preciosos de Anneliesdraws amb llapis de colors en tons marronosos, com s’escau a l’estació. Al llarg del llibre aprendrem receptes de cuina, com aprofitar les restes vegetals i, fins i tot, com fer un bàlsam labial amb aromes naturals per a evitar que es ressequin els llavis.

Un llibre, doncs, per gaudir de la tardor i per a fer manualitats i activitats que encantaran a petits i grans.


Rosana Andreu


Share/Bookmark

Infantils recomanats

0 comentaris

 



Els animals més inútils del món, segur? Philip Bunting. Combel

Bunting és un il·lustrador australià que acostuma a fer llibres sobre natura amb molt humor. Aquí en tenim un editat per Combel i en què l’humor ja queda ben patent en el títol mateix, ja que juga amb la descripció dels animals que hi apareixen: són fantàstics o són inútils? Els lectors seran qui hauran de respondre la pregunta.

En tot cas, al llarg de les pàgines assistirem a la descripció d’animals tan inútils / fantàstics com la medusa, el peix globus, l’elàfode o el narval. Trobem anècdotes, però també informació científica i pràctica, així que ens entretenim alhora que aprenem.

Com a cloenda l’autor explica, tal com jo havia sospitat, que els animals que hi apareixen ens recorden que encara que tots siguem diferents hi ha un lloc per a cadascun de nosaltres. Posa èmfasi, doncs, en les diferències que ens fan únics i especials, tant als animals com a les persones.

 

El llibre de la sort. Sergio Lairla. Ana G. Lartitegui. Abuenpaso

El llibre de la sort ens parla de la bona i també de la mala sort a través de dues històries paral·leles que acaben de manera diferent segons quina sigui l’actitud del protagonista.

Pel que fa al senyor Malastruc, tot li va malament des del primer moment, i el seu viatge a Sérere està carregat de dificultats, tot i que finalment aconseguirà molts diners. Però... els diners donen la felicitat? En canvi, al senyor Bonaventura tot li va de cara, i és que va superant cadascuna de les dificultats amb un somriure i un bon tarannà. No aconseguirà molts diners, però sí la felicitat.

És un llibre capiculat, amb cada història en una direcció, i ambdues es troben al mig en unes pàgines desplegables enfrontades que contenen la resolució d’en Malastruc i en Bonaventura.

Una proposta per a entretenir-nos, però també per a reflexionar sobre la manera en què fem front a les circumstàncies i com la nostra actitud pot canviar el curs dels esdeveniments. També és un llibre ple de detallets en els dibuixos de Lartitegui, per a fer una segona lectura amb més calma.

 

Històries de l’any Tirurany. Núria Font i Ferré. Anna Aparicio Català. Cruïlla

Aquesta petita guia d’éssers fantàstics de casa nostra ve a reivindicar que a Catalunya també tenim molts éssers màgics i mitològics. Per Tots Sants els prestatges s’inunden de monstres i tradicions d’altres països, sobretot de Mèxic, però aquí també tenim tradicions en aquesta línia.

Núria Font posa lletra a les criatures, amb informació extreta del Costumari de l’Amades, entre altres, i Anna Aparicio les dibuixa. Hi ha en total 18 éssers ordenats alfabèticament, cosa que ens agrada a les bibliotecàries, i hi podem trobar personatges tan coneguts com el Gegant del Pi amb altres que potser no ho són tant, com la Xibeca.

Cada ésser, a més, ocupa una doble pàgina i ens aporta informació en forma de fitxa, amb icones que representen el seu hàbitat, la seva forma i el nivell de dolenteria. Voleu saber quin és l’ésser més dolent de tots els que hi apareixen? Doncs haureu de llegir el llibre.


Rosana Andreu



Share/Bookmark

Infantils recomanats

0 comentaris

 


Lluny. Bernat Cormand, Martí Cormand. Abuenpaso

Aquest és un llibre ben especial ja que s’ha publicat després de la mort de l’autor, amb un procés de recerca i muntatge del material que Cormand havia preparat. Les il·lustracions que havia previst, i que havia pactat amb l’editora Arianna Squilloni, van veure la llum gràcies a la feina dels germans del Bernat. Aquesta “història del llibre” s’explica en un petit llibret que trobem al final de l’àlbum.

I Què és Lluny? Lluny és el viatge de l’Eloi, un nen a qui li agrada el silenci i que només té un amic, el gos Simó. Amb ell s’allunya de la realitat i viatja a un món on pot estar a gust amb ell mateix. Allí coneix un altre nen diferent, salvatge, envoltat d’animals, que l’ajuda a construir una cabana.

Lluny, el llegat de Bernat Cormand, és un llibre poètic i filosòfic, que traspua tranquil·litat i el desig d’assaborir les petites coses.

 

3, 2, 1... culs al sol! Annika Leone, Bettina Johansson. Gatosueco

Ens allunyem de la filosofia i posem el cul al sol, que és el que proposen Leone i Johansson amb aquesta segona part del seu 1, 2, 3... culs! Si en aquella ocasió ja trencaven els tabús al voltant de la nuesa, aquí traslladen el discurs a la platja.

La Mila, el pare i la mare van de vacances a Itàlia i la nena està emocionada perquè serà la seva primera vegada al mar. La família es prepara per anar a la platja, amb els biquinis i banyadors i tota la resta, i trien la platja Pompettina, que diuen que és una meravella. I ho és, però també és una platja nudista.

El nudisme està tractat amb naturalitat, però també els cossos no normatius que dibuixa Johansson, amb sacsons i pèls arreu. Il·lustracions plenes de color, refrescants i molt divertides.

 

Compte amb la princesa pirata. Holly Ryan, Siân Roberts. Edicions del Pirata

Més princeses que no ho volen ser. Aquesta Prudència s’afegeix a una llarga llista de princeses que volen escapar del jou dels vestits preciosos però inútils per a jugar, de matrimonis arreglats, i de viure en una gàbia d’or. La Prudència té un osset de peluix reial que l’acompanya arreu. Però un dia un pirata se l’endú, i aleshores la princesa decideix recuperar-lo ella mateixa, sense l’ajuda de cap cavaller.

Un conte divertit que capgira els estereotips tradicionals i, tot i que ja estem acostumades a aquesta línia, potser algun nen o nena, si en fa una primera lectura, el trobarà atractiu. Els dibuixos són molt divertits i la història està rimada, amb la qual cosa la lectura també es converteix en un joc.


Rosana Andreu


Share/Bookmark

Infantils recomanats

0 comentaris

 


I mira ara. Shinsuke Yoshitake

Yoshitake és un artista japonès que tracta en els seus llibres temes filosòfics i vitals d’una manera molt fresca i humorística. Són petits grans llibres per a fer-nos pensar tant a grans com a petits. Últimament n’hem incorporat uns quants a la biblioteca com Atascado, No soc un monstre, Pensa i Ser o no ser... una poma. Aquest últim ha estat guardonat amb diversos premis internacionals.

Amb I mira ara tracta el tema del pas del temps a través de la vida d’una mare i el seu fill. Records tendres i records agredolços, amb frases molt curtes i els dibuixos  senzills, però molt expressius, a què ens té acostumades.


On va aquesta gent? Fran Parreño. Gonçal López-Pampló

Aquest llibre s’inspira en un text del pastor luterà Martin Niemöller de l’any 1946 en què criticava la indiferència davant del nazisme, fet que va fer possible una part dels seus crims. La idea seria que res del que passa als altres ens pot ser indiferent i els autors ho exemplifiquen també amb un poema de John Donne que tracta el mateix tema.

La proposta de Parreño i de López-Pampló és un àlbum amb molt poca lletra, pràcticament només hi ha unes frases cap al final i en què la història es construeix a partir de les imatges. Veiem un home que camina en direcció contrària a un munt de gent i que s’identifica molt fàcilment per la gorra vermella, que destaca entre la grisor de la resta. Durant el seu passeig veiem diferents escenes que ens indiquen que hi ha un conflicte armat i ell s’hi mostra indiferent.  Fins que un dia...

Les últimes pàgines són desplegables i ens condueixen a la resolució de la història, amb la idea que volien transmetre els autors i que queda plasmada de manera magistral.


 La mama va pondre un ou! Babette Cole

Un clàssic que no passa de moda. És un llibre que vaig conèixer quan treballava fent pràctiques a la Biblioteca Pública de Tarragona, ja fa una pila d’anys, i és que es va editar per primer cop el 1993. Tant aquest com la resta de llibres de la Babette Cole eren una aposta segura per a riure i aprendre coses de la manera més esbojarrada.

En aquest cas l’autora ens explica com es fan els nens amb el seu humor destraler habitual, tant en textos com en imatges.  Els pares volen explicar als seus fills com es fan els nens i aleshores inventen tota una sèrie d’històries boges de nens i nenes sorgint de banyeres de sucre, mel i caramel, fets de massapà recremat, sortint disparats d’un ou... Al final, però, els pares són alliçonats pels propis fills, que sí que saben molt bé com es fan els nens.

Un llibre que avui dia tindria feina per a ser publicat i encara em sobta que no li hagi passat ningú per damunt el dit de la censura, com ja ho han fet amb Dahl i Enid Blyton. Però els clàssics ho són per alguna cosa i si un llibre ha aconseguit agradar a diverses generacions, és que té molt de bo per oferir, no creieu?


Rosana Andreu


Share/Bookmark

Infantils recomanats

0 comentaris

 



Tot el que sap l’Alejandro. Andrés Pi Andreu. Luis Castro Enjamio. Pagès editors

A l’Alejandro, que té vuit anys, els adults li diuen que no sap res de la vida, com a la resta de nens i nenes. Però ell sí que en sap de coses, i es proposa apuntar-les en un quadern (que no diari, ja que els diaris s’han de fer cada dia, i això és molt esclau), i així sorgeix aquest llibre amb 99 apunts que ens permeten conèixer, poc a poc, a tota la família de l’Alejandro, amb les seves virtuts i els seus defectes i tot el seu món.

L’autor és un escriptor, pedagog i editor molt conegut a Cuba, el seu país, que ha publicat molts llibres i també ha rebut una bona quantitat de premis, alguns de tan importants com el White Ravens de la International Young Library de Munic. Luis Castro Enjamio s’encarrega de plasmar en imatges l’univers de l’Alejandro amb uns dibuixos minimalistes, en blanc i negre, però molt expressius, que completen a la perfecció aquesta proposta de la col·lecció Nandibú.

Us deixo el que sap l’Alejandro de les paraules: “Avui he après una paraula nova. Es fa servir quan la veïna té dos cotxes, però no sap conduir, o quan el teu pare treballa en una gelateria i a tu els gelats no t’agraden. La paraula és...” Endevineu quina paraula és? La podeu trobar al capítol 37.


Herois de la natura. Joan de Déu Prats. Gemma Capdevila. Cossetània

El mes de maig celebrem la Setmana de la Natura amb un munt d’activitats arreu i, a la nostra biblioteca, amb una especial incidència en la compra de novetats relacionades amb el tema. El llibre que presentem va en aquesta línia, i ens convida a conèixer a vint persones catalanes que realitzen actes individuals però de gran importància per al medi ambient.

És un llibre editat per Cossetània, que ens té acostumades a un catàleg ple de propostes de totes les matèries i sempre ben interessants, i està escrit per Joan de Déu Prats amb il·lustracions de Gemma Capdevila. Per les pàgines desfilen gent tant coneguda com l’arqueòleg Eudald Carbonell o l’alpinista Araceli Segarra amb altres persones no tan conegudes, però igualment importants, com Helena Fuster, biòloga catalana presidenta de Greenpeace del 1996 al 2001, o Montse Castellà, que des de Tortosa fa activisme ecològic amb la Plataforma en Defensa de l’Ebre.

Un llibre interessant per a reivindicar que la feina individual pot provocar canvis i és que, com deia el Capità Enciam: Els petits canvis són poderosos!

 

Un cap de setmana súper espacial. Gaëlle Alméras. Nordica

Últimament les propostes editorials per als més petits s’omplen de llibres que naveguen entre diferents matèries i formats. És el cas d’aquest còmic que ens acosta al coneixement de l’astronomia.

L’Orni i la Castor visiten l’observatori del seu amic Rat. Està construït dalt d’un arbre i equipat amb tota la tecnologia necessària per a observar el cel, i és així com acaben coneixent tot allò que fa referència al sistema solar, la formació dels planetes i les curiositats de la lluna, entre altres.

Alméras és una autora i il·lustradora apassionada per l’art i la ciència i aquesta passió la va empènyer a documentar-se sobre l’espai i a crear un blog de difusió adreçat a infants. L’any 2015 se li va concedir una beca de creació que li va servir per a realitzar el còmic que estem comentant, amb la voluntat de plasmar els coneixements i fer-los atractius per als més petits. Jo crec que ho ha aconseguit.


Rosana Andreu



Share/Bookmark

Infantils recomanats

0 comentaris

 



La vida íntima de la Laura. Clarice Lispector. Mariann Máray. Club editor

Lispector va ser periodista, traductora i autora de novel·les i contes, alguns tan coneguts com Aigua viva o Un alè de vida. Però també va escriure llibres infantils tan simbòlics i poètics com aquest que ha publicat ara Club editor.

És un llibre que crida l’atenció ja des del títol, que ens porta a pensar: Quina vida íntima pot tenir una gallina? I Lispector juga amb el lector durant tot el llibre, ja des de la primera línia, en que s’hi dirigeix de manera directa: “Ara mateix explico què vol dir vida íntima. Vol dir que no hem d’explicar a tothom el que passa a casa nostra. Són coses que no es diuen a qualsevol”.

Acte seguit trenca amb aquesta premissa, ja que s’endinsa en aquesta vida íntima de la Laura i amb aquest joc d’interpel·lació contínua amb el lector. A través de les pàgines il·lustrades per Maray (existeixen altres edicions amb il·lustradors diferents), l’autora ens va portant d’un lloc a l’altre d’una manera ben natural i la història de la Laura, d’allò que fa, d’allò que pensa, d’allò que la relaciona amb els del seu voltant, se’ns fa propera i ens n’enamorem, així que quan la volen entaforar a la cassola, no podem més que entristir-nos. Però... en aquest conte res és el que sembla.

Un llibre infantil per a gent de totes les edats a qui els agradin els desafiaments. Aquí no trobareu ni llocs comuns ni és un llibre que “serveixi per a res”. Només serveix per a despertar la imaginació i fer-nos preguntes. Ni més ni menys.


El sot. Emma AdBage. Entredos

Aquí tenim un conte que reivindica aquells jocs infantils lliures d’imposicions adultes. Al pati d’una escola hi ha un sot. Simplement un sot. Un lloc amb terra, arrels, pedres, que els nens es fan seu i fan servir cadascú per jugar a la seva manera. Però, clar, és un lloc natural i, com a tal, ningú hi ha ficat cullerada per tal que sigui un espai segur, com ho són els gronxadors que acompleixen totes les normatives. Als adults no els agrada que els nens hi juguin, ja que no entenen què hi veuen els nens en aquell sot sense gràcia ni substància i, aleshores, quan hi ha un petit accident, decideixen fer-hi alguna cosa.

Un llibre que ens posa en la pell d’aquells nens que encara no han descobert les rigideses i imposicions de la societat i amb alguna pinzellada d’humor i desinhibició, com quan la protagonista descobreix què volen fer els adults precisament quan ha d’anar a fer caca, i ho diu així, tal qual.

A El sot els nens són els protagonistes i també els guanyadors.

 

Abecedari de cel i terra. Vanesa Amat i Judit Piella. Eumo

No em cansaré de recomanar llibres de poesia. Les poesies per als més petits són una entrada al món de la literatura a través de petites píndoles rítmiques i que sovint fan descobrir paraules noves. La musicalitat de les rimes fan que siguin molt apropiades per a practicar la memòria.

En aquest cas autora i il·lustradora ens ofereixen un llibre que pot servir a diferents nivells, ja que a més d’embadalir-nos amb les poesies, es pot aprendre l’abecedari. Cadascuna de les lletres dona peu a una poesia sobre una paraula i, a més, també hi ha un petit afegitó informatiu sobre la paraula en qüestió:

“Una aranya fila i fila

Arrupida en un racó,

Teixeix una teranyina,

Hi caurà el seu ressopò?”

Les il·lustracions de Judit Piella són alegres, vitalistes i molt acolorides, per a una proposta que ens parla d’animals, plantes, objectes o fenòmens meteorològics del nostre entorn. Un llibre, doncs, que també ens anima a obrir els ulls  a la natura.


Rosana Andreu


Share/Bookmark

Infantils recomanats

0 comentaris

 


La gota moja a la gata maja.  Olga Capdevila. A buen paso

Aquest llibre és especial i ja crida l’atenció des del títol, amb lletres  de dos colors i una frase curiosa. El cas és que cal saber com funciona per començar a llegir-lo, i això és el que s’explica a les primeres pàgines: es proposa fer un joc amb les lletres de les frases canviant les vocals per altres i, així, descobrint una frase nova.

La primera proposta és facileta: Si canviem les “o” de “La gota moja” fàcilment trobem “La gata maja”. Els dibuixos ajuden a trobar el significat, ja que cadascuna de les frases, tant la proposta, com la frase amagada, tenen un dibuix relacionat. En tot cas, ja us dic jo que n’hi ha de complicadetes, però crec que aquesta és una bona oportunitat per a compartir una estona de manera lúdica amb els més petits.

També aprenem que les frases d’aquest llibre són lipogrames, és a dir, frases en què falten algunes lletres de l’abecedari. Ah! I al final tenim un solucionari, per si algunes de les frases se’ns fan escàpoles.

 

Ulls. Iwona Chmielewska. Tramuntana

A la coberta del llibre ja veiem la medalla del Premi Bologna Ragazzi a millor llibre de ficció l’any 2013, la qual cosa ja ens indica que estem davant d’un llibre especial. L’autora és llicenciada en Belles Arts i en els seus llibres, tant per a infants com per a adults, demostra la seva sensibilitat i profunditat filosòfica.

El llibre de Chmielewska ens fa viatjar a través dels ulls per a descobrir quin regal que són, com ens ajuden en el dia a dia i quina sort que tenim aquells que hi veiem. Parla, arran d’aquesta reflexió de les persones amb discapacitats visuals i de la manera com encaren el seu dia a dia, malgrat els falti el sentit de la visió.

El llibre té un format amb unes il·lustracions minimalistes i diversos troquelats amb forma d’ulls que el converteixen en una proposta lúdica, alhora que s’erigeix en defensor de la superació de les adversitats de la vida.

 

Ungles de musclo. José Carlos Andrés, Marina Verola. Miau

Oslo, el protagonista d’aquest llibre, tenia una cosa molt especial: tenia les ungles de musclo. I us preguntareu què són unes ungles de musclo, clar, doncs són unes ungles ben negres, però negres no a causa d’algun esmalt, sinó a causa de la brutícia acumulada. I n’estava ben orgullós, l’Oslo de les seves ungles, vet-ho aquí.

En tot cas, com ja us podeu imaginar, la seva família no estava gaire contenta amb aquesta falta d’higiene i és que a més de tenir les ungles negres també les tenia molt llargues, tant llargues com per contenir: 5 mitjons, 4 raspalls de dents, 2 llibres no llegits, 1 roda de bici i moltes coses més...

Si voleu saber com acaba aquesta història amb un començament tan esbojarrat, l’haureu de llegir i ja us dic jo que us ho passareu pipa amb unes il·lustracions d’allò més divertides.


Rosana Andreu


Share/Bookmark

Infantils recomanats

0 comentaris

 


El sistema solar. Irene Noguer Pérez, Eli Gardiaz. Cossetània

Un llibre amb informació sobre els planetes i altres cossos celestes en format acordió. Es pot llegir de manera linial, com un llibre qualsevol, o es pot jugar amb el desplegament de l’acordió per a fer una lectura més lúdica.

Es donen les dades més importants de cadascun dels planetes, i també informació sobre les constel·lacions. Les il·lustracions de Gardiaz omplen tot el llibre des de les guardes i són el contrapunt perfecte per a fer d’una obra de coneixement una obra també per a gaudir.

 

La Gran faraona. Lara Toro, Paula Estévez. Petit Sàpiens

La jove Hatxeput va desafiar la tradició fa uns 3500 anys i es va proclamar faraona, malgrat la tradició que reservava aquest càrrec als homes. A través del seu regnat el llibre ens explica diverses característiques del món egipci, com ara les seves creences, la importància dels jeroglífics, la seva alimentació o el procés de momificació.

El llibre és molt bonic en la seva estructura visual, amb unes il·lustracions en tons terrossos que recorden els colors del desert, i hi ha unes pàgines desplegables en què hi trobem les meravelles més importants d’aquella civilització: Gizeh, Sakkara, La Vall dels Reis el temple de Luxor, el d’Abu Simbel i el de Files, tot seguint el curs del Nil.

 

Papallones: vida secreta. Roger Vila, Reina Ortega. Mosquito

Roger Vila és un dels majors experts mundials en papallones i per això aquest llibre és un meravellós apropament al món d’aquests insectes, admirats però també molt desconeguts. Coneixereu els seus secrets, el seu procés de desenvolupament i moltes curiositats que segur que no sabíeu.

El llibre és de format gran, amb profusió d’il·lustracions que permeten veure amb detall moltes de les característiques de les papallones. Sabeu a quina velocitat poden volar i fins a quants quilòmetres poden fer? Ho descobrireu amb aquest proposta de l’editorial Mosquito.


Rosana Andreu


Share/Bookmark

Infantils recomanats

0 comentaris

 



A Cambrils celebrem cada dos anys la Biennal d’Art Contemporani Gastronòmic, amb diversos concursos i actes relacionats amb aquest concepte. Des de la biblioteca també ens hi afegim amb activitats i amb la compra de bibliografia específica. Aquest mes els llibres infantils recomanats també tenen el component gastronòmic.

 

Mira què menges. Patricia Geis

La il·lustradora Patricia Geis ja ens té acostumats als seus llibres originals i visuals, siguin propis o amb text d’altres autors. En aquesta ocasió ella s’encarrega de tot el concepte d’una proposta encaminada a ensenyar als més petits diversos temes relacionats amb l’alimentació.

Són dotze capítols en què parla de nutrients, calories, tipus d’aliments i quin impacte tenen sobre el planeta alguns comportaments relacionats amb l’alimentació. El text explicatiu, molt entenedor, s’acompanya de les seves il·lustracions acolorides i positives amb diferents troquelats que fan que sigui tant un llibre de consulta com un llibre de gaudi.

Al final es proposa el disseny d’un pla amb petites accions per a la cura del planeta i també una acció tan petita com significativa: plantar un arbre. I si comencem?

 

Què és ser vegà? Charlotte Willis

Willis és una divulgadora del veganisme en diferents mitjans i forma part de diverses organitzacions com Veganuary i The Vegan Society. Si bé és cert que cada cop més l’estil vegà està més present, també ho és que encara manca molta informació i l’autora ha volgut incidir en el públic més jove per tal de conscienciar sobre el canvi d’hàbits que les associacions veganes propugnen.

Són sis capítols curts, amb la informació bàsica que permet abraçar una nova manera de viure: Què és el veganisme, motius per ser vegà, tot el que cal saber, uns consells sobre nutrició, opcions veganes per al dia a dia i un últim capítol amb preguntes freqüents, falsos mites i receptes tan atractives com un pa de pessic de plàtan o uns nuggets vegans de tofu. Després de llegir el llibre, si hi ha algú convençut de passar-se al veganisme, es poden consultar els enllaços amb informació útil i receptes.

 

Vegetarià? Julien Baer. Sébastien Mourrain

El Romà Sucapà és el protagonista d’aquesta història i ens l’explica en primera persona. Resulta que un dissabte al matí, mentre mira tranquil·lament la televisió, dos pollastres amb jaqueta i ulleres truquen a la porta, li demanen que els acompanyi i es troba davant d’un judici que farà que es replantegi la seva alimentació. Però al cap d’una setmana tornen a trucar a la porta...

Un llibre per a reflexionar en clau d’humor sobre el vegetarianisme.


Rosana Andreu




Share/Bookmark

Infantils recomanats

0 comentaris

 

Clown. Quentin Blake. Meraki

A Blake el coneixem molt bé gràcies a Roald Dahl. Difícilment podem pensar en un llibre de Dahl sense que ens vinguin al cap les il·lustracions del seu dibuixant habitual. En tot cas, Sir Quentin Blake té vida més enllà de Dahl i ho ha demostrat suficientment il·lustrant altres autors i, fins i tot, els seus propis llibres.

En aquesta ocasió la història del pallasso de peluix comença malament quan una mare llença diverses joguines velles a la brossa. El pallasso aconsegueix sortir i revaloritzar la seva existència i la de la resta de joguines llençades.

És un llibre sense paraules que es “llegeix” molt fàcilment a través de les expressives il·lustracions i que té un missatge molt positiu però sense caure en la carrincloneria.

 

Toda mi familia. Gerda Raidt. Maeva Young

La familia també és la protagonista d’aquest llibre editat per Maeva Young. Dona valor als avantpassats per a poder conèixer el nostre present. Com es deien els nostres besavis, on vivien, quins trets físics tenien...

Aprendrem conceptes com generació, arbre genealògic, vincles, memòria i ho farem a través d’unes pàgines amb il·lustracions clàssiques que combinen els traços dels llapis de colors. La pàgina final planteja diferents hipòtesis sobre com serà el futur del món segons com nosaltres ens comportem en el present.

 

A casa meva som. Isabel Minhós Martins, Madalena Matoso. Takatuka

Takatuka torna a confiar en Martins i Matoso per a un llibre que, en aquesta ocasió, reflexiona sobre les famílies. I és un llibre inclusiu i multicultural, ja que a través de les pàgines va desplegant una visió molt àmplia dels diferents models de família posant en valor diferències físiques (amb referència a pigues, malalties, diferents colors de pell...) i també fent al·lusió a les diverses maneres de pensar i el fet que aquestes diferències no ens separen.

Les il·lustracions de Matoso són acolorides i envaeixen les pàgines de diferents maneres. Una manera de sorprendre al lector a cada volta de pàgina.


Rosana Andreu


Share/Bookmark

Infantils recomanats

0 comentaris

 



Con calma: 50 historias de la naturaleza. Rachel Williams. Flamboyant

Un llibre per observar la natura d’una manera plàcida, per estar atent a allò que ens envolta i gaudir-ne sense pressa, amb molta calma. Parar atenció a coses tan senzilles com la rosada que s’acumula damunt d’una fulla, com cau un floc de neu o com surten de la closca els pollets.

Les il·lustracions de Hartas són dolces i amb colors suaus, per transmetre la calma que propugna el llibre. Al final trobem un índex de conceptes i també una proposta per sortir a la natura i gaudir de totes les coses “màgiques” que hi succeeixen a diari. També una bona llista de recursos web per aprofundir més en el tema de la natura i l’atenció plena.

És un llibre ideal per a llegir en família i tant se’n pot fer una lectura lineal com llegir els capítols en l’ordre que vingui de gust.

Qui no s’ha aturat mai a seguir amb la vista el rastre d’un caragol?

 

Una casa para el abuelo. Carlos Grassa Toro. Sins entido

La mort sempre és un tema delicat d’abordar i més si és per als més petits, però existeixen diversos llibres al mercat que tracten el tema des de diferents vessants. En aquest cas l’autor ha decidit fer-ho d’una manera desacomplexada amb la història d’una família que busca un lloc per enterrar l’avi i s’hi fan una casa a sobre.

La proposta gràfica d’Isidro Ferrer és molt especial i combina il·lustració amb collage.

A la biblioteca disposem de la guia Recursos per a mares i pares, que inclou llibres temàtics sobre conceptes que poden interessar a les famílies i a la comunitat educativa. Hi trobareu altres llibres sobre la mort i la podeu consultar aquí: RECEPTES PER A MARES I PARES.

 

Como todo lo que nace. Élisabeth Brami. Kókinos

Com el llibre anterior, aquest Como todo lo que nace ens parla de la mort, però d’una manera ben diferent, com a contraposició amb la vida. Brami, amb les il·lustracions de Schamp, ens passeja per diferents conceptes vius que acaben morint, sense esmentar la paraula mort en cap moment. Seria més aviat un passeig per la vida i de com les coses es van marcint i acabant: La poma que era vermella i brillant i ara està arrugada i podrida, els pètals caiguts de les flors, les formigues que acaben aixafades sota els nostres peus...

I al final es fa la gran pregunta: Què hi haurà després?


                                                                            Rosana Andreu


Share/Bookmark

Infantils recomanats

0 comentaris

 



Iniciem curs i aquest mes us recomano tot de llibres de coneixements per posar-nos al dia amb la història de manera divertida

 

Demà marxem cap a la prehistòria. Muriel Zurcher. Candela Ferrández. Larousse

La professora proposa a la classe un viatge en el temps per a conèixer de primera mà l’època prehistòrica. Després de triar què hi posen a la maleta, s’embarquen en aquest viatge en què aprendran l’evolució, l’alimentació en aquest període, el tema del foc i les eines que fabricaven... i tot en un llenguatge molt amè i planer, amb moltes il·lustracions i tipografies diverses que fan que la lectura sigui molt fàcil.

També hi trobarem propostes d’activitats, com instruccions per a fabricar un objecte o dibuixar un mamut. I, com a bon llibre de consulta, té un índex al final per a trobar fàcilment els conceptes més importants (bípede, fòssil, sílex...)

El recomano per a petits i també per a grans, ja que ben segur que trobareu alguna informació desconeguda d’aquesta època històrica.


En Tom viatja en el temps. Fatti Burke. Baula

Una proposta de Baula publicada en col·laboració amb el British Museum. És un nou volum de la col·lecció amb la qual en Tom, el seu gat Ulisses i l’àvia Bea ens condueixen per una època de la història. En aquesta ocasió ens fan viatjar a la Xina de la dinastia Ming.

En cada doble pàgina trobem un escenari (la gran muralla, la ciutat prohibida, el gran canal...) i, apart de mirar de localitzar els protagonistes a través de l’escena, l’autora també ens proposa altres elements per a buscar. Però no és un simple “Busca i troba”, sinó que també aporta informació sobre cadascun dels escenaris.

I al final trobarem el solucionari, un glossari molt complet i un índex alfabètic. Un llibre divertit i, alhora, útil.

 

Egiptomanía. Emma Giuliani. Carole Saturno. Maeva Young

El llibre de Giuliani i Saturno és espectacular, tant per la mida com pel format, amb diverses solapes que conviden a obrir, tancar i fer una lectura més entretinguda.

S’explica la vida a l’antic Egipte i tot allò relacionat amb els faraons, el culte als deus i a la mort. Al final hi trobem una línia temporal amb els diferents períodes i també informació sobre els jeroglífics i les reines i faraons més famosos.

Un llibre ideal per a regalar a qualsevol apassionat d’aquest període històric.


Rosana Andreu


Share/Bookmark

Infantils recomanats

0 comentaris

 



Verstiari. Pere Rovira, Albert Asensio. La Galera

Pere Rovira és autor de diversos poemaris i un parell d’obres en prosa. Ha estat traduït a diversos idiomes i ha guanyat premis tan prestigiosos com el Carles Riba l’any 2003 per La mar de dins. Amb Verstiari fa el seu primer poemari per a nens i nenes, que dedica als seus nets, tal com explicita a la introducció (també rimada), i en la que aprofita per a justificar la temàtica animal del poemari.

Verstiari és un conjunt de poemes sobre animals amb la idea de reivindicar-los en els seus hàbitats i costums naturals. Des dels més petits, com el grill o la granota, fins als més ferotges com el lleó. També hi té cabuda un poema sobre l’ou i la gallina, una qüestió de la qual mai no en treurem l’entrellat:

 

Per fer la truita, cal l’ou,

i, per fer l’ou, cal la gallina;

de tan vell, el joc ja és nou

i no sempre s’endevina

 

L’edició de La Galera és de tapa dura i amb unes precioses i detallistes il·lustracions d’Albert Asensio.

 

El Arenque rojo. Gonzalo Moure, Alicia Varela. SM

Autor i il·lustradora han creat un llibre que té lectures a diferents nivells i que es presta molt a compartir.

L’arengada del títol es passeja amunt i avall d’un parc al llarg de les pàgines de cartoné. En totes les pàgines el parc és el mateix, i també les persones, però no les situacions, ja que les seves accions van canviant. La idea és trobar l’arengada en primera instància i, a continuació, explorar cadascuna de les accions que duen a terme els personatges i imaginar les seves històries.

N’hi ha moltes. Moltíssimes! Fins i tot i l’autor n’ha volgut compartir unes quantes en un petit llibret que trobareu dins d’un sobre a la coberta posterior. La història de la dona que se sentia vella abans de temps, la del petit científic, la del gos i el gat...

Moure, però, també ens convida a interactuar amb el llibre i a crear les nostres pròpies històries i, fins i tot, compartir-les al web del llibre. Qui s’anima? https://es.literaturasm.com/libro/arenque-rojo

 

La Nit de la visita. Benoît Jacques. Abuenpaso

És una nit fosca com gola de llop i l’àvia és dins del llit esperant la visita de la seva neta. De sobte truquen a la porta i l’àvia ha d’atendre la visita, però només si entèn què venen a buscar, i no serà fàcil...

Un conte que juga amb la tradicional Caputxeta i li dona una altra volta,  amb l’àvia com a protagonista i la Caputxeta de secundària, ja que només apareix al final. És molt interessant tant el text com el joc que es produeix entre aquest i les imatges en tons negres i vermells.

Premi Baobab al millor àlbum il·lustrat infantil de França l’any 2008 i Menció Honorífica del Jurat de Bibliotecaris al Premi Los Mejores del Banco del Libro de Veneçuela l’any 2013.

 

Museus de les comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Miguel Bustos. Generalitat de Catalunya

Ara que tenim més temps lliure i el podem dedicar a visitar museus (entre altres coses), us recomanem aquesta edició del Departament de Cultura de la Generalitat sobre museus de casa nostra i dels voltants. Tant de casa nostra que fins i tot hi apareix el Museu d’Història de Cambrils.

No és un llibre informatiu, sinó que és un llibre per a jugar, un “cerca i troba” que dibuixa a doble pàgina diferents motius de cadascun dels museus i proposa diversos objectes per trobar. S’indica el nom del Museu i també la seva adreça, física i virtual.

Així doncs, tenim un llibre que ens pot servir només per a jugar o que ens pot empènyer a visitar els museus que s’hi inclouen. Aquest llibre és donatiu de la Central de Biblioteques de Tarragona amb motiu del projecte ArTer (Art i Artistes del Territori) i formarà part de la nostra col·lecció local, aquell espai de la biblioteca on estan exposats els llibres que tenen a veure d’alguna o altra manera amb la nostra història i el nostre territori.



Share/Bookmark